L'ECOLOGIA COM A FORMA DE CULTURA
"CATALUNYA...ÉS EN UNA SITUACIÓ COMPARABLE A LES QUE ES DONEN EN ELS RÈGIMS
COLONIALS"
Del dictamen encarregat per la Diputació de Girona a la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis
Catalans.
Barcelona, 8 de novembre de 1979.
Signat per Enric Casassas, químic.
Oriol de Bolós i Ramon Folch, biòlegs.
Oriol Riba, geòleg.
Manuel Ribas-Piera, arquitecte.
Per al lector, normalment dristre, de diaris aquell 25 de febrer de 1980 en què llegí per primer
cop a la "Hoja del Lunes" de Barcelona l'anunci en què una empresa privada oferia refugis antiatòmics
als ciutadans catalans, fou potser el dia en què quedà palesa la idea que l'apocalipsi és a la cantonada.
Un apocalipsi d'altra banda ben poc gloriós i força car. Els esforços conjuminats d'empreses,
multinacionals i estatals, opressores i complexos econòmico-militars ens han portat a una situació ben
contradictòria: no sols hem de finançar obligatòriament llurs activitats amb els nostres diners, que
paguem amb els impostos indirectes, ans també es proposen ara defensar-nos de la seva perillositat,
pagant igualment de la nostra butxaca.
L'accident a la central nuclear d'Harrisburg (USA) o l'accident de la central de Txernobil
(Ucraïna) representa la fi d'una era caracteritzada per l'optimisme del "tot nuclear" -idea fomentada pel
lobby nord-americà i acceptada fins llavors per les grans masses. Aquests fets van provocar no
només l'aturada de l'escalada nuclear, sinó el tancament progressiu de moltes centrals als USA i d'altres
països del món occidental. En canvi, l'estat espanyol si bé ha aturat el seu programa nuclear, no s'ha
caracteritzat pel tancament de les nuclears existents, ans al contrari. Tenim el cas de Vandellòs 1, que
es tancà a partir d'un accident ocorregut fa pocs anys, les conseqüències del qual encara no les sabem.
De tota manera, el tancament d'una central no és garantia de res. Només de la seva aturada, ja que els
materials radioactius continuen a Vandellòs i continuaran durant dècades.
Elements per enriquir el debat:
* Quatre centrals nuclears en un radi d'uns 20 km aproximadament (Ascó i Vandellòs) per
produir una energia que no es consumeix pas ni a la Ribera d'Ebre ni al Baix Camp.
* Quatre centrals nuclears en zones més que deprimides.
* Sous milionaris perquè tothom estigui content. No veureu mai vagues en fàbriques
d'indústries perilloses.
* Per què no hi ha centrals nuclears al costat d'una gran ciutat? Tots recordem el cas de la
central de Lemoniz, al costat del gran Bilbao. Les manifestacions més massives que s'han vist mai al
País Basc han estat contra Lemoniz.
* Per què no es treballa més les energies alternatives? El vent, a la zona del Rosselló,
l'Empordà, el Baix Camp, el Baix Ebre i el Montsià que acostuma a agafar velocitats de més de 100 km/h,
podria ser una bona font d'energia. Les hores de sol que gaudim de Salses a Guardamar i de Fraga a
Maó també podrien ser una altra bona font d'energia. L'energia hidràulica. ...
* Són alguns exemples que poden enriquir el debat. Llàstima no haver-lo pogut preparar amb
més temps, perquè és un tema molt enriquidor. Santi Martínez, 7/11/96
