Pàgina inicial

Versión en castellano

Març de 1999: Castanea sativa Mill

Proper arbre: Sorbus aucuparia. Si tens alguna dada interesant d'aquesta espècie o d'alguna ja publicada, envia un e-mail i procurarem publicar-ho (si vols que afegim el teu e-mail indica-ho al missatge).
ralturo@tinet.fut.es
Etimologia

Castanea sativa Mill

Sinònims: C. Vesca Gaertn, C. Vulgaris Lamk, C.castanea Karst, Fagus castanea L.La paraula castanya pot venir de Kastana ciutat del Ponto on aquest arbre es cultivava des de temps llunyans,

Català: castanyer

Castellà: castaño, castaño regoldo

Basc: gaztañondo, gaztena.

Gallec: castiñeiro, castiro.

Alemany: edelkastanie, echte kastanie, marone.

Anglès: sweet chesnut, spanish chesnut.

Francès: châtaignier.

Italià: castagno.

Portuguès: castanheiro, catanherira

Descripció

Arbre corpulent de fulla caduca que en condicions adequades desenvolupa una capçada ampla i arrodonida. Fàcilment supera els 20 m i pot arribar als 35 m d'alçada. El tronc és curt i gruixut en els exemplars cultivats per fruit i és més llarg i esbelt en exemplars silvestres o en boscos fustaners. És de creixement bastant ràpid i pot generar de la soca nombrosos rebrots llargs i rectes (perxades). L'escorça és primer llisa i de color verd bru, per desprès enfosquir-se i esquerdar-se. El troc sense ramificacions pot arribar als 25 m i quan ramifica ho fa amb branques gruixudes i rectes, les inferiors en conreus de fruit es poden presentar quasi perpendiculars al tronc. Les branquetes no presenten gemma terminal.

Les fulles són grans, simples i alternes, són caduques amb certa marcescència. El peduncle és curt i el limbe és llarg, de 15 a 20 cm, amb una amplada de 5 a 7 cm, lanceolat, amb nervis rectes i paral·lels. Les vores de les fulles tenen forma de dents de serra força regulars.

Els aments masculins tenen glomèruls formats per entre 5 i 10 flors. Les flors femenines s'agrupen al peu de les inflorescències masculines en grups de 3 a 7 protegides per una cúpula comú. Floreix de maig a juny per madurar el fruit entre octubre i novembre. Aquest, anomenat castanya, es presenta en grups de tres en tres dins d'un pelló endurit i armat amb espines rígides i punxants.

Requeriments estacionals

Prefereix substrat silícics com granits, gneiss, micacites, esquits, roques volcàniques àcides... però també el trobem en substrat càlcic si el clima permet un bon rentat sel sòl. Viu millor en terrenys lleugers, profuns, fèrtils, amb poques sals solubles, fugint de terrenys molt humits principalment si són compactes o pantanosos.

La precipitació anual de la seva àrea és normalment superior als 600 mm, amb més de 100 mm en els mesos d'estiu en sòl silícic i de 200 mm en substrat calcari.

És resistent al fred però li afecten les gelades de primavera, les temperatures mitjanes del mes de gener superen normalment els 0º i les d'agost no superen normalment els 22º (excepcionalment 26º).

El trobem de quasi a nivell del mar (a menys de 100 m a Girona) fins als 1500 m (Sierra Nevada), però l'òptim natural es troba entre els 500 i 1.200 m. Les millors plantacions fruiteres es donen entre els 200 i 600 m. Normalment el trobem en vessants muntanyoses en indrets abrigats i frescos, sovint en obaga.

Orígens i distribució

És circummediterrani, arribant a l'est fins al Caucas, pujant fins al centre d'Europa i baixant fins Argèlia i muntanyes mediterrànies del Marroc. Dins d'Espanya el trobem en la zona humida del nord, des de Galícia fins Catalunya, passant per Lleó, Zamora, Astúries, Santander, País Basc i Navarra. A Catalunya el trobem a Barcelona i Girona. Al centre el trobem a Gredos, a la Vall del Tietar i les muntanyes de Penya de França, al sud apareix a les serres d'Aracena i Ronda, a Serra Nevada i a Serra Morena.

Sovint s'ha parlat del seu origen aliè a les nostres terres (i en general a la zona oest de la seva distribució Europea), parlant-se d'una possible procedència d'Àsia Menor o Itàlia, des d'on els grecs i els romans el van estendre pels seus fruits (per menjar directament o en forma de farina). Deixant de banda la propagació humana que sens dubte ha estat un factor de gran influència, cal tenir en compte que les espècies del gènere Castanea han deixat registres polínics al llarg del temps i així trobem restes políniques del Quaternari corresponents al Pleistocé inferior a Girona, al Pleistocé mitjà a Burgos i Madrid, al superior a San Sebastià i ja més recents, de l'Holocé a Girona, Galicia i Navarra. Anteriors a aquest període hi ha restes fòsils del miocé a Mallorca (possiblement de Castanea balearica), la Cerdanya (Girona) i el Baix Llobregat (Barcelona).

Estructura i composició de la vegetació

El castanyer amb un caràcter meditarrani i uns requeriments ecològics similars a molts roures s'ha associat amb boscos d'aquest gènere, encara que podem trobar-lo en forests naturalitzades en les que és l'espècie dominant que normalment són procedents de cultius per obtenir castanyes o fusta i amb una estructura condicionada pels tractaments rebuts.

  1. Agrupacions amb el castanyer com a dominant: A Galicia hom pot trobar castanyedes o "soutos" en les quals trobem també el roure de fulla gran (Quercus robur), la falguera aquilina (Pteridium aquilinum), la gatosa (Ulex europaeus), el ginestell (Cytisus scoparius), el xuclamel (Lonicera periclymenum), l'heura (Hedera helix), el gamó (Asphodelus albus), el digital (Digitalis purpurea), l'escorodònia (Teucrium scorodonia), el boix marí (Ruscus aculeatus)... En altres zones com a Girona podem trobar un sotabosc similar amb altres espècies arbòries que l'acompanyen com l'alzina (Quercus ilex), el suro (Q. Suber), el roure martinenc (Q. Humilis), el roure de fulla gran (Q.petraea), el pollancre (Populus nigra), el trèmol (P. Tremula), el cirerer (Prunus avium), el plàtan (Platanus hybrida), el pi marítim (Pinus pinaster), el pi pinyer (P. pinea), el faig (Fagus sylvatica), el freixe (Fraxinus excelsior), l'arboç (Arbutus unedo)...
  2. Un cas molt característic el formen les conegudes "fragues" de Galícia que són boscos caducifolis pluriespecífics en els que els roures de fulla gran (Quercus robur i Q. petraea) i el roure reboll (Q. pyrenaica) es barregen al altres espècies com el castanyer, el bedoll pubescent (Betula celtiberica), el plàtan fals (Acer pseudo-platanus), el grèvol (Ilex aquifolium), el llorer (Laurus nobilis), l'arboç (Arbutus unedo), el suro (Quercus suber), l'avellaner (Corylus avellana), l'arç blanc (Crataegus monogyna), el boix marí (Ruscus aculeatus), l'aranyoner (Prunus spinosa) ...
  3. En zones reforestades amb pi insigne (Pinus insignis) o eucalipte (Eucaliptus sp) també apareix el castanyer que forma un estrat arbori inferior amb altres espècies com el bedoll pubescent (Betula celtiberica), el roure reboll (Quercus pyrenaica), el roure de fulla gran (Quercus robur), el freixe (Fraxinus excelsior), el gatell (Salix cinerea), la fràngula (Rhamnus frangula), l'arboç (Arbutus unedo)... A l'estrat arbustiu podrem trobar entre altres el bruc (Erica arborea), el bruc vermell (E. cinerea), la bruguerola (Calluna vulgaris), l'aritjol (Smilax aspera), el tintorell (Daphne gnidium)...
  4. Al sud de la península el castanyer apareix en els boscos de roure reboll (Quercus pyrenaica), amb altres espècies arbòries com l'alzina (Q. ilex), el roure de fulla petita (Q. faginea), l'arboç ( Arbutus unedo), el freixe (Fraxinus angustifolia), l'arç blanc (Crataegus monogyna) i arbustos com el bruc d'escombres (Erica cinerea), el xuclamel (Lonicera sp.), el boix marí (Ruscus aculeatus)...
Silvicultura

La silvicultura aplicada està determinada per la finalitat de la castanyeda, així podem diferenciar tractaments per a:

  1. Obtenció de bastons. Tractament de bosc regular de rebrot amb un torn de 4 a 6 anys per a obtenir bastons de entre 2 i 6 metres que es fan servir com a reforç en la fabricació de botes i caixes. Actualment s'aprofiten per a fer bastons per caminar i tutors per a plantacions d'arbres. La producció varia entre 3 i 6 t/ha/any. En aquestes plantacions normalment es disposen d'entre 2.500 i 3.500 soques en les que, si resulta rendible, es pot fer una selecció deixant els 12 o 15 millors brots.
  2. Obtenció de perxes. Tractament de bosc regular de rebrot amb un torn d'entre 20 i 30 anys per a obtenir uns 1.500 peus de classes diamètriques entre 15 i 25. Normalment s'han tractat fent una primera selecció entre els 5 i els 8 anys deixant entre 3 i 5 brots per soca i una nova aclarida al cap de 5 o 6 anys eliminant la meitat dels brots que queden, però la manca de rendibilidad aquests darrers anys dels bastons, han fet que alguns propietaris facin una sola aclarida als 10 o 12 anys, deixant un o dos brots per soca. La producció pot variar del 4 als 12 m3/ha/any. La fusta pot tenir diferents finalitats com per parquet, caixes, pals i rarament assoleix diàmetres per a fusteria i ebenisteria.
  3. Obtenció de fusta. Tractament de bosc regular de rebrot amb un torn d'entre 40 i 60 anys per a obtenir entre 200 i 300 peus de classes diamètriques iguals i superiors a la 30. En aquest cas deixem uns 600 peus als 20 anys, 400 als 40 i 200 als 60. Les troces de diàmetre mínim de 18 cm poden emprar-se en fusteria i ebenisteria, mentres que les inferiors tenen els usos ja esmentats.
  4. Obtenció de castanyes. Són plantacions amb marc amples (de 10 x 10, 12 x 12 m o fins a 15 x 15 m) i alçades màximes de 15 o 20 m. Els peus, procedents de llavor, es planten en terreny i tradicionalment s'injerten 3 o 4 anys desprès. En els darrers anys les plantacions es fan amb hídrids resistents a les malures més comunes d'aquesta espècie. Són interessants les podes de per millorar la producció y en les zones més seques es reguen.

A Catalunya normalment es destina a perxes amb una producció mitjana d'entre 5 i 7,5 m3/ha/any.

Com exemple de cubicació, segons el Primer Inventari Forestal Nacional en dades de la provincia de Girona, tenim que:

Volúmen en fusta VM=10,37+0,02815xD^2xH
Volúmen en llenyes VL=6,9-66,77xVM+239,37865xVM^2

on,

VM= volúmen maderable

D=diàmetre a 1,3 m en centímetres

H=altura total de l'arbre

VL=volúmen en llenyes

Propietats i usos

És una fusta d'albeca blanca i duramen bru, d'aparença que recorda a la dels roures però sense vasos llenyosos visibles. Resisteix bé alternatives de sequedat i humitat (fins i tot s'endureix sota l'aigua) per la qual cosa es pot fer servir en exteriors. La fusta és tova i de densitat mitjana. Es fas servir en fusteria i ebenisteria (xapa, paviments, bótes), construcció (pals de telèfon, puntals de mines, tancats...) i drassanes. Els brots joves es feien servir tradicionalment per fer rodells per les bótes de vi i actualment es fan servir com a tutors en plantacions de fruiters i horta, o per bastons per caminar.

Les llenyes no són gaire bones i cremen malament i amb força fum, per la qual cosa s'han emprat les restes per obtenir tanins que es fan servir per adobar pells .

A vegades es fan plantacions que tenen per finalitat principal obtenir fruit. Aquest s'ha fet servir tant per alimentació humana com a pels ramats, per l'home s'ha torrat, bullit fet farina i actualment existeixen nombroses aplicacions culinàries, especialment en pastisseria.

També té gran valor com a ornamental i és apta tan per a plantacions lineals en carreteres i avingudes, com per a ésser plantat aïlladament en jardins.

En plantacions per a fruit la producció varia en funció dels anys, de l'edat dels arbres, la genètica, el marc de plantació i la mida de les capçades, dels tractaments... En boscos adults, poc tractats normalment s'obtenen entre 600 i 1500 kg/ha, però en plantacions amb exemplars madurs i ben tractades es poden superar els 8.000 kg/ha.

Patologia

Li afecten diverses patologies entre les que podem destacar:

Miscel·lània

El castanyer és un dels nostres arbres que més edat pot arribar a tenir i són nombroses les cites d'exemplars mil·lenaris, com el dels Cent Cavalls a la vora de l'Etna (Itàlia) que en el segle XVII tenia una soca de 15 m de diàmetre i en el que es va refugiar Joana d'Aragó amb cent genets i al que se li calculaven 3000 anys. A Espanya també hi ha citats exemplars mil·lenaris com el de Poqueira (Serra Nevada) el tronc del qual servia d'habitatge a una familia de moriscos i al seu telar en l'época de la guerra de l'Alpujarra.

A Catalunya és costum per Tots Sants (vigília del Dia dels Morts) reunir-se per menjar panellets (dolçs fet amb sucre, farina d'ametlles, patates i pinyons) amb castanyes torrades.

De donar o donar-se un cop és diu donar o donar-se una castanya.

Una endivenalla diu:

"que és una cosa ?,
la soca es grosa,
la mare reganyosa
i la filla amorosa"

referint-se a el castanyer, la capsa punxeguda del fruit i la castanya.