SOBRE DESEQUILIBRIS TERRITORIALS
Vivim en un país amb uns desequilibris territorials (i en
conseqüència econòmics) que podríem qualificar de salvatges. Només cal fixar-nos en la densitat
de població: la Terra Alta (16 hab/km2), la Ribera d´Ebre (28 hab/km2), el Pallars Sobirà (4
hab/km2), el Pallars Jussà (12 hab/km2), la Ribagorça (6 hab/km2), el Priorat (23 hab/km2), la
Llitera (18 hab/km2), els Ports (9 hab/km2), la Matarranya (10 hab/km2) enfront del Barcelonès
(18.153 hab/km2) -dades de 1981. Estudis sobre densitat de població durant la dècada dels
vuitanta posaven de manifest que Barcelona era la segona ciutat del món en densitat de població;
la primera, Calcuta. Són xifres que haurien de fer-nos pensar una mica. Lògicament, això es nota
a nivell econòmic i polític. Es pot dir que la meitat de la població catalana viu al Barcelonès.
Actualment, Barcelona s´emporta la majoria de subvencions i inversions, aïllant completament
altres zones. Així ens trobem en comarques que tenen, per exemple, unes vies de comunicació
que es poden qualificar de tercermundistes.
L´aplicació de l´ESO en moltes comarques del país
ho ha posat de manifest. Els xiquets i xiquetes d´Horta de Sant Joan i d´Arnes triguen més d´una
hora en fer un recorregut de poc menys de vint km per anar cada dia a l´institut de Gandesa. Una
possible solució podria ser que anéssin a l´institut de Vall de Roures (comarca de la Matarranya)
a un quart d´hora d´Horta (molt menys d´Arnes), però, és clar, ailàs, la Matarranya (malgrat ser
catalana) es troba a l´Aragó i això no estaria ben vist pels dirigents de CiU. En aquest sentit, en
cap cas seria una solució sense cap ni peus, ja que els pobles de la Ribagorça occidental (de
cultura catalana, però a l´Aragó) i els pobles de la Ribagorça oriental (al Principat) han trobat
fórmules de coordinació i entesa per solucionar problemes comuns (sanitat, ensenyament,
bombers, ...). És clar, Barcelona i Saragossa estan molt lluny, massa. I els vots dels veïns de la
Terra Alta o de la Ribagorça no fan ni pujar ni baixar un resultat electoral, ni per quedar primers ni
segons ni tercers. Ens agradi o no, és així.
Més...
