Gegants i Nans.

• Las primeras referències escrites sobre l'existència de gegants de cartró les trobem amb la presa de possessió de l'arquebisbe Joan de Montcada (1617) construïts pel gremi de fusters.
• L'entrada de l'arquebisbe Juan de Hoces (1624) i la rebuda de l'arquebisbe Antonio Pérez (1634) van esser acompanyadas amb la bandera dels fusters amb el seu ball dels gegants.
• La rebuda de l'arquebisbe Francesc de Rojas-Borja (1654) i a l'entrada de l'arquebisbe Juan Manuel de Espinosa (1664) es parla de la bandera dels fusters y boters amb els gegants.
• Els gegants eren almenys cinc l'any 1694, quatre gegants gentils i un de negre, els mateixos que participaren en la rebuda de l'arxiduc d'Àustria Carles (Carles III d'Habsburg) l'any 1706 en la seva visita a la nostra ciutat.
• A partir del 1716 i del Decret de Nova Planta dictat per Felip V, els gegants passen a pertànyer al Consell Municipal de la Ciutat, si bé el seu manteniment segueix a càrrec del gremi de fusters.
• A partir de 1804 i de la Guerra de la Independència, es van interrompre les sortides de gegants i troban novament documentada la presència dels gegants l'any 1825.

Comparses de Gegants i Nans al costat del Magí de les Timbales (1915/1980).

Magí de les Timbales.

Gegants Vells (1825).

• Són dos cabdills moros, construïts per Antoni Verdaguer.
• Van passar a ésser del barri del Cos del Bou (1904) i restaurats en 1986.