SOBRE DESEQUILIBRIS TERRITORIALS
(segueix)
Són culpables els dirigents polítics actuals de la situació de desequilibri que pateix el
nostre país? Veritablement, el procés de despoblament d´algunes comarques del nostre país i la
superpoblació massiva del Barcelonès no és una cosa que vingui d´ara, és un fenomen que es ve
produint durant tot aquest segle, i també a finals del segle XIX, fenomen que es multiplicà durant
el franquisme, afegint les onades migratòries d´altres pobles de la península Ibèrica. Però, és clar,
després de 21 anys de la mort de Franco, i després d´uns quants anys de "recuperació" de les
institucions "democràtiques", ens porta a pensar que malgrat uns primers moments de bona
voluntat, hem arribat a una situació de despreocupació total en aquest nivell. I els desequilibris
tendeixen a augmentar en progressió geomètrica. I ja no són només territorials, sinó que també
són econòmics, socials, etc. Amb la qual cosa, el panorama que ens espera de cara al segle XXI
és francament desolador.
I, és clar, no només convertim zones de Catalunya en un desert, on la
vida esdevé dura, sinó que també esdevindrà dura al Barcelonès que ha de suportar (almenys
actualment) la meitat de la població del país, en unes condicions lamentables. Perquè Barcelona
no és només el Passeig de Gràcia. En aquest sentit, destacar estudis recents publicats a la premsa
catalana que demostren que en els darrers anys han "fugit" de Barcelona al voltant d´unes cent mil
persones i que estan desitjant fer-ho al voltant d´unes quatre-centes mil més, però no ho poden
fer lògicament per problemes laborals.
Creiem que cal corregir la situació, cal invertir-la, amb estudis seriosos, és clar. El
desplaçament d´una part de la població no es pot fer a la babalà, ja veiem el que ha suposat en la
història aquest tema. Però si que caldria que els polítics es plantegessin realment la situació. De
tota manera, som bastant pessimistes pel que fa a què els polítics es plantegin vies de solució al
respecte. No hi confiem.
Algunes possibles solucions que poden enriquir el nostre debat i que proposem són:
- Trobar fórmules de coordinació entre les poblacions de la Terra Alta (meitat al
Principat, meitat a l´Aragó) i la Matarranya (a l´Aragó) com existeixen a la Ribagorça no només
pretendria el fet de trobar solucions, sinó que també es tractaria d´augmentar els lligams entre les
diferents comarques, actualment separades per una línia absurda i imaginària. Per exemple,
xiquets i xiquetes d´Horta de Sant Joan i d´Arnes que van a l´institut de Vall de Roures podria
reforçar l´ensenyament del català a la capital del Matarranya, actualment voluntari. És només un
exemple, n´hi ha molts. Aquest tema podria afectar també altres comarques.
- Amb les noves tecnologies (informàtica, internet, fax, cable, etc.) ja no té sentit que una
gran multinacional instal.li el seu departament de gestió, vendes, personal, etc. (el que sigui) al
passeig de Gràcia de Barcelona. Qualsevol d´aquestes empreses ho pot fer perfectament a
qualsevol poble de Catalunya, per molt aïllat que estigui, sense que això representi cap mena de
pèrdua, tant a nivell econòmic com d´imatge.
- Es poden corregir les greus mancances que provoquen els desequilibris amb una política
econòmica pròpia? És a dir, amb una Catalunya independent (de Salses a Guardamar i de Fraga
a Maó) o amb el traspàs de competències dels famosos impostos especials, concert econòmic,
etc.? Permeteu-nos la nostra resposta, per molts milions que disposi el govern català (sigui
independent o no), com no canviïi de política al respecte, no hi ha absolutament res a fer. Si els
diners es destinen només a grans infraestructures (expos, aves, JJOO, ...) -un km de recorregut
de l´AVE val mil milions de pessetes-, ..., mentre les comunicacions viàries de la Terra Alta (i
d´altres comarques) estan a un nivell tercermunista. Això és una greu -gravíssima- burla al ciutadà
català que ha de patir unes condicions de vida dures.
- Però és clar. Hem d´acabar dient si tots som iguals davant la societat o hi ha ciutadans
de primera, de segona o de tercera; o comarques de primera, de segona o de tercera, que no
compten gairebé per a res. I si es fa alguna millora no és, en absolut, per a ells, sinó per a la gent
que vingui de fora amb el seu flamant cotxe.
- ...
Bé. Esperem que us hagi agradat la nostra proposta per a aquest debat.
Santi Martínez
Tornar a la pàgina anterior