Municipi de l’Alt Camp, situat a la dreta del Gaià, el qual, profundament encaixat, n’és el límit oriental (814 h [1996]). El terreny, tot de secà, és ben pla a la part del N i un xic ondulat cap al S. Fins fa poc, l’única font de riquesa era l’agricultura. Hi predomina de molt la vinya, i molt per dessota segueixen els camps d’ametllers i avellaners. Després de les glaçades del 1956 resten ben pocs garrofers. La propietat és bastant repartida. La cria de porcs i d’aviram és avui molt important i, juntament amb dues petites indústries (rentatge de llana i metal·lúrgia), constitueix la principal base de l’economia actual. La màxima densitat demogràfica (1430 h) correspongué al 1887, i la mínima (807 h) al 1960 (el 1975 havia pujat a 859 h). La vila (840 h agl i 4h diss [1991], vilabellencs; 254 m alt), és al sector de contacte entre la plana i els turons. De les antigues muralles es conserva el portal de Sant Pere, en forma d’arc de mig punt, i de l’antic castell de Vilabella, una escala gòtica en el casal que ocupa el seu lloc. L’església primitiva (avui sense culte) fou reformada en època gòtica. L’actual parròquia de Sant Pere, neoclàssica, és de la segona meitat del s XIX. És interessant el Museu Etnològic del Camp, fet amb la col·laboració de tota la vila, i inaugurat el 1970. A l’estiu s’hi fan festivals de dansa catalana. El lloc, esmentat al sXI, fou dels Castellvell; el 1302 Guillema de Montcada el vengué a Bernat de Centelles, i el 1311 l’adquirí la mitra de Tarragona. Forma part de la Comuna del Camp de Tarragona. El municipi comprèn els antics llocs de Pedrós i les Cabeces, ara despoblats.
Text extret de l'Enciclopèdia Catalana.
Podeu trobar molta més informació sobre Vilabella a l'apartat d'enllaços