Creu de Sant Antoni (1604) de Agustí Pujol.

• A finals del S. XIV (1384) es va posar la creu de terme devant del Portal de Sant Antoni i de la Diputacio.
• Al 1602 es fa constar al Llibre del Consolat que s'acorda comprar pedra per la creu actual (1604).
• La creu té la imatge de Crist a un costat i la de la Verge del Dolors a l'altre.
• Representats en vuit cares a Sant Pere, Sant Pau, Santa Tecla, Sant Josep, Sant Antoni, Sant Fructuos, Santa Lucía i Sant Magí rematada amb les imatges de Crist i la Dolorosa.
• Al esclatar la guerra l'any 1936 es va decidir desmuntar la creu i guardar·la.
• L'any 1940 es va tornar a posar la creu al seu lloc habitual.

Portada de la Primera Edició de El Quixot de la Manxa (Madrid 1605).

Convent Dominics a la Plaça Pallol (al S. XIII fora las muralles).

• Els dominics van demanar almoina a la ciutat per construir en l'església del seu convent del Pla del Pallol una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser (gegants i nans).
• Ca l'Agapito.

Felip IV (1621-1665).

• Els desencerts del Comte-duc d'Olivares van acabar amb la pèrdua de Portugal (1640), gran part dels Paises Baixos i el Comtat de Rosselló.

• Planol de l'època.

• Al 1633 arriba amb Maria Isabel de Borbó, coincidin amb Santa Tecla, hi ha referències de balls parlats i concretament de Pastorets i Cavallets.
• L'any 1625 es fa adobar la muralla entre el Baluard de Sant Antoni i el Castell del Rei.

Joan Blanch canonge (-1672).

• Capellà d'honor del rei Felip IV, era tan estimat pel monarca que li cap a seguir en tots els seus viatges.
• Va exercir molts anys com arxiver i es va dedicar a registrar els antics còdexs de la Catedral.
• Va ser excel·lent antiquari i historiador i consultat pels més famosos historiadors del seu temps.
• Va compondre el llibre Archiepiscopologio de Tarragona i una col·lecció de poesies titulada Matala de tota plana.
• Està enterrat a la Capella del Corpus Christi.

Juan de Hoces (1624-1626) arquebisbe Tarragona.

• La seva prelacia va durar ben just dos anys, però en aquest curt espai de temps va dotar les comensalies i beneficis d'aquesta Seu.
• Està enterrat en un sepulcre, al paviment del presbiteri (avans al paviment del antic cor en direcció al crucifix).

Juan de Guzmán y Mendoza (1628-1633) arquebisbe Tarragona.

• Va disputar plets amb el capítol sobre assumptes de jurisdicció i, en defensa pròpia, va escriure un llibre.
• El 1631 hostatjà al seu palau el rei Felip IV, que es dirigia a les corts de Barcelona.

Antonio Pérez i Maxo (1634-1637) arquebisbe Tarragona.

• El 1636 va celebrar un concili provincial, en el qual va decretar que els sermons dins de la província eclesiàstica es fessin en català.

Francesc de Rojas-Borja i Artés (1653-1663) arquebisbe Tarragona.

• Va trobar el palau del Patriarca mig enrunat i els costums força relaxats.

Baluard Sant Antoni o Sant Josep.

• Al Passeig Sant Antoni.

Baluard Benedicció.

• Al Passeig Arqueològic.

Baluard del Rosari o Roser.

• Al Passatge Josepa Massanès.

Baluard Mercé o Sant Antoni.

• Al Passeig Sant Antoni.

Guerra dels Segadors (1640-1652).

• Entre catalans i francesos i la monarquia espanyola.
• Al principi Tarragona es va entusiasmar molt poc a favor de la causa Real; sang catalana circulava per la venes dels seus habitants, però vist la mala conducta dels aliats francesos es va decidir per Felip IV.
• Tarragona va sofrir dos memorables llocs amb heroïcitat contra l'exèrcit francès.
• 1er setge : L'esquadra francesa manada per l'arquebisbe de Burdeos Mr. Enric de Sordis i per terra el general La Motte Hondacourt. El cardenal Richelieu comandament un reforç per mar de tres mil homes. L'armada espanyola al comandament del Marquès de Villafranca amb 41 galeres i 7 bergantins va aconseguir penetrar en el port (Juliol de 1641).
• 2º setge : A l'agost de 1664 el general La Motte va tornar a assetjar-la i al ser rebutjats amb grans pèrdues, va aixecar el lloc amb tal precipitació que es van deixar els ferits, artilleria, municions i fins i tot les taules posades.
• Es va destruir el port i el comerç va passar a Salou.

• Planol de l'època.

Conde-duc d'Olivares.

Mariana d'Àustria (1634-1696).

• Període de regència.
• Era molt curta en intel·ligència i com sol succeir tenaç en els seus judicis i en les seves antipaties.
• Epidèmia de pesta en 1650-53.

Joan Josep d'Àustria.

• Bastardo de Felip IV va estar en contínua pugna amb la regent i amb el pare Nithard (jesuïta alemany) al que va aconseguir separar del govern.
• Quan va pujar al poder va haver gran alegria a Catalunya on havia estat virrei.
• Els platers de Barcelona van celebrar la seva arribada al poder.

Convent dels Mercenaris actual Diputacio.

Carles II (1665-1700).

• Al contreure el seu primer matrimoni contava amb divuit anys, tenia marcats ja en el seu rostre els trets de degeneració de la seva família.
• Primer matrimoni amb la francesa Maria Lluisa d'Orleans que va durar poc.
• El segon va anar amb Mariana de Neoburg per la seguretat en la descendència encara que no va ser així.

• Planol de l'època.

Juan Enmanuel de Espinosa (1664-1679) arquebisbe Tarragona.

• Va reparar i dotar moltes esglésies, entre elles la de la Mare de Déu del Claustre de la Catedral.
• La seva sepultura està al paviment del presbiteri (avans al paviment del antic cor).

Baluard Sant Pau.

• Al carrer Ixart
• Al carrer d'Assalt

Baluard Santa Tecla.

• Al Passeig Torroja.

Baluard Sant Dirac.

• Al Passeig Arqueològic.

Font Passeig Arqueològic (1680).

• Al costat Baluard Sant Domènec.

Josep Sanxis i Ferrandis (1680-1694) arquebisbe Tarragona.

• Va beneficiar notablement els convents mercedaris de l'arxidiòcesi.
• Va publicar l'Ofici propi de Santa Tecla. S'ocupà molt d'aquesta església, a la que, entre d'altres objectes, va obsequiar amb un calze d'or.
• Està sepultat al paviment del presbiteri (avans al paviment del antic cor davant del Sant Crist).

• Casa al carrer Santa Anna.

• Casa a la plaça Santiago Rusinyol.