Breu història de la Ribera d´Ebre

El territori de la Ribera d´Ebre s´articula al voltant de l´eix del riu, accident que l´unifica i li dóna una personalitat diferent a la de les comarques veïnes (Terra Alta, el Baix Ebre, el Montsià i el Priorat).

El gran nombre de poblats pre-ibèrics descoberts converteixen la comarca en una de les més riques en arqueologia. Les pintures rupestres i les troballes (pàteres d´argent repussades amb incrustacions d´or) del Castellet de Banyoles són proves suficients de la seva importància arqueològica. A més a més, les àmfores procedents de Tivissa localitzades en Roma, les monedes de la Font de N´Horta, a la Torre de l´Espanyol, i d´altres indrets de la comarca, així com també les peces de ceràmica importada descobertes en diferents poblats en confirmen la plena integració en l´activitat comercial de la Mediterrània clàssica.

La presència àrab es traduí en assentament i castells com el de Miravet, que posteriorment va caure en mans dels templers, que establiren a la comarca la comanda del mateix nom i la d´Ascó. La casa Entença-Cardona (després de Medinaceli) féu el mateix a Móra d´Ebre i a Garcia, mentre que Flix i La Palma d´Ebre quedaren en poder del rei o de la ciutat de Barcelona. El comte Ramon Berenguer IV va cristianitzar, tot respectant usos i costums, la comarca, i hi concedí privilegis especials. L´expulsió dels moriscos (gairebé tots els habitants d´Ascó, Benissanet i Miravet) el 1610 va tenir gran incidència en aquesta comarca.

La geografia i el clima ens permeten dividr la comarca en dues grans zones separades pel Pas de l´Ase. Al nord d´aquest lloc es troben els llocs més determinats pel desenvolupament tecnològic de les últimes dècades: el gran salt hidroelèctric de Riba-roja d´Ebre; el pantà de Flix, la localitat amb més habitants de la comarca, poseïdora de la indústria química més antiga de Catalunya, i les centrals nuclears d´Ascó, marcada per la seva història de moriscos i templers.

Vinebre i la Torre de l´Espanyol són, en canvi, localitats eminentment agrícoles, famoses pels seus vins i l´excel·lent fruita que s´hi dóna. Finalment, al nord de la comarca, a la cruïlla de la Ribera amb les Garrigues i el Priorat, hi ha La Palma d´Ebre, de lluminositat i colors impressionistes i amb una esglèssia romànica (s. XII-XIII) de bella factura.

Al sud del Pas de l´Ase el clima és una mica més suau. La primera població aigua avall és Garcia, on el Siurana desemboca a l´Ebre. Després s´arriba a Móra d´Ebre, capital de la comarca, ciutat de llarga història i d´intensa activitat comercial, i a Móra la Nova, crescuda a redós de l´intens tràfic ferroviari de l´estació. Les economies de Benissanet, Ginestar i Miravet es basen en les plantacions de fruiters en les riquíssimes terres al·luvials. El castell de Miravet, àrab de primer i templer després, s´alça imponent sobre una escarpada roca a la vora del riu. A les muntanyes dels voltants hi ha les poblacions de Rasquera, porta de la serra de Cardó, i Tivissa, la ibèrica, amb els seus agregats de Darmós, la serra d´Almos i Llaberia.

La Ribera d´Ebre és, doncs, una comarca configurada pel riu, via de comunicació indispensable i, per tant, per a la difusió de les formes culturals, i que gràcies a les seves aigües i depositacions al·luvials ha donat vida a tota la regió, tant pel que fa a l´exuberància paradisíaca de les hortes com a les indústries i obres d´enginyeria bastides al llarg del seu curs.


Pàgina inicial de la Ribera d´Ebre