Inici.

• Publi Corneli Escipió (260-212 aC.) va enviar a la Península al seu germà Gneu (265-212 aC.), que va desembarcar a Empúries l'any 218 aC.
• Es va dirigir al Sud pel litoral. El primer xoc va tenir lloc prop de Cissa o Cesse (Tarragona) que va ser ocupada i va ser la base principal de l'exèrcit romà.
• L'any 216 aC. va arribar Publi i juntament amb Gneu van lluitar contra Àsdrubal impedint que enviés reforços a Anníbal a Itàlia. L'any 215 aC. després d'Hibera van conquerir Sagunt.
• L'any 212 aC. Àsdrubal va tornar a la Península i va enderrocar a Publi en Cástulo i a Gneu en Ilaci (Lorca).

Muralles (S. III-II aC).

• La longitud arribava a uns 4 km. En l'actualitat, només se'n conserva 1 km.
• Té tres torres, la del Pavorde, la del Cabiscol i la de Minerva corresponents a la primera part de la muralla (S. III aC.) amb proporcions de 4,5 m. de gruix per 6 m. d'alt.
• Una gran porta en arc i sis portes ciclòpies corresponent a la segona part (S. II aC.) amb 5 m. de gruix per 12 m. d'alt.
• La millor porta conservada és la del Roser amb una pedra llinda de 4,4 m. i 37 T. de pes.
• Sobre la base ciclópea hi ha carreus amb forma de coixí, molts dels quals duen marques de picapedrer i van ser treballats amb pedra de la pedrera del Médol.
• Pas de ronda obra medieval i moderna. Passeig Arqueològic de 620 m. Fortins de la Guerra de Successió (1714).
• És el monument romà més gran i més antic de la Península Ibèrica.

• Rectorat i Porta (llevant).

• Baixada del Rosari o del Roser (ponent).

• Al Museu Arqueologic.

Recintes.

01 - Muralles (S. III-II aC)    02 - Recinte de Culte (S. I aC)      03 - Fòrum Provincial (Any 0)    04 - Circ (S. I)    05 - Teatre (S. I-II)    06 - Amfiteatre (S. II)    07 - Fòrum Colònia (S. II-III)

Pedrera del Médol.

• Se situa a 8 km. de Tarragona i d'ella s'abastaven per a la construcció de la ciutat.
• L'obelisc anomenat Agulla del Médol, de 16 m. d'altura, testifiquen el nivell original de la pedrera, de la qual es van extreure 50.000 m3 de pedra.
• En alguns punts poden distingir-se els senyals dels successius escalonaments a mesura que s'anava tallant pedra a nivells cada vegada més inferiors.

• Inrevés de moneda dels ibers de Cesse (Tarragona).