Felip V (1700-1746) i Carles d'Àustria.

• L'emperador Leopoldo I d'Alemanya va reivindicar per al seu fill segon , el archiduc Carles d'Àustria, nét de Felip III, els drets al tron espanyol.
• Aquest va ser l'origen de la Guerra de Successió (1702-1714) i el tractat de Utrecht va posar fi al conflicte.
• El 14 de Juliol de 1713 els exèrcits borbònics van entrar pacíficament a Tarragona.
• A mitja segle havia disminuït la població de Tarragona a tot just 1.000 veïns, amb poquísim o cap comerç i un escàs nombre d'artesans i la major part colons proletarios.
• En l'abandonat port vivien en casuchas els pocs pescadors que ho utilitzaven.
• Mentre la veïna i industriosa ciutat de Reus es desenvolupava fent en la rada de Salou un actiu comerç.
• Fins la vila de Valls es va aprofitar de la postració de Tarragona establint un mercat de grans.
• Es va autoritzar la reconstrucció del port i el lliure comerç amb Amèrica.

• Planol de l'època.

Josep Llinars i Aznar (1695-1710) arquebisbe Tarragona.

• Es va dedicar amb gran zel a reparar els estralls de la guerra, en especial als convents dels dominics i dels francescans, que havien quedat quasi en runes a conseqüència de l'explosió d'uns polvorins.
• Va erigir el convent de l'Ensenyança.

Isidor Bertrán García (1712-1719) arquebisbe Tarragona.

• L'arxiduc Carles d'Àustria va nomenar el 1712, l'arquebisbe Isidre Bertran i el va confirmar el papa Climent XI.
• Felip d'Anjou, nét de Lluís XIV de França, per decret de 15 desembre del 1712, prescindint que el papa ja havia transmès el pal·li al nou arquebisbe, el va desposseir i desterrar.
• L'arquebisbe va dirigir al monarca un escrit en que se sotmetia a la seva obediència, peró Felip V va mantenir l'ordre de desterrament.

Guerra de Successió (1700-1714).

• Durant la guerra de Successió, els anglesos a l'apoderar-se de Gibraltar i Mahó van ocupar en 1705 la plaça de Tarragona que van tractar d'utilitzar en el seu benefici.
• Van rehabilitar totes les fortificacions augmentant-les amb una linea exterior. Van millorar el port i el moll. Finalment van desaparèixer com per encant amb la satisfacció del veïnat.

Fortí de Sant Jordi.

Fortí de la Reina.

Mesuradors de gra (1720).

• Al pati del Antic Ayuntament.

Miquel Joan de Taverner i de Rubí (1720-1721) arquebisbe Tarragona.

• Durant la guerra de Successió va prendre partit per Felip V i per aquest motiu, en caure Girona en poder dels austriacistes, va marxar a França.
• Va prendre possessió de l'arquebisbat tarragoní el 20 de març de 1721 i quatre dies més tard moria a Girona.

Manel Samaniego i Jaca (1721-1728) arquebisbe Tarragona.

• Va mostrar gran interès per posar remei als desperfectes que les guerres havien ocasionat a l'Església.
• El presentaren per l'arquebisbat de Burgos, més proper al seu país i allà va portar la seva gran devoció a Santa Tecla.
• A la Catedral de Burgos va manar construir una capella sumptuosa que va dedicar a la gloriosa protomàrtir. Per solemnitzar la benedicció va organitzar unes grans festes.

Esglèsia de l'Ensenyança (1722).

• Al Arc de Sant Llorens.
• D'estil neocl&aagrave;ssic jesuític.
• S'hi accedeix per una escalinata del S. XIX.
• Forma part del convent de monges de Lestonnac.

Portal Sant Antoni o Mal Consell (1737).

• Al Passeig de Sant Antoni.

Baluard Sant Pere.

• Al Camí de l'Ermita de la Salut.

Baluard Starhemberg.

• Al Passeig Torroja.

Baluard Sant Jeroni.

• Al Passeig Torroja (H. Mare de Deú de la Salut).

Decret de Nova Planta i final de la Generalitat.

Ferran VI (1746-1759).

• El Rei pacífic. Evito que entréssim en la Guerra dels set anys.

Pere Copóns i de Copóns (1729-1753) arquebisbe Tarragona.

• Fervent devot del Sagrat Cor, va propagar el seu culte per tota l'arxidiòcesi i va aprovar que els jesuïtes canviessin el patró del seu temple al Sagrat Cor de Jesús enlloc dels Sants Reis.
• Va gaudir de l'amistat i la protecció de Felip V. Era caritatiu, pacífic i generós.
• Va rebre sepultura a la capella del Corpus Christi.

Jaume Cortada i Bru (1753-1762) arquebisbe Tarragona.

• A causa de la seva gran devoció per Santa Tecla inicià la construcció de la seva capella. Va col·locar la primera pedra el 17 d'agost de 1760.
• Es troba enterrat sota el paviment de la capella de Santa Tecla, a la Catedral.

Casa d'Alexandre Cadenas.

• Al Pla de la Catedral.

Esglèsia de Sant Francesc (1758).

• Situada a la Rambla Vella amb Sant Francesc.

• Epigrafia.