L'ENCAIX DE CATALUNYA DINS L'ESTAT
Josep Viņas viu a Melbourne (Victoria), a Australia, i desenvolupa un
programa sobre cultura catalana a una emissoria de radio.
"Aquests dies s'esta parlant molt de l'encaix de Catalunya dins de
l'Estat Espanyol. En els meus temps de periodisme em van ensenyar que
els politics acostumen a ser prou imprecisos com poden en les seves
posicions per tenir sempre l'oportunitat de tirar cap una banda o
l'altre segons les circumstancies. Nosaltres, pero, hem de mirar de
treure el maxim de detall que podem per entendre, primer, que es el
que proposen, i, segon, si ens conve anar cap a la direccio que ens
volen portar.
En el terreny de la reconstruccio de Catalunya, identitat nacional i
el reconeixement exterior de la nostra nacio, els catalans estem en un
punt en que ens ho juguem tot. Consequeentment la nostra societat civil
hauria de fer entendre ben clar als nostres representants al Parlament
quins son els minims que acceptarem; si, per exemple, pel be de la
convivencia amb Espanya, acceptem renunciar a algunes de les nostres
reivindicacions historiques (aquest sembla ser el cami que alguns
politics ens proposen).
Si aquest tema de discussio us sembla prou interessant per la tertulia
d'aquesta setmana, jo proposaria que cada persona que hi vulgui
intervenir ens doni una breu explicacio de com ell/ella veu aquest
encaix de Catalunya dins de l'Estat Espanyol.
Despres podriem passar a l'intercanvi espontani de punts de vista
sobre el tema:
Avantatges i desavantatges d'un encaix definitiu i estable que
comportaria arraconar les aspiracions independentistes.
Reconeixements minims que l'Estat ens hauria de garantir a canvi.
Jo penso alguns exemples:
L'Estat hauria d'acceptar definitivament que som una nacio
diferenciada amb un territori, una llengua i una historia propis.
Aquest reconeixement de nacionalitat propia hauria d'estar clarament
especificats en els nostres documents: passaport, D.N.I., etc., etc.
L'Estat hauria de reconeixer el dret a l'autodeterminacio del poble
catala. Una garantia de que els acords presos serien respectats.
L'Estat hauria d'acceptar un conjunt de mesures que els nostres
representants podrien proposar per aturar el retroces -alarmant en
alguns llocs de Catalunya- de l'us social de la nostra llengua. Sobre
aquest darrer punt:
Volem que el catala sigui llengua hegemonica a Catalunya? En cas
'afirmativa:
Com es pot aconseguir, respectant, alhora, els drets naturals de cada
individu? Sobretot no alterant la convivencia que existeix avui a
Catalunya.
Aquest son nomes alguns suggeriments. Estic segur que en sortiran
molts d'altres.
Josep Viņas"
