PER L'ETIQUETATGE DE PRODUCTES EN CATALÀ
Manifest de la Plataforma per la Llengua (col.lectiu que l'ha adaptat d'un text publicat en forma d'anunci a la premsa escrita per Òmnium Cultural).

És preocupant i regressiva per al progrés de la normalització de la llengua catalana la sentència del Tribunal constitucional que declara la validesa del Reial Decret 1122/88 que imposa l'obligació de redactar necessàriament almenys en castellà els productes alimentaris que es comercialitzin a l'Estat Espanyol.

Cal considerar que el camp de l'etiquetatge constitueix un dels flancs més dèbils del català, i que a casa nostra hi és usat en proporcions ridícules inferiors a l'1% per darrera d'altres llengües com el grec, el suec, l'alemany i l'anglès, tot i que paradoxalment les enquestes concloguin que el català actua sempre com a element afavoridor del consum en l'etiquetatge dels productes.

És cert que la sentència no prohibeix l'ús d'altres idiomes sempre que no hi falti el castellà, però aquesta altra llengua secundària tant pot ser el català com el sànscrit i l'arameu, per no dir l'antic hittita cuneïforme. Si aquesta situació no s'arranja la presència del català en els productes que es comercialitzen tant a Catalunya, com el País Valencià i les Illes Balears, a part d'ésser purament voluntària, serà sempre secundària, innecessària i folklòrica i això suposa un menyspreu i un balderament de la nostra llengua.

A més a més la sentència del Tribunal Constitucional és molt greu perquè estableix uns precedents molt perillosos: avui es tracta de etiquetatge, demà serà el mateix a l'empara d'una llei reguladora de la seguretat viària i tindrem els rètols de tota mena d'escrits en castellà, l'endemà caldrà redactar obligatòriament almenys en castellà tots els documents administratius, etc. aquesta desfeta de la llengua pot esdevenir realitat si no hi ha una ferma, autèntica, valenta i eficaç actuació per part de les institucions catalanes, responsables de la defensa de la llengua pròpia. És molt necessari també que el Parlament de Catalunya adquireixi plena sobirania en matèria lingüística.

Davant de tot això demanem:

a) Sense perjudici de les actuacions que es puguin realitzar a Catalunya, considerem que cal aprofitar l'actual conjuntura política per tal d'aconseguir del Govern espanyol la revocació de l'article 19 del decret 1122/88 que obliga a etiquetar en castellà, entre altres raons perquè aquest article està en contradicció amb el que disposa la Directriu Comunitària que permet etiquetar els productes en qualsevol "llengua fàcilment intel.ligible", i no creiem que el Govern estatal pugui sostenir seriosament que el català no s'entén fàcilment a Catalunya, tal i com apostaria també l'esmentada trillant la nostra llengua de "poc intel.ligible".

b) Que el Govern de la Generalitat de Catalunya fent ús de les facultats que li atorga l'Estatut de Catalunya, la Llei de Normalització Lingüística de 1983, i altres disposicions, d'acord amb el necessari desenvolupament de l'estatut del consumidor, i atenent al suggeriment del propi Tribunal Constitucional, dicti de forma immediata un decret disposant que a les etiquetes de tots els productes alimentaris que es comercialitzin a Catalunya, hi figuri necessàriament el català amb una imposició de sancions idèntiques a les que preveu el Reial decret 1122/88 pel castellà.

c) Promoure en el Parlament de Catalunya la tan necessària urgent modificació de la llei de normalització Lingüística tan insistentment demanada. Caldria també desplegar l'estatut del consumidor.