En la mitologia grega, el món dels morts era l'Hades, on anaven les animes difuntes i residia el déu de la mort anomenat també Hades. En la mitologia romana es relaciona l'Avern amb tot el món dels morts.

Abans de l'entrada a l'Hades hi havia l'Olm dels Falsos Somnis d'on penjaven falsos somnis sota cada fulla. Allà s'hi trobava els Plors, i l'Angoixa junt amb les Enfermetats i la Vellesa. També hi habitava la Por, la Fam, la Mort, el Patiment i la Son. Tots ells habitaven junt amb els plaers perversos. Altres criatures que apareixien per els voltants eren: els Centaures, les Gorgones, l'Hidra de Lerna, la Quimera, les Harpies i moltes mes.

Les ànimes difuntes, esperaven a la vora de la llacuna Estigia, on el barquer Caront, les recollia i les transportava a l'altre costat, encara que, aquells que no havien sigut enterrats amb dos monedes estaven condemnades a romandre a la vora eternament, encara que a vegades s'atribueixi 100 anys vagant per la vora. En la llacuna desembocaven els cinc rius de l'Avern: l'Aqueront, el Cocit, el Flegetonte, el Lete, i l'Estigia, encara que l'Eridan era també considerat un riu per Virgili.

Una vegada a la vora, vigilant les portes de l'Hades, s'hi troba el Ca Cerber, un gos infernal de tres caps que no deixa entrar els vius, ni deixa escapar els morts. Mes enllà de les portes de l'infern s'hi troba el Camp dels Asfódels, on vagaven les ombres dels morts i on s'hi troben els esperits menors. Alla s'hi trobava el riu Lete de l'oblit, i el riu Mnemosine, de la memoria. Mes enllà s'hi trobava la plana del judici, o a vegades un pati anterior, al palau d'Hades, on jeien els tres jutges infernals. Un cop jutjades les ànimes, eren enviades al Tàrtar, si eren malvades, als Camps Elisis, si eren virtuoses, o bé tornaven al Camp dels Asfódels, si no eren ni malvades ni virtuoses.

Més enllà de la plana del judici o el pati devanter dels judicis, s'hi trobava el palau d'Hades, on regnava el déu de l'inframón Hades, i la seva dona, Perséfone.