Es remunta a Santa Tecla de 1734 i desapareix en 1753.
Es reconstrueix en 1763 per Francesc Rovira i Anastasi Buxó.
En 1773 desapareix per les repressions del Arquebisbat.
En Santa Tecla de 1988 reapareix com obra de Joan Serramià i va ser construïda sobre una estructura de fusta feta per Joan Salvador.
És molt diferent a altres mules de Catalunya; aquest aire simpàtic fa que s'estableixi entre l'animal i els seus portadors com una simbiosi que es podria definir com un joc.
En efecte, un dels exemples d'aquesta representació del joc que és esperada pel públic que es concentra en les escales de la catedral és el fet que begui aigua d'una de les fonts de la plaça.
La mula és d'una extraordinària harmonia i bellesa.
És duta pels "Mulassers" del "Centri de Colles Sardanistes" i acompanyada per "grallers i timbals".
5
2003 
2003
2011 
2011
2011 
2011
2011