L'estatua jacent de D. Joan està voltada dels seus patrons.
Als peus, Santa Tecla, Santa Elisabet d'Hungria tia de l'Infant, Sant Lluís rei de França que n'era oncle, Sant Lluís Bisbe de Tolosa germà de sa mare; i al cap, Sant Fructuós.
Sant Lluís bisbe era germà de Dª Blanca d'Anjou i fill de Carles de Sicilia dit el "Coix" el qual fou fet presoner per Roger de Llúria i tancat al castell de Siurana.
Lluís i els seus germans van rellevarlo com a ostatges al mateix castell.
Alli féu vot de fer-se religiós, una volta que es va estimbar per un penyassegat de la muntanya de Prades i la Mare de Déu el va salvar de la mort.
Es féu frare franciscà i fou nomenat bisbe de Tolosa on morí.
19672003
Armari en forma de finestra gòtica partida per una columna.
Una artística reixa moderna permet de veure l'interior, folrat de vellut, que guarda el reliquiari de la Sta. Espina i un cofret daurat amb l'antiga relíquia del Braç de Sta. Tecla, perduda a l'entrada dels francesos, els quals, en robar el reliquiari, la llençaren.
Fou trobada per un noiet al paviment de la capella.
Es féu, després, l'expedient de l'autenticitat i es va disposar en aquest lloc.
Al fons, hi ha un quadret amb diferentes relíquies.
Darrera les cortines de vellut hi ha un armari amb les portes ferrades, les quals estaven ornamentades amb les pintures de Sant Pau i Santa Tecla i el Calvari fetes sobre tela que estan exposades al museo.
2003
Sagristia.
Amb el Sant Crist procedent de l'esglesia de Sant Miquel del Pla en la remodelació de l'any 1931 feta per l'arquitecte Bernardi Martorell.
20032003
20032003
Monumet i arqueta.
És de fusta amb planxa d'argent repujat i pedres falses.
Feta, l'any 1685, per Gaspar Arandes, orfebre de Tarragona.
Fou una de les poques peces d'orfebreria, que se salvaren de la
Guerra del Francès.
L'any 1811, pel fet que l'arquebisbe se l'emportà a Mallorca.
El Belga, va robar la creu i un soldat, que foren recuperats.