Les muntanyes de Boada, St. Jordi i de Montroig; junt amb les escates de Monteró i Sant Salvador, per sota  seu, i les estructures de St. Mamet i la Vall d’Àger per sobre formen la unitat estructural de les Serres Marginals Pirinenques en la zona dels rius Noguera Pallaresa i el Segre.

Tots els materials de la sèrie de les muntanyes del Prepirineu són sedimentaris i dipositats durant el Mesozoic i Cenozoic. L’excepció són uns petits plutons d’ofites, un tipus de roques intrusives subvolcàniques de composició bàsica, i que només afecten als materials més antics de la sèrie de les Serres Marginals, els guixos i lutites del Keuper (Triàsic Superior).

Tot el Sistema Prepirinenc encavalca sobre els materials cenozoics de la Depressió de l’Ebre, plegant fortament el seu marge septentrional.

Descobrir i estudiar, de manera didàctica i entenedora, la geologia de les nostres contrades és el que us proposem de realitzar amb els vostres alumnes.
 

Itinerari de la Carretera del Doll

Itinerari de la Serra de St. Jordi

Itinerari per Camarasa

Tipus d'estades

Aquest itinerari en cotxe ens permet d’estudiar durant tot un dia la història geològica i les diferents estructures tectòniques presents en les Serres Marginals.

Vèrtebra i fragment d'humer d'un dinosaure Ornitisqui, trobats en el Maastrichtià Superior de la Carretera del Doll. Possibliement es tracta d'un Hipsilofodòtid de gran tamany Un tret remarcable de la carretera de Doll és la seva importància mundial, reconeguda per al comunitat geològica, com uns dels millors afloraments del Món on estudiar, de manera contínua en el temps i en sediments continentals, el trànsit entre l’era del Mesozoic i la del Cenozoic.  El caire continental del medi sedimentari i les característiques litològiques han fet possible la preservació d' abundants restes fòssils de dinosaures, tortugues, cocodrils i altres animals continentals propis de la fauna mesozoica del Maastrichtià (Cretaci Superior).     Per raons ètiques, científiques i legals no anirem als afloraments on trobaríem restes d’aquesta fauna però podrem pendre contacte amb els dinosaures de Camarasa en un dels afloraments de les seves petjades. Aquests tipus de fòssils ens donen molta informació sobre l’activitat diària d’aquests animals (els esquelets ens faciliten informació sobre les característiques anatòmiques, les petjades ens donen pistes sobre les seves costums, medi on vivien, etc).  Els vostres alumnes poden estudiar de primera mà un aflorament de dinosaures.

L'itinerari consta de 8 parades, la primera en la serra del  Montsec (congost de Terradets) i la darrera a Camarasa (contacte entre la unitat estructural de les Serres Marginals Pirinenques i la Depressió de l’Ebre.  Podrem veure estructures tectòniques tal com l’encavalcament del Montsec, el del Montroig i St. Jordi, el Sinclinal d’Àger, l’Anticlinal de St. Mamet a més a més de falles, estructures degudes a la simultaneïtat de processos tectònics i sedimentaris (discordances progressives del Montsec i de Camarasa), estructures sedimentàries a gran i petita escala i la relació existent entre totes elles com a components de la unitat de les Serres Marginals Pirinenques.

Discordança progressiva del Barranc d'Asclé. Noteu el marcat canvi d'angle existent entre les capes de l'esquerra i les de la dreta de la fotografia  Aquest tipus d'estructures són degudes a la simultaneitat de la sedimentació dels materials i de la tectònica.

La pista que condueix de Camarasa fins a l’ermita de St. Jordi ens ofereix la possibilitat de realitzar un itinerari a peu on podem estudiar en detall l’estratigrafia de les Serres Marginals.  St. Jordi és la primera muntanya pirinenca que ultrapassa els 760 m. d’alçada sobre el nivell del mar. Des del seu cim, lloc on dinarem, podrem gaudir d’una impressionant vista panoràmica sobre gairebé tota la meitat sud de Catalunya.  Durant l’ascens podem identificar totes les litologies que formen aquesta muntanya (diferents classes de calcàries, margues, dolomies, diferents tipus de guix, argiles, llims, gresos i conglomerats); determinar els ambients sedimentaris on es van dipositar i la seva evolució, estudiar la fauna mesozoica de la Conca Pirinenca i les seves variacions al llarg del temps; familiaritzar-nos en l’ús de la brúixola de geòleg i la seva utilitat, elaborar la columna estratigràfica de la sèrie de les Serres Marginals... Aplicant com a mètode el treball en equip i l’observació – deducció, partint dels coneixements previs i la capacitat de deducció dels alumnes.  Garantim a tots els alumnes, si presten un mínim d’interès durant aquesta activitat d’un dia de durada, saber: distingir totes les litologies esmentades i els sues processos genètics; el què és un fòssil i per què serveix als geòlegs i que el nostre planeta no és tan estàtic com sembla a primer cop d’ull.

Alguns representants de la fàuna liàsica de les Serres Marginals Ammonit: Hildoceras bifrons Vèrtebres d'ictiosaure En procès d'estudi Braquiòpode Rinchonella meridionalis Braquiòpode Telothyris jauberti Cefal.lòpode Belemnites sp.   Bivalve ostréïd Gryphaea sp.

Les condicions climàtiques de la zona, que no permeten el desenvolupament d'una vegetació espessa, i l'espectacularitat de les estructures tectòniques i estratigràfiques de les muntanyes properes a Camarasa fan d'aquest lloc un indret ideal per tenir la primera presa de contacte amb la geologia de camp.

La primera parada de l'itinerari, que coincideix amb la darrera de l'itinerari de la Carretera del Doll, ens servirà per poder classificar cinc tipus de roca (guixos, argiles, llims, gresos i microconglomerats) i també per veure el plegament de la sèrie del marge nord de la Conca de l'Ebre i esbrinar-ne les seves causes.
 

Serra de St. Salvador vista des de la gasolinera de Camarasa

Des de la segona parada, en la gasolinera de Camarasa, es té una vista excepcional de la serra del Montroig. En aquest lloc farem un tall geologic d'aquesta muntanya i podrem veure l'aspecte d'un encavalcament, el de St. Jordi.  També des d'aquí tenim una bona vista de la serra de St. Salvador, una de les estructures tectòniques més complexes de tot el Prepirineu, però lluny d'intentar estudiar aquesta serra estructuralment, ens servirà per veure l'efecte de l'erossió diferencial sobre les seves capes verticals.

 

La darrera parada, que la farem durant la tarda, es realitza en el jaciment de petjades de dinosaure de la Carretera del Doll. El que aquí realitzarem és un joc de pistes on els diferents grups d'alumnes competeixen per obtenir la major quantitat d'informació de l'aflorament. Tot jugant descobriran: com era aquest indret fa 70 milions d'anys, les costums alimentàries del dinosaures sauròpodes, tindran un primer contacte amb la biometria (calcularan l'alçada i la longitud d'un dinosaure) i podran reconstruir entre tots un d'aquests grans animals.

Una petajda de sauròpode. A l'esquerra s'aprecia el desplaçament de material degut al pes de l'animal

 

Itineraris

Tipus d'estades

On estem?

Portada