JUDICI A TARRAGONA
Vuit joves de les poblacions de Valls, Tarragona, Vila-seca i Salou, acusats de posar en perill la seguretat de l'Estat per difondre propaganda de caràcter polític. AADC considera que són acusats per motius de consciència.
Contingut de la pàgina:
Presentació del cas i relat dels fets.
Consideracions Jurídiques d'AADC.
Fets antecedents: l'article-protesta per l'actuació de CADECA.
A principis de l'any 1994 el col.lectiu Maulets va publicar un article contra els postulats discriminatoris envers la llengua catalana per part de l'entitat CADECA, organització que fa campanyes contra l'ús del català a les escoles.
L'article es publicà a la revista "El pont de fusta", que s'edita a la localitat de Vila-seca (Tarragonès) i la presidenta de CADECA, sra. Angela Diest, domiciliada en aquell moment al mateix poble, posà una denúncia contra el col.lectiu Maulets per haver-lo escrit, contra el director de la revista per permetre'n la publicació i contra la Diputació de Tarragona per atorgar subvencions a la revista.
Interrogatori a persones assistents a un acte públic.
A finals del mes de febrer de 1995, la Guàrdia Civil de Vila-seca interrogà diversos joves del poble, que havien assistit a un col.loqui públic per tractar el tema de la insubmissió, per tal d'esbrinar qui havia estat l'autor de l'article i quines persones del poble podien tenir relació amb el col.lectiu Maulets. Al cap d'uns dies, membres del mateix Cos es dirigiren a comerciants de la zona demanant-los informació sobre joves que desenvolupessin activitat política.
Es dóna la circumstància que un d'aquests agents havia fet peticions, amb anterioritat als fets esmentats, contra l'ensenyament del català als seus fills a les escoles públiques de Vila-seca tot manifestant-se membre de l'entitat CADECA.
Els fets de la causa.
El dia 19 de març de 1995 dos joves pertanyents al col.lectiu Maulets foren retinguts i agredits per agents de la Guàrdia Civil de la població de Salou (Tarragonès). La raó que van donar els agents per a comportar-se així va ser que estaven fent propaganda política contra els interrogatoris de Vila-seca. Per aquests fets els agredits van presentar una denúncia per lesions davant del Jutjat de Guàrdia de Tarragona el dia 20/3/96.
La resta de companys que anaven amb els dos nois, fins un total de vuit persones, van ser identificats i retinguts al mig del carrer. Els van obligar a obrir un dels automòbils que portaven i els van intervenir propaganda de molt divers signe:
cartells antirepressius, del col.lectiu Maulets.
enganxines contra el servei militar obligatori, del col.lectiu Maulets.
dossiers sobre la campanya 0,7% del PIB pel tercer món, de la Plataforma 0,7%.
cartells demanant més cinema en català, de les entitats Llengua Nacional, Òmnium Cultural, partits polítics...
Els joves van ser acusats d'injúries i amenaces a les Forces de Seguretat, segons l'art. 242 del Codi Penal, per part del Jutjat núm. 5 del Penal de Tarragona.
La solidaritat.
El coneixement dels fets per part d'associacions i col.lectius de tot Catalunya va originar immediatament reaccions públiques de protesta contra els fets i de suport als joves, entre les que es troba l'edició del manifest per a la tolerància.
Al ser-li presentat el cas, el Defensor del Pueblo el va assumir immediatament i fins al moment ha notificat als afectats que, com a mínim, s'ha posat en contacte amb la Guàrdia Civil per tal d'aclarir els fets del 19/3/95.
Els polítics electes dels ajuntaments de Vila-seca i Salou es van negar a emprendre cap acció de protesta al.legant que la campanya electoral que estaven desenvolupant podia veure's afectada per un fet com aquest.
Ara, al cap d'un any i mig tindrà lloc el judici.
Consideracions d'AADC.
La nostra associació considera que l'aplicació d'aquesta legislació en aquest cas concret pot contravenir el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (PIDCP).
L'article 19.2 del PIDCP estipula que:
"Tota persona té dret a la llibertat d'expressió; aquest dret compren la llibertat de cercar, rebre i difondre informacions i idees de tota mena, sense consideració de fronteres, ja sigui oralment, per escrit o en forma impresa o artística, o per qualsevol altre procediment de la seva elecció".
Aquest article reconeix que la llibertat d'expressió i pensament comporten "responsabilitats especials" y per tant estan subjectes a determinades restriccions. Aquestes restriccions inclouen "el respecte" als drets o a la reputació d'altri i "la protecció de la seguretat nacional, l'ordre públic, la salut o la moral públiques".
Cal esmentar, no obstant, que les interpretacions que s'han donat a aquests articles per entitats com el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides(1) recalquen que aquestes restriccions a l'exercici de la llibertat d'expressió no han de posar en perill aquest dret en si mateix.
El Tribunal Europeu de Drets Humans també ha assenyalat que "el respecte a la reputació dels altres" no justifica el limitar de forma arbitraria l'àmbit permisible de crítica cap a oficials de l'Estat. Un bon exemple podria ser el cas Castelis i Espanya(2), del que el Tribunal Europeu va opinar el 1992 que s'havia violat el dret a la llibertat d'expressió quan es sentencià a un periodista per haver publicat un article que acusava a la policia espanyola d'haver comès diversos assassinats.
La resolució del Tribunal va especificar que els límits permisibles de crítica als funcionaris d'un govern són més amplis que en casos de crítica a altres individus i que, degut a la posició de poder que ocupen els governs, aquests no haurien de recórrer a un procés penal en resposta a crítiques que considerin injustificades, sobretot quan existeixen altres recursos, com per exemple els procediments civils.
Considerem que l'Estat espanyol hauria de revisar l'article 242 del Codi Penal per assegurar-se que en un futur la legislació espanyola no permeti la detenció de persones per motius de consciència, ni la violació de drets humans dels quals Espanya és Estat part.
Notes del text:
(1) Veieu Observació General 10 (article 19) aprovada pel Comitè de Drets Humans, Doc. ONU CCPR/C/21/Rev.1, de 19 de maig de 1989, paràgraf 4.
(2) Veieu l'informe publicat en anglès del Tribunal Europeu de Drets Humans, Castelis v. Spain, Judgement 23 April 1992, Vól. 236, Series A, paràgraf 46.
TORNAR