L´arbre del mes
L´arbre del mes
ralturo@tinet.fut.es
Castanea sativa Mill
Sinònims: C. Vesca Gaertn, C. Vulgaris Lamk, C.castanea Karst, Fagus castanea L.La paraula castanya pot venir de Kastana ciutat del Ponto on aquest arbre es cultivava des de temps llunyans,
Català: castanyer
Castellà: castaño, castaño regoldo
Basc: gaztañondo, gaztena.
Gallec: castiñeiro, castiro.
Alemany: edelkastanie, echte kastanie, marone.
Anglès: sweet chesnut, spanish chesnut.
Francès: châtaignier.
Italià: castagno.
Portuguès: castanheiro, catanherira
Arbre corpulent de fulla caduca que en condicions adequades desenvolupa una capçada ampla i arrodonida. Fàcilment supera els 20 m i pot arribar als 35 m d'alçada. El tronc és curt i gruixut en els exemplars cultivats per fruit i és més llarg i esbelt en exemplars silvestres o en boscos fustaners. És de creixement bastant ràpid i pot generar de la soca nombrosos rebrots llargs i rectes (perxades). L'escorça és primer llisa i de color verd bru, per desprès enfosquir-se i esquerdar-se. El troc sense ramificacions pot arribar als 25 m i quan ramifica ho fa amb branques gruixudes i rectes, les inferiors en conreus de fruit es poden presentar quasi perpendiculars al tronc. Les branquetes no presenten gemma terminal.
Les fulles són grans, simples i alternes, són caduques amb certa marcescència. El peduncle és curt i el limbe és llarg, de 15 a 20 cm, amb una amplada de 5 a 7 cm, lanceolat, amb nervis rectes i paral·lels. Les vores de les fulles tenen forma de dents de serra força regulars.
Els aments masculins tenen glomèruls formats per entre 5 i 10 flors. Les flors femenines s'agrupen al peu de les inflorescències masculines en grups de 3 a 7 protegides per una cúpula comú. Floreix de maig a juny per madurar el fruit entre octubre i novembre. Aquest, anomenat castanya, es presenta en grups de tres en tres dins d'un pelló endurit i armat amb espines rígides i punxants.
Prefereix substrat silícics com granits, gneiss, micacites, esquits, roques volcàniques àcides... però també el trobem en substrat càlcic si el clima permet un bon rentat sel sòl. Viu millor en terrenys lleugers, profuns, fèrtils, amb poques sals solubles, fugint de terrenys molt humits principalment si són compactes o pantanosos.
La precipitació anual de la seva àrea és normalment superior als 600 mm, amb més de 100 mm en els mesos d'estiu en sòl silícic i de 200 mm en substrat calcari.
És resistent al fred però li afecten les gelades de primavera, les temperatures mitjanes del mes de gener superen normalment els 0º i les d'agost no superen normalment els 22º (excepcionalment 26º).
El trobem de quasi a nivell del mar (a menys de 100 m a Girona) fins als 1500 m (Sierra Nevada), però l'òptim natural es troba entre els 500 i 1.200 m. Les millors plantacions fruiteres es donen entre els 200 i 600 m. Normalment el trobem en vessants muntanyoses en indrets abrigats i frescos, sovint en obaga.
És circummediterrani, arribant a l'est fins al Caucas, pujant fins al centre d'Europa i baixant fins Argèlia i muntanyes mediterrànies del Marroc. Dins d'Espanya el trobem en la zona humida del nord, des de Galícia fins Catalunya, passant per Lleó, Zamora, Astúries, Santander, País Basc i Navarra. A Catalunya el trobem a Barcelona i Girona. Al centre el trobem a Gredos, a la Vall del Tietar i les muntanyes de Penya de França, al sud apareix a les serres d'Aracena i Ronda, a Serra Nevada i a Serra Morena.
Sovint s'ha parlat del seu origen aliè a les nostres terres (i en general a la zona oest de la seva distribució Europea), parlant-se d'una possible procedència d'Àsia Menor o Itàlia, des d'on els grecs i els romans el van estendre pels seus fruits (per menjar directament o en forma de farina). Deixant de banda la propagació humana que sens dubte ha estat un factor de gran influència, cal tenir en compte que les espècies del gènere Castanea han deixat registres polínics al llarg del temps i així trobem restes políniques del Quaternari corresponents al Pleistocé inferior a Girona, al Pleistocé mitjà a Burgos i Madrid, al superior a San Sebastià i ja més recents, de l'Holocé a Girona, Galicia i Navarra. Anteriors a aquest període hi ha restes fòsils del miocé a Mallorca (possiblement de Castanea balearica), la Cerdanya (Girona) i el Baix Llobregat (Barcelona).
El castanyer amb un caràcter meditarrani i uns requeriments ecològics similars a molts roures s'ha associat amb boscos d'aquest gènere, encara que podem trobar-lo en forests naturalitzades en les que és l'espècie dominant que normalment són procedents de cultius per obtenir castanyes o fusta i amb una estructura condicionada pels tractaments rebuts.
La silvicultura aplicada està determinada per la finalitat de la castanyeda, així podem diferenciar tractaments per a:
A Catalunya normalment es destina a perxes amb una producció mitjana d'entre 5 i 7,5 m3/ha/any.
Com exemple de cubicació, segons el Primer Inventari Forestal Nacional en dades de la provincia de Girona, tenim que:
| Volúmen en fusta | VM=10,37+0,02815xD^2xH |
| Volúmen en llenyes | VL=6,9-66,77xVM+239,37865xVM^2 |
on,
VM= volúmen maderable
D=diàmetre a 1,3 m en centímetres
H=altura total de l'arbre
VL=volúmen en llenyes
És una fusta d'albeca blanca i duramen bru, d'aparença que recorda a la dels roures però sense vasos llenyosos visibles. Resisteix bé alternatives de sequedat i humitat (fins i tot s'endureix sota l'aigua) per la qual cosa es pot fer servir en exteriors. La fusta és tova i de densitat mitjana. Es fas servir en fusteria i ebenisteria (xapa, paviments, bótes), construcció (pals de telèfon, puntals de mines, tancats...) i drassanes. Els brots joves es feien servir tradicionalment per fer rodells per les bótes de vi i actualment es fan servir com a tutors en plantacions de fruiters i horta, o per bastons per caminar.
Les llenyes no són gaire bones i cremen malament i amb força fum, per la qual cosa s'han emprat les restes per obtenir tanins que es fan servir per adobar pells .
A vegades es fan plantacions que tenen per finalitat principal obtenir fruit. Aquest s'ha fet servir tant per alimentació humana com a pels ramats, per l'home s'ha torrat, bullit fet farina i actualment existeixen nombroses aplicacions culinàries, especialment en pastisseria.
També té gran valor com a ornamental i és apta tan per a plantacions lineals en carreteres i avingudes, com per a ésser plantat aïlladament en jardins.
En plantacions per a fruit la producció varia en funció dels anys, de l'edat dels arbres, la genètica, el marc de plantació i la mida de les capçades, dels tractaments... En boscos adults, poc tractats normalment s'obtenen entre 600 i 1500 kg/ha, però en plantacions amb exemplars madurs i ben tractades es poden superar els 8.000 kg/ha.
Li afecten diverses patologies entre les que podem destacar:
El castanyer és un dels nostres arbres que més edat pot arribar a tenir i són nombroses les cites d'exemplars mil·lenaris, com el dels Cent Cavalls a la vora de l'Etna (Itàlia) que en el segle XVII tenia una soca de 15 m de diàmetre i en el que es va refugiar Joana d'Aragó amb cent genets i al que se li calculaven 3000 anys. A Espanya també hi ha citats exemplars mil·lenaris com el de Poqueira (Serra Nevada) el tronc del qual servia d'habitatge a una familia de moriscos i al seu telar en l'época de la guerra de l'Alpujarra.
A Catalunya és costum per Tots Sants (vigília del Dia dels Morts) reunir-se per menjar panellets (dolçs fet amb sucre, farina d'ametlles, patates i pinyons) amb castanyes torrades.
De donar o donar-se un cop és diu donar o donar-se una castanya.
Una endivenalla diu:
referint-se a el castanyer, la capsa punxeguda del fruit i la castanya.