|
Abans de parlar dels gegants
que tenim actualment, primer recordarem els primers gegants que teníem al poble
i que van ser els precursors nostres. Aquests gegants van viure a finals dels
anys 70 fins al començament dels 90 que es van fer els nous i van ser destruït
tot i que els últims anys ja no es van fer servir, per la qual cosa els més
joves en coneixen poca cosa de la seva existència. Van ser creats pel senyor
Miquel Taca juntament amb una colla de nois del poble amb un pressupost de 5000
pessetes (que a aquella època ja no eren molts diners). Van fer una estructura
de fusta que van recobrir amb una tela metàl·lica a la zona del pit. Per fer
el cap i les mans van fer un motlle amb la tela, ho van recobrir de paper colat
i allisat amb guix. Eren prou macos però eren molt delicats: si el cap o mans
rebien un cop, queia una mica de guix i això va fer que s’haguessin de reparar
més d’un cop. Un altre problema que tenien era el pes. Aproximadament pesaven
com els actuals però el pes quedava concentrat a la part de dalt i això feia
que estiguessin desequilibrats i costés portar-los. En un primer moment es van
fer d’una sola peça i es necessitava un lloc prou gran per poder-los guardar.
Ho van solucionar partint l’estructura en dos.
S’ha de dir que només sortien per la festa major del poble i que rarament anaven
a un altre poble.
Després d'uns anys sense poder gaudir en les festes de la seva companyia vam tornar a tenir entre nosaltres unes magnífiques reproduccions dels antics gegants d'Alforja, degudes al treball del taller del Sr. Josep Agustí Feliu de Montblanc (Conca de Barberà). Aquestes reproduccions noves dels gegants es van intentar que fossin el més aproximat possible als anteriors, inclòs els noms que són els mateixos. D’aquesta manera no es van fer per a substituir els antics sinó per donar-los-hi continuïtat i ser els autèntics successors dels nostres antics gegants. Això si, es van construir amb un material més lleuger, perquè no pesessin tant, i que es conservés millor amb el pas del temps.
 Podem observar que són molt semblants als antics |
) Ballant per la vila de Calataiud |
Van néixer el 1994 i el 24 de juliol d’aquell mateix any van ser batejats. Els seus padrins van ser el Marc de Maspujols i la Vitxeta de Reus.Un grup de joves del poble es va decidir a treure els gegants a les trobades geganteres però els inicis van ser bastant difícils degut a la manca de persones que volguessin portar-los i més d’un cop es va pensar en deixar-ho córrer. Ara, passats uns anys, la colla ja ha solventat aquest problema gràcies a noves incorporacions i formem una bona pinya.
- NOM: Almira Almenoniz
- PES: 54 kgs.
- ALÇADA: 4 metres
- MATERIAL: Fibra de vidre amb cavallets de fusta
- HISTÒRIA DEL PERSONATGE: El nom del gegant ve de la llegenda que alguna vegada hem sentit explicar, la del salt de la reina mora de Siurana, Abdelàzia, que juntament amb el seu cavall es tirà cingle avall per no caure presonera en mans del cristians.
Abdelàzia era la muller de l’últim valí de Siurana, Almira Almenoniz, i en honor seu el nostre gegant porta el seu nom.El setembre de 2001, durant la VIII trobada de gegants d'Alforja, l'Almira va estrenar un nou barret i una preciosa arracada que li donava un to més arabesc feta per un convilatà nostre, el Sr. Joan Baptista Martorell, al qual estem molt agraïts per la seva col·laboració.
- NOM: Saurina
- PES: 48 kgs.
- ALÇADA: 3'80 metres
- MATERIAL: Fibra de vidre amb cavallets de fusta
- HISTÒRIA DEL PERSONATGE: El nom de la geganta ens evoca a l’època de la fundació cristiana d’Alforja. Abans, en el nostre terme, s’hi havien establert els romans i els àrabs, però després de la conquesta del nostre reducte sarraí a Catalunya, que fou Siurana, un dels cavallers que s’havia destacat en la conquesta, Ramon de Canagot, fundà Alforja. La muller del fundador es deia Saurina, nom que porta la nostra geganta.
Doncs bé, ja tenim la parella formada, l'últim valí de Siurana i la dona del fundador d'Alforja, una parella excepcional, que en aquella època d'una certa tolerància era possible que arribessin a conviure, ja que una part dels àrabs de Siurana els deixaren residir aquí. Però podem assegurar que difícilment podien ser parella ja que eren de diferent religió, més aviat s’odiaven però per a nosaltres són una bona parella d’amants. En fi, el més important és que aquesta parella ens recorda les nostres arrels i són els nostres companys en les festes.
)
Només han sortit pel nostre poble i sempre
els deixem perquè tots els nens es puguin sentir geganters portant aquestes
figures.
I no podem acabar sense parlar-vos del nostre gegant predilecte, el nostre fillol: el Nen de Prades que va nèixer el 1995 i representa un bandoler.
