La caiguda de vendes de discos en català
Tema del Xat del dijous 12/12/96
El text ha estat redactat per Josep Cartanyà, president de l'Associació Cultural Espais de Música en Català.
En Josep és responsable de programació de l'emissora Punt 6 Ràdio i aquests dies coorganitza les I Jornades de Comunicació de Reus.
Les dades més alarmants.
El dilluns 18 de novembre de 1996, El Periódico de Catalunya treia a la llum l'enquesta que cada cinc anys acostuma a fer la Generalitat de Catalunya sobre els hàbits culturals i d'oci dels catalans del Principat. El consum de música en català baixa respecte l'últim sondeig del 1991 mentre que la venda del llibre en català augmenta sensiblement. Centrant-nos només en l'aspecte musical, es comprova que a l'hora de comprar gravacions de música en català es baixa del 13,3% el 1991 al 9,6% el 1996. El descens és encara més notable en la compra de rock i pop en català. En aquest cas s'ha passat del 6,5% al 0,9% el 1996.
Els enquestadors ofereixen més dades sobre les preferències musicals dels catalans i catalanes. La música en anglès domina el panorama (40%), seguida a poca distància de la que es fa en castellà (35,5%). Els joves que han crescut amb l'Estatut són molt menys sensibles a la música en català que els que visqueren la transició o van conèixer d'aprop el fenòmen de la nova cançó. Segons el sondeig, el perfil general de la gent que adquireix música en llengua catalana és molt determinat: 27,4% tenen entre 36 i 45 anys, el 56,5% són d'origen català ells i els seus pares, i el 53,2% posseeixen una formació acadèmica elemental.
Valoració de les dades.
La venda actual de la música en llengua catalana es pot dir que encara s'aguanta gràcies a les "velles glòries de la cançó d'autor", és a dir, pels seus compradors majoritàriament adults. A banda de les poques excepcions -grups com Sau, Els Pets, Sangtraït i Dharma- la majoria de grups moderns no interessen a la gent jove. Potser a finals dels 80 i principis dels 90 es podia afirmar allò que al rock d'expressió catalana li feia falta qualitat però a hores d'ara aquest argument que, per cert, l'ha utilitzat algun parlamentari per justificar les tristes dades, ja no s'aguanta per enlloc. Avui dia podem trobar al mercat, tot i que de vegades amb dificultats, grups que practiquen rock, blues, jazz-rock i música alternativa entre d'altres gèneres, amb un bon nivell de qualitat tant d'interpretació com d'enregistrament...
Doncs, a què es deu això? El "boom" del "rock català" no va ser tal ja que va deixar les portes obertes a quatre grups però per enfonsar la multitud que vindria després. L'etiqueta encara pesa i no es parla de rythm&blues, rock, funk o pop, sinó de rock català. Aquesta falsa etiqueta la gent encara l'associa als quatre grups que van omplir el Palau Sant Jordi el 1991 (22.104 assistents) i, evidentment, una cosa és l'idioma i l'altra és l'estil que es practiqui.
Sigui com sigui, potser no cal buscar tantes potes al gat. La gent jove catalana prefereix consumir música que es fa a l'altra punta del món que no pas donar suport a un bon grup d'aquí.
Els "cowboys" sempre són els millors.
Preferim comprar Enya que Maria del Mar Bonet; Green Day que Kitsch; Celtas Cortos que Tradivarius; Van Morrison que Umpah Pah; Withney Houston que Nina o Marga.
De les dades també s'extreu un altre fet destacable. El percentatge que ha baixat de música en català ha anat a parar a l'anglès i no pas al castellà, que s'ha mantingut a la baixa. Aquest seria un altre motiu de reflexió per als que encara pensen que la veritable llengua que ens condiciona és la castellana i no l'anglesa.
Això és normal? Per què es produeix? Quines solucions es poden aportar?
El debat resta obert. Des de l'ACEMC ens comprometem a partir de 1997 a mantenir un servei de currículums de músics catalans per Internet per tal que els conegueu millor. La promoció és, sens dubte, una eina important per canviar aquesta actitud dels consumidors i consumidores musicals de Catalunya.
Josep Cartanyà i Escoda (ACEMC), 8/12/96
Apartat de correus 1360
43200 REUS
Tel. 977-341617
Tornar a la pàgina del Xat