Skardu
25 Juliol 2003

Com cada dia, hem de matinar (deu ser la costum del pais) només són les quatre del matí, i ja estem tots a la tenda menjador esperant el "Manà", semblem ocellets tots arrupits uns contra els altres, amb la boca oberta esperant que la mama ocell "el cuiner" ens hi possi l'esmorzar. Tot seguit, replegar tendes, fer motxiles i cap avall que fa baixada, ens queden cinc hores de suau descens molt més relaxat que ahir, envoltats de prats verds fins arribar al poblet de Hushe a uns tres mil metres d'alçada, que com és normal està plé de canalla riallera, que ens saluden i ens venen a demanar "one penn, ...one penn, ...one penn", els uns, els altres "one sweet, ...one sweet, ...one sweet", també les nenes, encara que més reservades s'atreveixen a venir, fins que un crit de la seva mare les fa tornar a casa.

La jornada encara no ha acabat, avui juntarem dues etapes en una i anirem ara ja amb tot-terreny fins el final per arribar a Skardu, la capital del Baltistan, on ens espera una dutxa calenteta, un sopar diferent (encara que amb picant), dormir en un llit amb llançols i un petit plaer (poder cagar sentat, ...així de clar).