Pàgina inicial
Agost 1997: Garric, Quercus coccifera L.
ralturo@tinet.fut.es
Quercus coccifera L (sin.) Ilex coccifera Clus.
El nom deriva del llatí fero (portar) i del substantiu coccum (cotxinilla de tints, la femella, de forma globosa, es desenvolupa a les branques dels garrics de les zones més seques i càlides) o de l'àrab quermes i quermezí (de la cotxinilla esmentada s'extreia un colorant vermell molt apreciat).
Podem trobar-lo a Catalunya com garric, coscoll, coscó, coscolla, garriquella, garritx, garroll. En castellà es coneix com a coscoja, matarubia, maraña, carrasquilla, chaparro, chaparra, coscolla blanca. En euskera s'anomena zumal o zumel. Chène-kermès en francès. Kermes oak en anglès.
Arbre que sovint es troba com arbust de fins a 2 m, si be existeixen exemplars arbrats d'entre 8 i 12 m. Fulles sempre verdes, dures i punxegudes, senzilles, alternes, que inicialment poden tenir pels que desapareixen ràpidament, presentant un color verd intens amb una superfície brillant. Branques rígides, embolicades, d'escorça llisa. El fruit és una gla de peduncle curt i cúpula eriçada. Floreix a l'abril-maig i fructifica a l'agost de l'any següent.
Espècie de llum i de temperament robust, viuen zones seques i assolejades, essent més xeròfila que l'alzina per la qual cosa moltes vegades viu en zones on l'alzinar està degradat per motius com el foc o les tales excessives. Accepta precipitacions entre 200 i 1.500 mm, si bé és més freqüent en estacions entre 400 i 800 mm. Indiferent pel que fa al sòl, predomina en les zones pedregoses per la seva capacitat d'adaptació.
No en tot el seu territori te el coscoll la mateixa importància i pot ésser des d'una espècie més de la comunitat a l'espècie principal assolint papers d'espècie climàcica o serial. En aquesta descripció ens limitarem sobretot als casos en que és espècie principal. Cal diferenciar:
Formacions perífèriques o subcosteres en condicions de clima mediterrani no continental amb temperatures altes i precipitacions minses, on amb una talla que normalment no supera el metre, cobreix més del 75 % de terreny impedint el desenvolupament d'un substrat herbaci ben constituit. Entre els companys més freqüents trobem entre altres: Pistacia lentiscus, Ceratonia siliqua, Rhamnus alaternus, Rhamnus lycioides, Phyllyrea latifolia, Chamaerops humilis, Osyris quadripartita. Com a lianoides o enredaderes tenim Clematis flammula, Smilax aspera o Lonicera implexa. En formacions més obertes trobem Brachypodium retusum, Euphorbia characias, Rosmarinus officinalis, Ulex parviflorus, Urginea maritima o Asparagus stipularis.
Formacions d'interior en punt d'interior d'ambient mesomediterrani, generalment en substrat calcari. És en aquestes condicions en les que podem trobar exemplars en forma d'arbre. En aquestes podem trobar el garric amb espècies com: Genista scorpius, Rhamnus lycioides, Rhamnus alaternus, Stipa tenacissima, Cistus clusii, Pinus halepensis, Quercus ilex, Pistacia lentiscus, Pistacia terebinthus, Juniperus thurifera, Juniperus phoenicea, Buxus sempervirens, Erica vagans...
| Formacions | Comunitat | Ambient |
| Garriga climàcica típica | Quercetum cocciferae | Zones amb precipitacions escases i temperatures altes amb una cobertura superior al 80%. |
| Garriga amb romaní | Quercetum cocciferae subas. rosmarinetosum | Garrigues generalment calcícoles degradades habitualment pel foc. |
| Garriga amb salvió blener | Quercetum cocciferae subas. brachypodietosum | Garrigues degradades pels foc i/o l'acció antròpica (pastura normalment) pel que disminueix la cobertura. |
| Garriga amb ginestó | Quercetum cocciferae subas. osyrietosum | Brolles obertes i boscos clars mediterranis. |
| Garriga amb estepes | Quercetum cocciferae subas. callunetosum | Terrenys àcids d'influència eurosiberiana en sols pobres de boscos en decadència. |
| Garriga amb boix | Quercetum cocciferae subas. buxo-terebinthetosum | Situacions marginals en terrenys mediterranis calcícoles de muntanya d'influència mediterrània. |
| Alzinar amb garric | Quercetum ilicis Rhamno- Quercenion cocciferae | Àrees més assolejades i descarnades dels alzinars tant d'interior com perifèriques. |
| Pinedes de pi bord amb garric |  |
Zones amb caràcter terminal o climàcic en condicions normalment extremes. |
Si
coneixes el "latinajo" corresponent enviame'l, no tinc coneixement de
la seva existència, si bè sembla clar segons diversos autors, que
es pot donar la situació climàcica de la formació.
Brota vigorosament de soca i dona rebrots al llarg de la seva vida el que li dona qualitats de piroresistència, si bè l'acció de focs repetits poden provocar la seva degeneració a comunitats vegetals de menys qualitat.
La fusta del garric s'assembla a la de l'alzina, és de bona qualitat, molt sòlida, dura i pesada, si bé per les mesures que dona el seu ús principal és per llenyes i carbò (si be aquesta última pràctica està quasi en desús). Aquestes són de molt bona qualitat i s'obtenen amb un aprofitament com a bosc baix amb torns de 10 anys.
Com en moltes quercinies l'escorça és rica en tanins i s'ha utilitzat per a curtir.
La gla pot ser consumida per cabres i algunes varietats de porc, si bé són molt amarges i astringents. Torrades s'han utilitzat per a substituir el cafè i piconades s'han fet servir per emmascarar l'adulterament de vins.
Antigament va tenir importància l'ús de les agalles provocades a les fulles per l'hemípter Coccus ilicis, per obtenir un colorant vermell.
Les garrigues poden tenir importància cinegètica, essent bons indrets pel cunill, la llebre, la perdiu...
Finalment cal recordar la gran protecció que pot donar a terrenys empobrits, per la qual cosa cal evitar que els focs repetits o el pastoreig intensiu provoquin la seva degeneració.
