És l'únic Teatre Romà de Catalunya que s'ha conservat, i no obstant està completament abandonat.
Va ser construït en la zona portuària, aprofitant el fort desnivell existent entre aquell sector i la primera plataforma topogràfica per a donar suport les quals van deure ser les importants graderies.
Pons de Icart (1572) esmenta l'existència del Teatre i el confon amb l'Amfiteatre.
El P. Flores (1769) còpia a Pons d'Icart en la seva Espanya Sagrada.
Albiñana i Bofarull (1849) creuen en la seva existència encara que no ho troben.
Hernández Sanahuja (1885) va veure per primera vegada les ruïnes del Teatre a l'hort de Escofet.
Construccions semicirculars amb unes graderies com l'Amfiteatre.
Graderies de tretze grades, sobre unes voltes de formigó i maçoneria.
Tot es va destruir per aquell temps, només ens queda una fotografia.
Carreu corbat per paraments verticals de l'orquestra i l'hemicicle de cantaires (1919).
Onze grades amb una secció de quatre i una altra de set separades per dos corredors (1919).
Corredor de la cavea de 2,2 m. i el de la mitjana cavea de 3,8 m. (1919).
2004
19201920
Conserva parcialment els tres elements estructurals : cavea (graderia), orchestra i scaena.
Vista de l'orquestra i de part de l'escenari, en l'eix de l'edifici es veu la claveguera de l'edifici.
La cavea (graderia on se situaven els espectadors) constava d'un total de 35 grades, i estava dividida en quatre parts per tres escales radials que permetien l'accés.
A la part superior se situaven les dones, els esclaus, els lliberts i els no ciutadans; a la part mitjana, s'asseien els ciutadans i els hostes; finalment, les grades inferiors estaven reservades per a les classes privilegiades.
19772007
20072007
Detall del revestiment de marbre sobre les graderies.
19772008
2008
En primer plànol un dels grans basaments que es trobaven en la piscina del nimfeu que sostindrien elements decoratius com cráteras.