Pàgina inicial
ralturo@tinet.fut.es
Quercus humilis Miller
Sinònims: Q. pubescens, Q. lanuginosa, Q. robur v. lanuginosa, Q. sessiliflora v. pubescens
La expressió "humilis" ve del llatí i significa petit, humil. Les expressions "pubescens" i "lanuginosa" al·ludeixen a que la cara inferior de les fulles és força peluda.
Català: roure , roure martinenc.
Castellà: roble, roble pubescente, roble común, roble albar.
Basc: aritza
Italià: quercia lanuginosa, rovere peloso, roverella.
Francès: chêne pubescent.
Anglès: white oak, pubescent oak.
Alemany: weichhaarige eiche, flaumeiche.
Arbre d'uns 10 o 15 m que pot arribar a superar els 20 m (així succeeix en els de la imatge inferior). El tronc si bé pot ésser recte, sovint és irregular, amb escorça entre bruna i cendrosa, que es va ennegrint amb els anys i que presenta esquerdes longitudinals. Les branques són sinuoses i els branquillons són força peluts.
Fulles simples, alternes i marcescents, subpersistents, que poden quedar seques a l'arbre fins a la primavera. La cara inferior és tota peluda a la primavera i a clapes a l'estiu. El limbe es gruixut però no endurit com el del garric o l'alzina, amb de 5 a 9 cm de llarg i a vegades fins a 12 cm i de 3 a 6 cm d'ample.
El sistema radical és potent, amb moltes arrels secundàries que s'extenen longitudinalment.
Les flors masculines són més nombroses a l'extrem i pengen en grups d'abril a maig normalment en les branquetes de l'any. La flor femenina és solitària o casi, es troba sobre un peduncle pelut i genera unes aglans agrupades en un sol peduncle amb una cúpula peluda d'esquames triangulars. Fructifica a la tardor del mateix any.
És indiferent pel que fa a l'origen del sòl i tolera millor la cal que altres roures, principalment en terrenys freds i humits. És poc exigent en quant a fertilitat, profunditat i humitat però no li agraden els sols gaire àcids, buscant els bàsics o neutres. Pot viure en terrenys amb guix.
Es troba en terrenys secs i pedregosos però el clima ha d'ésser suau, normalment amb precipitacions per sobre dels 600 mm/any (suporta 400 mm/any), amb almenys 150 mm a l'estiu. Li afecten les gelades fortes i les sequeres prolongades i es troba en zones amb mitjanes de les mínimes mensuals superiors als -3º i mitjanes de les màximes mensuals de fins a 24º. Normalment es troba entre 400 i 1.500 m d'alçada, si bé pot superar tots dos límits.
És una espècie de llum i temperament robust requerint els peus joves certa quantitat de llum. Es reprodueix de llavor o per rebrot encara que no rebrota tant com altres quercus.
El trobem al sud d'Europa, Àsia menor i el Caucas, també a Crimea, Còrsega, Sardenya, Sicília. Arriba a la Europa central. A la península el trobem principalment al Pirineu, Catalunya i Alt Ebre.
El roure martinenc presenta una gran tendència a hibridar-se amb altres espècies principalment amb roure de fulla petita (Quercus faginea) i roure africà (Quercus canariensis), que segons diferents autors poden generar l'anomenat Quercus cerrioides. També estan citats híbrids amb Q. robur, Q. petraea, i Q. ilex.
Per les seves característiques (sobretot per l'exigència amb llum dels brots i peus joves), podem pensar que els boscos madurs naturals han d'ésser clars, però és difícil trobar boscos no alterats per l'home, que els ha tallat per llenya o els ha mantingut clars per disposar de pastures.
Les formacions més característiques que trobem són:
L'ús d'aquest roure és normalment per llenyes amb rendiments de fins a 2 t/ha/any. Sovint es troba en zones del pirineu i prepirineu, on encara hi ha aprofitaments de pastures, un sistema de pseudodeveses amb densitats d'arbrat que superen el 20 % i que ofereixen ombra a l'estiu i aglà a la tardor. En aquests casos la producció en llenyes és inferior i no arriba a 1 t/ha/any. La distribució a Catalunya d'una roureda de roure martinenc típica és:
| Diàmetre | 5-10 | 10-15 | 15-20 | 20-25 | 25-30 | >30 |
| Peus/ha | 480 | 280 | 125 | 50 | 20 | 10 |
Si la finalitat és forestal podem fer tractaments:
| Edat (anys) | 50 | 75 | 100 | 150 | 200 |
| Peus/ha | 900-1400 | 600 | 300 | 170 | 120 |
En els primers 40 anys no es poden treure productes amb valor comercial, però entre els 40 i 70 anys, es pot començar una preselecció durant la qual obtenim peces de classe diamètrica 15 amb valor comercial. Cal pensar en tot el procés en triar correctament els peus per a la talla final que han d'estar separats entre 8 i 9 metres entre ells. Aquest peus poden podar-se entre 8 i 12 m si la poda natural no és suficient, per a buscar uns troncs sense nusos.
El creixement, pot passar dels 1,4 mm/any que normalment té a fins uns 3 mm/any, Ens donarà així, peus de 20 a 25 m d'alçada i entre 50 i 60 cm de diàmetre als 200 anys.
La fusta és similar a la del roure pènol però amb defectes de forma i de dimensions inferiors, factors que una silvicultura adequada pot corregir parcialment però sense arribar a donar la qualitat d'aquella espècie. És una fusta pesada, d'albeca estreta, clara, groguenca i de duramen ample, bru-fosc, resistent a pudricions. De gra fi i admetent bon poliment, podria ser apreciada en ebenisteria per fer mobles de qualitat si no fos normalment tant nudosa. Resistent a l'humitat, tant als canvis com a la immersió permanent. Les millors peces es feien servir per bigues per a la construcció.
No és molt apta per desenrotllar per la seva nudositat, si bé corregint silvícolament el problema podria donar una fullola per taulells de qualitat.
El carbó i les llenyes són de bona qualitat, i per la conformació que normalment té aquesta espècie són el destí que tradicionalment ha tingut. El carbó està en regressió així com els aprofitaments dels tanins i les escorces per a curtir i per les seves propietats astringents.
L'aprofitament en boscos més o menys oberts per a pastura és encara vigent en alguns indrets donant un complement pel bestiar i ombra a l'estiu.
Una de les principals finalitats és la protectora com passa en terrenys amb guix o en zones on es busca una funció paisatgística i de foment de la biodiversitat en formar sovint boscos mixtes.
Un nou tipus d'aprofitament pot venir per la micorrització amb tòfona aspecte que cada cop està més estudiat per l'elevat preu que manté el mercat.
Són arbres bastant resistents a plagues i malures, encara que li poden afectar les gelades intenses debilitant-lo. Poden atacar-lo rosegadors de fulles com Lymantria dispar o també pot afectar les fulles l'oídium del roure. Els troncs vells són atacats per cerambícids.
L'escorça es feia servir abans per a curtir cuire.
Dels roures en general i d'aquest en especial es diu a l'Empordà (Girona) que és l'arbre que més atrau els llamps.
Per la seva duresa es diu a algunes comarques de Catalunya que "no es pot tallar amb un sòl cop de destral".
Com tots els roures en general, s'associa a la mitologia i als druides (veure descripció del Q. petraea).
