El Veda i el destí humà


Satprem


Traducció: Nuria Jaume


En la història del món, allò que
Sri Aurobindo representa, no és
una ensenyança, ni una revelació,
és una acció decisiva vinguda
directa del Suprem.

Mère

Mai publicat, aquest text de més de trenta anys, 1961, forma part del primer llibre escrit per Satprem sobre Sri Aurobindo o la Transformació del Món, abans de "l'Aventura de la Consciència".

Les primeres pàgines tracten sobre el Veda i ja denoten quin era l'interès principal de Satprem: El Veda com a clau del destí humà.

No és per a mi que faig aquest ioga;
no necessito res, ni salut
ni el que sigui; és per a la consciència
terrestre, precisament, per obrir-li
un camí per tal que canviï.

Sri Aurobindo

El que Sri Aurobindo ha vingut a acomplir, altres poetes, els Rishis vèdics, ho havien anunciat fa mil anys, a la prehistòria:

Teixiu una obra inviolable,
arribeu a ser l'ésser humà, creeu la raça divina...
Oh vidents de la Veritat,
esmoleu les llances lluminoses,
obriu el camí cap allò que és Immortal;
coneixedors d'amplis secrets,
formeu els graons pels quals
els deus van accedir a la immortalitat.

(Rig-Veda X.53)

Nosaltres hem escollit, sembla ser, des d'Adam, menjar el fruit de l'arbre del Coneixement però, en aquest camí, no hi ha mitges mides ni penediments, doncs si ens quedem postrats, el nas dins la pols, sota l'efecte d'una falsa humilitat, els titans o els djins que estan pel mig, sabran molt bé apropiar-se del Poder que no hem volgut - d'altra banda és el que fan- i xafaran el deu que hi ha en nosaltres. Es tracta de saber si, si o no, volem deixar aquesta terra entre les mans de l'Ombra per evadir-nos, un cop més, dins dels nostres variats paradisos, o si volem prendre el Poder - primer trobar-lo - per refer aquesta terra a una imatge més divina i segons la paraula dels Rishis, "que la terra i el cel siguin iguals i un sol".

Hi ha un Secret, és evident. Totes les tradicions ho testimonien, es tracti dels Rishis o dels Mags de l'Iran, dels sacerdots de Caldea o Memphis o Yucatan, els hierofants d'Eleusis o inclòs dels nostres celtes. Ho hem oblidat. Hem perdut la Paraula.

Jo percebo la Llei
La Veritat, el Vast
D'on venim i que som.
He escoltat a les edats passades
murmurar la seva història, i he conegut la Paraula.

Una edat de la Veritat, el Satya Youga dels Indús, o més aviat, una edat de la Intuïció ha precedit la història de la nostra humanitat mental. La nostra infantesa al món, a jutjar pels vestigis de tradició, va ser presa d'una il.luminació, com ho és de vegades la nostra breu infància humana abans que la raó hagi trepitjat els nostres somnis, o com ho és el cercador de Veritat quan, sovint, al principi de la seva recerca, el vel s'esgarra un instant, amb una enlluernada, per dir-li: "Mira on vas". Després tot es torna a tancar i som deixats a la lenta trepitjada dels anys, o dels segles, per redescobrir, molt temps més tard, una veritat d'infant. Hem recorregut el llarg camí de la raó humana; és temps de retrobar La Paraula : L'humanitat travessa a l'actualitat una crisi evolutiva que, secretament, oculta l'elecció del seu destí, doncs el mental humà ha arribat a aquest estadi on ha aconseguit un desenvolupament enorme en certes direccions, mentre que en d'altres està parat, desorientat, i no sap ja trobar el seu camí... Ha creat un sistema de civilització que ha esdevingut massa gran per a poder ser utilitzat i manipulat per les seves facultats espirituals i morals encara més limitades... Els seus nous instruments i la seva organització son al servei d'un jo vital que és d'una humanitat antiga, un jo infraespiritual i infra-racional... La carrega és massa gran per la petitesa actual de la personalitat humana... Inclòs si es descobreix que és només una fase passatgera, una aparença, i que s'arriba a aixecar alguna estructura tolerable que permeti a l'humanitat seguir d'una manera menys catastròfica el seu incert viatge, això no serà més que una repetició. Doncs el problema és un problema de base, la Natura evolutiva dins l'home és posa a si mateixa enfront d'una elecció crítica que ell li farà resoldre un dia dins l'autèntic sentit de si l'espècie ha d'esperar el seu final o sobreviure.

I Sri Aurobindo repeteix: Per la seva acció sobre la vida, l'evolució mental ha arribat a una organització del pensament i a una utilització de la matèria, que l'home, en endavant, no pot suportar sense un canvi interior.

Sri Aurobindo ha trobat la clau que pot ajudar-nos a fer el canvi necessari - un canvi de consciència - i, al mateix temps, ha trobat la clau de moltes tradicions, particularment "El Secret del Veda" com explicarem, perquè, finalment, no hi ha més que un secret. La llum que ell llança sobre el nostre passat ens ajudarà a comprendre millor la nostra posició actual, dins el desenvolupament humà, i les possibilitats de la nostra evolució futura, però no ens enganyem, seria un gran error creure que Sri Aurobindo ha vingut a ressuscitar velles tradicions - no pertanyem a aurores passades, sinó a migdies futurs - o inclòs que la seva obra va lligada al Veda, doncs, encara que mai hagués conegut el sànscrit, ni la seva vida ni la seva obra haguessin canviat gens; les seves descobertes antigues son el corol.lari d'una descoberta central que es submergeix tant dins el passat com dins el futur i que fa aparèixer tota la nostra Història com una eclosió de futur, o més ben dit, com l'immensa frondositat d'un arbre gegant, les arrels del qual no estan a baix o darrera, sinó en alt, igual que ho havien vist els Rishis vèdics, dins un Present etern.

Al cor del Temps, alts designis es mouen.

Des que ell llegeix per primer cop els Vedes en la traducció dels sanscritistes d'Occident o en la dels pandits indus, Sri Aurobindo no havia vist més que un document d'algun interès per a la història de l'India, però que semblava de poc valor o de poca importància per a la història del pensament o per a una experiència espiritual viva. Quinze anys més tard, al 1910 a Poondichery, Sri Aurobindo va rellegir els Vedes en original i hi va trobar una vena continua de l'or més ric tant pel pensament com per l'experiència espiritual. Mentre, Sri Aurobindo, havia tingut una sèrie d'experiències interiors particulars, que ni la psicologia europea ni les escoles de ioga ni els ensenyaments del Vedanta ho explicaven, però que els mantres vèdics ho il.luminaven amb una llum exacta. És doncs, perquè ell havia tingut aquestes experiències "particulars" que Sri Aurobindo va descobrir, de l'interior, el sentit autèntic del Veda (i concretament del més antic dels quatre Vedes, el Rig-Veda, que particularment ha estudiat, o més ben dit, reconegut). El Veda no li aportava més que una confirmació d'allò que ell havia rebut directament. Els Rishis mateixos deien: " Paraules secretes, savieses de vident, que revelen el seu sentit interior al vident" (Rig Veda, IV.3.16).

I no és doncs pas sorprenent que els exagetes hi hagin vist sobretot una col.lecció de ritus propiciatoris centrats entorn al sacrifici del foc i als encanteris obscurs a divinitats de la Natura: les aigües, el foc, l'aurora, la lluna, el sol, etc... per tal d'obtenir la pluja i bones collites per les tribus, una descendència potent i benediccions pels seus viatges, o la protecció contra els lladres de sol - com si aquests pastors fossin prou bàrbars per a témer que un malvat dia el sol no s'aixecaria més, robat de veritat. Només alguns himnes "més moderns" deixaven filtrar aquí i allà, com per oblit, alguns passatges lluminosos que podien, amb rigor, justificar el respecte que els Oupanishads, arribats al principi del període històric, atorgaven al Veda. Per a la tradició indu, els Oupanishads havien esdevingut l'autèntic Veda, el "llibre del Coneixement", mentre que el Veda, producte d'una humanitat balbucejant, era un "llibre d'obres", que tothom reclamava, per cert, com Autoritat venerable, però que ningú entenia. Ens podem preguntar amb Sri Aurobindo perquè els Oupanishads, dels que el món sencer testimonia la seva profunditat, és referien al Veda, si no hi havia més que un teixit de ritus primitius, o com pot ser que la humanitat hagi abruptament passat d'aquests suposats balbuceigs a la riquesa intensa de l'època oupanishadica, o com a Occident, hem pogut passar dels pastors d'Arcadia a la saviesa dels pensadors grecs? No podem pensar que no hi ha hagut res entre el salvatge primitiu i Platon o els Oupanishads.

No obstant, els exagetes del Veda no estan del tot equivocats, ja que els Rishis vivien enmig de tribus pastores i és per uns símbols materials familiars que feien comunicar aquests homes amb allò que depassa les aparences immediates; era precís agafar-los allà on ells estaven amb les seves necessitats de seguretat material i de petits mascles sòlids; i és probable que els seus mantres hagin tingut el poder de fecundar les dones estèrils, que hagin pogut protegir les seves transhumàncies perilloses dels llops o dels negres enemics, però teníen sobretot, per a l'iniciat, un poder de realització interior. De fet el Veda era un procés de divinització. Era un llibre de les obres, realment, o més ben dit: un llibre de l'Obra.

Els Rishis, per amagar el seu secret, es beneficiaven d'un llenguatge que no estava encara fixat. Els sons tenien un valor emotiu i determinaven el sentit; eren coses vives, forces vives, creadors d'idees i tenien més importància, i sobretot més poder que les idees que ells representaven, mentre que ara la posició és a l'inrevés, l'idea ha esdevingut la cosa essencial i el so secundari, cada paraula no vol dir res més que una sola cosa, ben rígida, ben estampada, .. i els poetes es desolen ("un altre llenguatge!" s'exclamava Rimbaud). Però pels Rishis, la paraula no era encara el símbol convencional d'una idea; quan empraven el mot vrika, per exemple, podien entendre allò que esgarra, que divideix, el dualitzador, l'enemic i de vegades un llop; l'arrel (go) podia significar la vaca i el raig de llum. Les paraules podien ser utilitzades amb el seu sentit objectiu o amb el seu sentit subjectiu i és segur que d'aquest doble sentit, sovint triple sentit, es va fer el Veda; triple sentit, perquè no eren les idees que intentaven transmetre els Rishis, sinó les experiències, les il.luminacions, i només el símbol podia servir de vehicle a la visió; ells eren (kavi), és a dir "Vidents de la Veritat", i aquest terme era sinònim de "poeta" : Per nosaltres, escriu Sri Aurobindo, la poesia és un entreteniment de l'intel.lecte i una fantasia, la imaginació una joguina i una proveïdora de la nostra diversió, allò que ens distreu, la baiadera del mental. Però per a l'home del temps antic, el poeta era un vident, el revelador de veritats amagades; la imaginació no era una ballarina cortesana, sinó una sacerdotessa dins la casa de Deu; no era l'encarregada d'inventar ficcions, sinó de donar una forma a unes veritats difícils i amagades.

Aquesta poesia crema arreu dins els himnes del Rig-Veda que Sri Aurobindo ha tan magnificament desxifrat; no és envà que el foc, Agni, estigués al centre dels Misteris vèdics: Agni, la flama interior, l'ànima en nosaltres (i qui no sap que l'ànima és de foc), l'aspiració innata que estira a l'home cap a les altures; Agni, la voluntat ardent d'allò que veu en nosaltres, des de sempre, i que se'n recorda; Agni, "el sacerdot del sacrifici", "l'obrer diví", "el mitjancer entre el cel i la terra" (III.3.2). "Està allà, al mig de l'estança" (I.70.2). "El Pares que han tingut la visió divina, l'han posat a dintre com un infant per nèixer" (IX.83.3). És "l'infant amagat dins la caverna secreta" (V.2.1). "És com la vida i com l'alè de la nostra existència, és com el nostre infant etern" (I.66.1). "Oh fill del cos (III.4.2), oh Foc, fill del cel pel cos de la terra" (III.25.1.). "Immortal dins dels mortals (IV.2.1), vell i usat, es torna jove un altre cop i un altre cop" (II.4.5). "Quan neix, es torna veu de la divinitat; quan ha estat format dins la mare, com la vida que empenta dins la mare, i es torna un galop de vent dins el seu moviment" (III.20.11). "Oh Foc, quan tu ets ben portat per nosaltres, et tornes el suprem desenvolupament, la suprema expansió del nostre ser; tot glòria i tota bellesa són dins el teu color desitjable, dins la teva visió perfecta. Oh Extens, tu ets la plenitud que ens porta al final del camí, tu ets una multitud de riqueses escampades per tots costats" (II.1.12). "Oh Foc... que veus amb una visió divina, viu oceà de llum (III.22.2), oh Flama dels cent tresors... oh coneixedor de totes les coses nascudes" (I.59).

Però nosaltres no tenim el privilegi del foc diví; Agni no està solament dins l'home:" Ell és el fill de les aigües, el fill dels boscos, el fill de les coses que es mouen i el fill de les coses que no es mouen. Inclús dins la pedra hi és" (I.70.2).

I el sacrifici vèdic no era només un ritual exterior, sinó el gran Ritus interior pel qual l'home es permuta en Deu; era l'ofrena, dins la Flama, de tot el que ens posa cadenes als peus i que ens impedeix la nostra divinitat; era un "viatge", una"ascensió a la muntanya", una llarga transhumància a través de molts perills. El Rishi no era un monjo somiador, sinó un Ari (que era una qualitat d'ànima, no una qualitat de raça, el sanscrit ârya significa algú que treballa, lluita i salta cap a les altures) era el guerrer de la Llum i el viatger de la Veritat. Els deus als que oferien el sacrifici no eren ficcions sinó potències còsmiques reals que ajudaven la nostra ascensió cap a l'Immortalitat, amritam: "Que hagi entre vosaltres i nosaltres, oh deus, aquesta antiga amistat!" s'exclamava el Rishi,(IV.18.5), i els deus no estaven lluny, ajudaven als homes, no els hi demanaven res més que veure'ls créixer en força i en llum. Pels Rishis, en efecte, el món no es parava pas en la petita visió mental, era una "tiara ascendent", una gradació ininterrompuda de "plans secrets" que existien a la vegada en nosaltres i fora de nosaltres, objectiva i subjectivament. Objectivament, el món es composava - i es composa encara! -d'una sèrie de plans de consciència còsmics (essent el mental un d'ells, més aviat baix dins l'escala), cada un amb els seus deus i els seus éssers particulars, i aquests plans còsmics estaven lligats al nostre ser individual, subjectiu, per un cert nombre de punts de trobada interns o uns "centres" interiors (que la psicologia indú anomena chakras), generalment adormits en l'home ordinari, però que poden despertar-se sota el foc de l'aspiració - Agni, sempre - i, trencant els nostres petits límits ens posen en contacte amb la vastitud dels mons, amb la nostra vastitud:"Sense esforç, els mons es mouen un dins l'altre" (II.24.5). No es tractava doncs, pel Rishi, de quedar tancat dins la seva closca, tampoc es tractava d'evadir-se dins d'un Absolut inefable! Era necessari créixer en consciència i conèixer totes les "morades" del nostre reialme; era precís assumir "les nostres diverses vides", "nèixer" a la totalitat del nostre ser, doncs els mons eren també anomenats "naixements" i ens calia nèixer set vegades per a posseir l'existència espiritual complerta: "Dins la ignorància del món mental, jo pregunto quins son aquests graons que els deus han posat dins. Els deus omniscients van agafar l'Infant d'un any i van teixir set fils al voltant d'ell per a fer aquesta trama" ((I.164.5).

Els deus no son doncs només potències exteriors, objectives, son també poders interiors, ja que, cada vegada que "neixem" a un altre món, vol dir, en principi, que hem fet nèixer en nosaltres al deu que correspon a aquest món, o, nosaltres ara diríem, que som elevats dins la nostra consciència, sinó no hi hauria unió, i donem així naixement a uns deus més i més grans, és a dir, que ens elevem més i més dins la nostra consciència i creixem en divinitat i en vastitud. És diu, en efecte, que els deus "neixen" en nosaltres, que els Pares dels homes emmotllen els deus en ells com un ferrer treballa la matèria basta a la forja - i que al créixer en nosaltres, ells augmenten la nostra terra i el nostre cel (és a dir les capacitats de la nostra existència física i mental). "Que els deus estiguin en totes les nostres morades! s'exclamava el cantor vèdic (IV.1.18) nosaltres hem doncs de crear els deus al nostre torn, després que ells ens hagueren creat, perquè la causa primera és també el resultat final: "Deslliura al teu pare! dins el teu coneixement guarda'l estalvi - el teu pare que esdevé el teu fill i que et porta" (V.3.9) (potser comprenem ara millor que és el mantra vèdic, aquesta formula inspirada que vibra com un gong i fa saltar els murs de dins). Cap part del Veda, és una qüestió sobrenatural o "miraculosa" (el sobrenatural, digué Sri Aurobindo, és un natural que encara no comprenem, o que no coneixem encara, o del que encara no tenim la clau), tot és el fruit d'una autocultura progressiva, d'un llarg viatge sembrat de trampes, d'una pacient conquesta sobre les forces de l'obscuritat, fins el dia que la Flama ha crescut suficienment en nosaltres per escardar la seva funda; llavors s'acompleix la redempció complerta, el naixement del Fill pel sacrifici: "Nosaltres l'hem vist, la massa de roig ardent - un gran deu ha estat deslliurat de la foscor" (V.1.2).

Però no estem encara al cor del secret vèdic. El naixement d'Agni, l'ànima - tants d'homes no han nascut - és només el principi del viatge. Aquesta flama interior, cerca, és la cercadora en nosaltres, perquè és una espurna del gran primer Foc i no estarà satisfeta fins que hagi retrobat la seva totalitat solar: "el sol perdut" del que parla sense parar el Veda. Però quan serem elevats de plà en plà i la Flama neixi successivament dins el triple món de la nostra existència inferior, física, vital i mental, no estarà satisfeta encara, vol pujar, pujar, i arribem aviat a una frontera mental on sembla que no hi ha res a estrènyer, ni res a veure inclús, i que és necessari abolir tot per a saltar dins l'èxtasi d'una gran Llum. Es nota, llavors, al voltant, quasi dolorosament, aquesta closca de matèria que ens empresona i que impedeix l'apoteosi de la Flama; es compren, llavors, el crit d'aquell que deia: "El meu regne no és d'aquest món" i als savis vedantins a l'India i potser a tots els savis de tots els mons i de totes les religions que no han parat de dir: cal deixar el cos per abraçar l'Etern. És què la nostra flama serà sempre truncada aquí baix, la nostra recerca sempre decebuda? Caldrà sempre escollir l'un o l'altre i renunciar a la terra pel cel?.

Però més enllà del triple món inferior, els Rishis havien descobert "un quart", touryvam svid; havien trobat "la vasta morada", "el món solar", Swar: Jo m'aixeco de la terra al món del mig [la vida], jo m'aixeco del món del mig fins el cel [el mental]; del firmament celeste jo vaig al món solar, a la Llum" (Yajour-Veda, 17.67) i està dit: "Mortals, ells aconseguiran l'Immortalitat" (Rig-Veda, I.110.4). Quin és doncs, el seu secret? Com han passat del "cel mental" al "gran cel" sense deixar aquest cos, sense extasiar-se si es pot dir?.

El Secret és dins la Matèria. Perquè és dins la matèria que està tancat Agni i nosaltres hi estem tancats. S'ha dit que Agni és "sense cap i sense peus" que "amaga les seves dues extremitats" (IV.1.11): per dalt, desapareix dins "el gran cel" del supraconscient (que els Rishis nomenaven també "el gran oceà") i per baix, s'enfonsa dins "l'oceà sense forma" de l'inconscient (que ells anomenaven també "la roca"). Estem mutilats. Però els Rishis eren homes d'un sòlid realisme (L'autèntic realisme: aquell que es recolza sobre l'Esperit) i ja que els cims del mental s'obrien sobre una llacuna de llum, estàtica de vegades, però sense agafall sobre el món, ells es miren la ruta per baix. Llavors comença la recerca del "sol perdut", el llarg "pelegrinatge" del descens dins l'inconscient i la lluita sense agraïment contra les forces de la foscor, "lladres del sol" panis i vritras, pitons i gegants amagats dins "la cambra fosca" amb tota la cort d'usurpadors: aquells que dualitzen, els que obstrueixen, esgarren, ELS QUE OCULTEN. Però "l'obrer diví", Agni, és ajudat pels deus i conduït dins la seva recerca pel "raig intuïtiu", Saramâ, el gos celeste de flaire subtil, que el posa sobre la pista dels "ramats robats" (estranys ramats, que "brillen"). I a vegades una aurora fugitiva esclata, després tot s'esborra; és necessari avançar pas a pas, "cavar, cavar", lluitar contra "els llops" que s'exciten quan més s'aproxima el cau - Agni és un guerrer. Agni creix amb les dificultats, la seva flama és torna més i més brillant sota els cops de l'Adversari, però els Rishis ho deien: "La Nit i el Dia alleten tots dos l'Infant diví" (I.95.1), deien també que la Nit i el Dia son "dos germanes immortals tenint un mateix amant [el sol]... comuns, en veritat, encara que diferents per la seva forma" (I.113.2,3). Les alternances de nit i de claredat és precipiten, arriba el Dia per fi, i "els ramats de l'Aurora", sorgeixen "despertant algú que estava mort" (I.113.8). "El roc infinit" de l'inconscient està trencat, el cercador descobreix "el sol que viu dins la foscor" (III.39.5), la consciència divina al cor de la Matèria.

Tal és el secret del Veda, la victòria dels set Rishis Angires i els Navagwas que van descobrir "el camí dels deus": "Els nostres pares per la seva Paraula esquerden les places fortes i refractàries; pel seu crit, els vidents Angiras veuen esmicolar-se la roca de la muntanya; ells van fer en nosaltres un camí cap al Gran Cel, van descobrir el Dia i el món solar i el raig intuïtiu i els ramats de llum" (I.71.2). "Van trobar el tresor del cel amagat dins la caverna secreta, com la cria de l'ocell, aquest tresor dins la roca infinita" (I.130.3). "La colina fecunda, s'obre en dos entregant el naixement suprem... un deu obre les portes humanes" (V.45). Molt al fons de la Matèria, és a dir dins el cos, sobre la Terra, els Rishis es van trobar precipitats dins la Llum - aquesta mateixa Llum que d'altres buscaven per dalt, sense el cos i sense la terra, dins l'èxtasi - això que van anomenar "el Gran Passatge". Sense deixar la terra, havien trobat "la vasta estança" que és "la pròpia morada dels deus", Swar, el món solar original que Sri Aurobindo anomena el món supramental:" Éssers humans (els Rishis remarquen bé que ells son homes), havent matat a aquell-que-amaga, travessen la Terra i el cel [la matèria i el mental] i van fer del vast-món la seva morada" (I.36.8). Havien entrat fins "El Vast, l'Autèntic, L'Exacte", Brihat, Satyam, Ritam "la llum que no està esquerdada","la llum que és sense por" doncs allà no hi ha més sofriments ni falsedats ni mort: és l'immortalitat, amritam. I el Veda ens ofereix la seva alta visió unificadora que il.lumina l'India fins els nostres dies; "Hi ha una Veritat amagada per una Veritat, allà on van desenganxar els cavalls del sol; els deu mil s'aguantaven junts: hi havia Aquest Un. He vist el més gran dels deus encarnats" (V.62.1) Aquesta Veritat que amaga una Veritat, és el cim del mental, la frontera mística on el cercador es rebolca dins l'èxtasi, imaginant-se haver trobat la Veritat suprema, és "la tapa d'or" de la que parlarà més tard l'Oupanishad. Però els Rishis havien trobat la Veritat que està més enllà d'aquesta Veritat, el lloc on els deu mil raigs de les nostres il.luminacions i de les nostres veritats inferiors es reuneixen dins un gran Cos solar, havien vist el Cos gloriós del qual tots els deus son poders vius - tad ekam. Aquest U; tat satyam, Aquesta Veritat. "L'Existent, és U, diu el Rishi Dirghatomas, però els savis l'expressen de diferents maneres; diuen Indra, Varouna, Mitra, Agni; li diuen Agni, Yama, Matariswan..."(I.164.46).

Però aquesta visió solar no anul.la la nostra terra, la realitza: "Llavors, en veritat, es van despertar i van veure totalment. Darrera, entorn d'ells i pertot, van tenir, en veritat, el mateix èxtasi que es fruïa al cel. Dins totes les cases tancades es tenien tots els deus" (IV.1.18) El Sol ha envaït totes les nostres morades, ha pres possessió de tots els nostres actes i moviments; la Felicitat divina ha baixat fins les cèl.lules del nostre cos com un vi: "Oh Flama, Oh vi, la teva força heroica ha esdevingut conscient" (I.93.4). El licor d'immortalitat cola dins les nostres venes, Soma, l'ambrosia que no és potser l'immortalitat d'un cos sinó la possessió de la nostra consciència divina al cim de la muntanya eterna. Però desgraciat qui no està preparat, "s'esquerda com la gerra mal cuita", doncs no pot contenir l'Intensitat: "No tasta aquesta felicitat, aquell que no està madur i que el cos no ha patit dins la calor del foc; només ho poden suportar i fruir els que han estat preparats per la flama" (IX.83.1). El Rishi ha travessat totes les proves, està ja establert dins "els seus alts fonaments" (III.55.7) i posseeix al mateix temps, dins el seu cos, sobre aquesta Terra "els dos naixements" humà i diví, "eterns i dins un mateix niu"," com qui te la joia de les seves dues dones" (I.62.7).

Tot es reconcilia. El Rishi és "el fill de dues mares", és el fill d'Aditi, la vaca lluminosa, la mare de la Llum infinita, la creadora dels mons, però també és el fill de Diti, la vaca negra, la mare de l'"Infinit Tenebrós" i de l'existència dividida, doncs, Diti, al final de la seva aparent Nit, ens dóna la llet del cel i el naixement diví. Tot s'acompleix. El Rishi " fa fluir d'un mateix moviment les forces humanes i les coses divines" (IX.70.3), ha realitzat l'universal en l'individual, ha esdevingut l'infinit dins el finit: " llavors la teva humanitat esdevindrà com l'obra dels deus, com si el cel de Llum estes visiblement establert en Tu" (V.66.2) i lluny de descartar la terra, prega : "Oh divinitat, guarda per a nosaltres l'Infinit i prodiga'ns el finit" (IV.2.11)

El viatge s'acaba. Agni ha retrobat la seva totalitat solar, les seves extremitats amagades. "L'obra inviolable" està feta. Doncs Agni és el lloc on el dalt i el baix es retroben - i, en veritat, no hi ha dalt ni baix, no hi ha més que un únic Sol pertot: "Oh Flama, Tu vas a l'oceà del cel cap als deus; Tu fas retrobar-se a les divinitats dels plans, les aigües que estan dins el reialme de llum per damunt del sol i les aigües que moren baix " (III.22.3)."Oh Foc, oh divinitat universal, Tu ets el nus umbilical de totes les terres i els seus habitants, Tu dirigeixes tots els homes nascuts i Tu els sostens com un pilar (I.59.1), Oh flama, Tu estableixes el mortal en una Suprema Immortalitat.. Tu crees la felicitat divina i l'alegria humana" (I.31.7).

Doncs l'Alegria és el cor del món, està al fons de les coses, és el "pou de mel cobert per la roca" (II.24.4).

I en donar-nos les claus del Veda, darrer testament de les edats de la Intuïció, Sri Aurobindo ens ha donat potser la clau de totes les tradicions, de l'Iran a Amèrica Central i a les vores del Rhin, el secret de tots els cercadors de perfecció d'Eleusis als càtars i als alquimistes, doncs sembla que es troba per tot arreu aquesta antiga Memòria d'una gran veritat transmutadora i del seu enfosquiment, i de la Recerca i de la batalla dels herois de la Llum contra les forces malignes, Indra i el serpent Vritra, Apolo i Pitó, Tor i els gegants Sigurdd i Fafner, però en cap lloc ens trobem tan pura la totalitat del Secret, i hom es meravella davant d'aquests conqueridors vèdics: ells potser no tenien enganxats els raigs als seus carros, ni pesat el sol ni les estrelles, ni materialitzades totes les forces destructores de la Natura per a fer d'agents de matança i dominació, però havien mesurat tos els cels i totes les terres que estan en nosaltres, havien sondejat l'inconscient i el subconscient i el supraconscient; havien esbrinat l'enigma de la Mort i trobat el Secret de la Immortalitat... Sobretot, tenien aquesta "llum aria", aquesta seguretat i aquesta alegria, aquesta amistat d'iguals amb els deus, que l'Ari portava al món amb ell".

 

 

INDEX DE CITES(*) 1. Correspondence with Nirodvaram, tome I p.138 2. Collected Poems, V. 303 3. The Life Divine, XIX.1053 sqq. 4. Essays on the Gita, XIII. 8 5. Savitri, XXVIII. 168 6. The Secret of the Veda, X. 34 7. Ibid., X. 38 8. Ibid., X. 37 9. On Himself 10. The Secret of the Veda, X. 25 11. Hymns to the Mystic Fire, XI. 11 12. Le Cycle Humain, p. 9-10 13. The Secret of the Veda, X. 236 14. La Synthèse des Yoga, p. 67 15. The Secret of the Veda, X . 235 16. Aphorismes et Pensées, núm. 84 17. La Synthèse des Yoga, tome II, p. 482 18. The Secret of the Veda, X. 10 19. Ibid., X. 439————————-(*) totes les referències, exceptuant alguns títols en francès, es refereixen al texte original anglès, Édition du Centenarire

È

de vuelta a la Mediateca