EVEREST (8848metres)

A hores d’ara ja han sigut més de 1500 ascencions al cim de l’Everest.
Però no va ser fins el maig de 1953, que es va coronar per primera vegada, i els afortunats van ser Edmund Hillary i el sherpa Tenzing Norgay i ho van fer per la ruta del coll sur i l’aresta surest. L’Everest en Tibetà s’anomena homolungma (Deessa Mare del Món) i en nepalès Sagarmatha(cap que toca el cel).

K2 (8611metres)

El Chogori, La Gran Muntanya en baltí. Està considerat el vuitmil més difícil.
Va ser una expedició italiana liderada per Lino Lacedelli i Achile Compagnoni qui va conquerir per primera vegada el K2, aixó va ser l’any 1954.

KANCHENJUNGA (8586metres)

El seu nom significa Els Cinc Tresorts de la Neu.
Al 1955 una expedició británica va conquerir per primer cop aquest vuitmil.

LHOTSE (8516metres)

Fritz Luchsinger i Ernst Reiss, tots dos suizos, van ser els primers en coronar el cim del Lhotse l’any 1955 per la cara oest.
El seu nom significa Pic Sur.

MAKALU (8463metres)

Una expedició francesa, liderada per Jan Franco, va ser la primera en conquistar-lo
l’any 1955. Ahores d’ara ja són més de 150 les ascencions al Makalu.
El seu nom significa el gran negre.

CHO OYU (8201metres)

Es el segon cim més conquerit amb quasi 1500 ascencions. Una edpedició austriaca va ser la primera en conquistar-la, per la cara suroest(via normal).
L’equip Tarragona-Gasherbrum 2003, va conquerirl’any 1993 aquest cim. L’expedició es va anomenar Tarragona 16000, dons a més a més es va conquerir el Shisha Pagma(8027 metres).

DHAULAGIRI (8167metres)

La Muntanya Blanca. No va ser fins l’any 1960 que algú fes cim, va ser una expedició fracesa que ho va fer per l’aresta nortest, amb l’ajuda d’una avioneta, van transportar tot el material fins al coll nortest a 5700 metres d’alçada.

MANASLU (8163metres)

El seu nom significa La Muntanya dels Esperits o també La Muntanya Sagrada.
L’any 1956, una expedició conjunta de Japó i l’India van fer cim.
Aquest és el vuitmil més proper a Katmandú i està situat al massis de Gurkha a l’himalaiadel Nepal.

NANGA PARBAT (8125metres)

La Muntaya Nua. Va ser conquerida per primera l’any 1953 per una expedició austriaca-alemana, que va portar al cim a l’austriac Hermman Buhl. El Nanga Parbat presenta una cara de 7000 metres d’açada, del quals, uns 4500 metressón verticals, e´s la paret més alta del món.

ANNAPURNA (8091metres)

Deessa de la Abundància. Va ser el primer vuitmil escalat de l’història, l’any 1950 per Maurice Herzog. Tan sols s’hi conten unes 100 ascencions. L’equip Tarragona-Gasherbrum 2003, va fer cim en aquest vuitmil l’any 1987, sent la primera ascenció a l’Annapurna de tot l’estat espanyol, i per una via nova que l’anomenaren Via del Catalans.

GASHERBRUM I (8068metres)

S’anomena també Hidden Peak (Pic amagat). L’any 1958es va fer cim al GI per l’anomenada via americana, però la seva ruta normal és la del corredor del japonesos, oberta l’any 1986 i que éla ruta que seguirà l’equip de Tarragona-Gasherbrum 2003 per fer el cim.

BROAD PEAK (8047metres)

S’anomena també K5 o Palchan Kangri. No va ser fins l’any 1957 que es conquerir aquest cim, va ser una expedició germana-austriaca formada per Hermman Buhl, Kurt Diemberger, Fritz Wintersteller i Markus Schmuck.

GASHERBRUM II (8035metres)

La cara surest és la que s’utilitza més, doncs és la ruta normal. Es va obrir l’any 1956 i ara l’Expedició Tarragona-Gasherbrum 2003 també utilitzarà aquesta via per assolir el cim, despres intentaran conquerir el GI de 8068metres.

SHISHA PANGMA (8027)

Va ser l’últim vuitmil escalat, doncs no va ser fins l’any 1964. L’equip Tarragona-Gasherbrum 2003 va assolir aquest cim l’any 1993 amb l’expedició anmenada Tarragona 16000 doncs van assolir dos vuitmil el Shisha Pangma i el Cho Oyu de 8201metres.