El segle XX


1901-1930
República i Guerra Civil
Posguerra
1950-1960
1961-1970
1971-1980
1981-1990
1991-

1901- Amb el nou segle s'intenta donar un nou impuls a la Setmana Santa segons Salvat i Bové; es fan gestions perquè hi vagin els passos de la Flagelació, l'Oració en l'Hort i el Sant Enterrament. Finalment però les accios realitzades resulten infructuoses per treure el pas de l'Oració en l'Hort. El primer any del segle la Junta de Senyores de la Soledat fa un nou mantell i vestit a la seva imatge patronal. D'ençà aquell any l'Associació de Senyores de la Soledat és autoritzada a sortir a la processó amb un escut propi i diferenciat del de la Sang, amb les cinc llagues, però amb un cor traspassat per una espasa, signe del Dolor de Maria segons.

1902- El pas de la Flagelació va a la processó acompanyat per congregants de Maria Immaculada i Sant Lluís Gonzaga, igual que l'any anterior. Aquell any apareix la notícia al diari La Cruz en la qual es diu que el pas del Natzarè va desfilar a la processó entre els primers confrares de la Sang.

1903- Un dels moments claus de la Setmana Santa del darrer segle va ser la fundació l'any 1903 de la Germandat de Jesús Natzarè per part de l'arquitecte Ramon Salas Ricomà. Aquell any ja va sortir a la processó amb una sola figura, la fundacional, que datava del 1698, i rebia els noms de "Natzarè", "La Verònica" o "El pas del jaiet". Des de 1903 fins a 1906 el pas dels Natzarens contenia una única imatge. En aquella primera ocasió els Natzarens anaren acompanyats a la processó per la banda del regiment de Luchana i la gratificació als 8 homes que portaren el pas va ser de 24 ptes. El mes de febrer es redactaren els estatuts i el 12 de juliol ja tenia lloc la primera junta directiva de la Germandat de Jesús Natzarè, essent Ramon Salas, Administrador Major. El reglament del "Monte-Pío de la Hermandad de Jesús Nazareno" l'aprovà el govern civil en data 17 de setembre; d'aquesta manera es posaven les bases de la que seria una de les més importants associacions de la Setmana Santa de Tarragona. Per dificultats en la confraria de Sant Lluís Gonzaga, el pas de la Flagelació surt acompanyat per alumnes del col·legi Provincial.

1904- S'intenta fer sortir a la processó el pas de l'Oració a l'Hort. Es constitueix l'"Asociación de Jóvenes Aspirantes a la Congregación de la Purísima Sangre", fent-se càrrec del pas de la Flagel·lació. Els Natzarens anaren en un nombre molt considerable a la processó.

1906- Fins aquest any figurava al misteri de Jesús Natzarè una sola imatge. L'arquebisbe Costa i Fornaguera suprimeix els "fasos" de la Catedral, a causa dels desordres que provocaven. A partir d'aquest any té lloc un cisma a l'Associació d'Aspirants de la Sang, la majoria dels quals passen a formar una confraria diferent anomenada "La Lanzada", que va desfilar a la processó però no va construir mai el seu pas corresponent.

1907- Els Germans de les Escoles Cristianes s'instal·len a Tarragona en una casa del carrer Rebolledo, immediatament són convidats a participar a la processó. Des d'aquest any i ininterrompudament el pas de l'Oració a l'Hort surt a la processó. El nom de la Salle encara no era el que s'usava, es deia: Col·legi del Sagrat Cor. El 1906 el pas de "L'oració de Jesús a l'Hort de les Oliveres" era propietat de la Sang. En el pas dels Natzarens s'incorporen les escultures de la verge Maria, Maria Salomè i la Verònica al pas de Jesús Natzarè. El misteri que era tot nou, a excepció de la figura del Natzarè, costà 1.086,75 ptes. El tema que representava era el pas del carrer de l'Amargura, amb unes dimensions molt similars a les del misteri dels Marejants.

1908- Es produeix la separació dels aspirants de la Sang d'un grup anomenat "Confraria de la Lanzada".

1909- Els dies 9 de maig i els 13 de juny es celebrà junta general del "Monte-pío de la Hermandad de Jesús Nazareno" essent aprovat el reglament. El 30 de juliol queden finalment aprovats i signats pel president en Ramon Salas, i el dia següent eren admesos al Govern Civil.

1911- Es renova el pas de l'oració de Hort per part d'Agulló de Barcelona. Primer es renova la imatge del Crist i l'any següent el mateix artista construeix l'àngel i la carrossa. Aquest any l'ajuntament de la Popular crea el Sindicat d'Iniciatives segons Mezquida que, temps a venir, jugarà un paper molt important en la promoció de la Setmana Santa tarragonina. El 12 de febrer la junta general de la Sang aprova els nous estatuts.

1913- El 26 d'abril Vidal i Barraquer com a Vicari Capitular refrenda els estatuts de la Sang, en seu vacant.

1914- Després d'un període sense notícies es tornen a documentar els armats, als quals se'ls fan nous vestits, per la qual cosa s'obre una subscripció encapçalada per l'arquebisbe. És adquirit el pas de la Flagel·lació per part de la Sang, obra de Campeny, que surt portat pels aspirants. L'imaginer Rius restaura el pas de Jesús Natzarè a fons. Surt per primer cop l'Oració a l'Hort de l'artista Agulló de Barcelona. S'incorporen al pas de la Pietat les imatges de Sant Joan i Santa Maria Magdalena. El 16 març la Germandat de Jesús Natzarè rep el títol de "Reial" mercès a la intervenció de Ramon de Morenes y García-Alessón, Marquès de Grigny, Conde del Asalto i Baró de les IV Torres. La Soledat va estrenar un manto.

1915- Es disposa la prohibició de l'assistència a la processó de personatges disfressats amb vestits bíblics.

1916- Es presenta al govern civil el nou reglament de la Germandat "Sant Sepulcro".

1917- Primer any en el qual els confrares dels Natzarens sortiren a la processó amb la medalla de la Germandat.

1918
- Es funda l'Associació d'Antics Alumnes dels Germans de les Escoles Cristianes sota la presidència de Ferran Voltas i Verdés. Es substitueix la imatge de l'Ecce Homo de la Sang per un grup escultòric obra de J. Rius. La Sang proposa la substitució del misteri a l'Administració del Sant Ecce Homo i la iniciativa es du a terme, pagant-ne la Sang la major part.

1919- Primer any que l'Associació d'Antics Alumnes dels Germans de les Escoles Cristianes va participar a la processó, els alumnes ja hi anaven des de 1906. L'inici d'activitats d'aquesta nova associació es va produir sota l'impuls del germà Joaquim Donato, aleshores el col·legi del Sagrat Cor es trovaba al carrer de Llúria.

1921- Primer any que es celebra el Via Crucis del Divendres Sant a la matinada organitzat per la Sang. El capítol catedralici debat la supressió de les pastilles de cera que es col·locaven dins l'urna del monument, a partir d'aleshores es van col·locar fora.

1924- El govern civil aprova els nous estatuts de la Sang.

1925- Des d'aquest any els Antics Alumnes de la Salle surten a la processó amb bandera.

1926- El penó del Sant Sepulcre dissenyat per Jujol és brodat per Emília i Joaquima Gibert Mosella. Els Natzarens obtenen el seu local social del carrer Girona per llegat testamentari de Dolors Salas Ricomà, germana de Ramon.

1927- Milers de forasters assistiren a la Setmana Santa de Tarragona entre 6 i 7000 segons la premsa de l'època. Acord de la junta de la Sang pel qual el Via Crucis d'aquesta institució acabaria a partir d'aleshores a la Catedral on es veneraria el Crist de la Sang, retornant després a Natzaret. A finals de l'any s'aprova la realització del misteri del Prendiment de Jesús de Llimona.

1928- Creació de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa amb la finalitat d'intensificar els actes de la Setmana Santa, potenciar-los, promoguda pel canonge Jaume Sabaté i Poblet. Els Antics Alumnes de la Salle encarreguen el pas del "Prendiment de Jesús". A causa de la pluja no es va poder celebrar la processó. Es produeix un canvi del vestuari dels Armats incrementant-se el seu nombre fins a 20, és a dir, 16 soldats, dos tabalers, un corneta i el capità manaies.

1929- Es realitza la restauració de la façana de l'Església de la Sang i la Casa de Natzaret, i els esgrafiats corresponents. Un grup d'armats acompanya el Sant Crist en un Via Crucis dels Natzarens.

1930- Jujol fa l'esbós original del pas del Sant Sepulcre. Hi ha problemes per la celebració del Via Crucis dels Natzarens del Dimarts Sant perquè la cúria s'oposava a permetre fer-lo en despoblat, doncs s'arribava fins l'ermita de la Salut. Els Natzarens estrenen el grup escultòric de la Segona Caiguda de Jesús obra de Parera que va ser portat a espatlles fins 1942. Es signa el decret d'aprovació de l'"Agrupación de Asociaciones Pro-Fiestas de Semana Santa de Tarragona".

1931- Els Antics Alumnes de la Salle incorporen a la processó el pas de la Presa de Jesús, popularment anomenat "el petó de Judes", obra de Josep Llimona que ha via estat encarregada el 1928 i només va sortir el 1931 i el 1935. El 12 de maig l'Associació va fer lliurament del pas al Cardenal Vidal i Barraquer. Per conflictes amb l'arquebisbat els Natzarens renuncien a fer el Via Crucis. Jujol dirigeix la reforma del Sant Sepulcre. El 22 d'abril la Junta Directiva dels Natzarens acorda suprimir la paraula "Reial" del nom de l'entitat.

1932- Es torna a fer la processó de la Santa Espina per dins la Catedral, cosa que no es feia des del segle XVIII; la raó va ser la situació d'inseguretat regnant, que obliga a fer les processons dins dels temples.

1933- El Divendres Sant cau en 14 d'abril, aniversari de la República, per la qual cosa no es fa la processó al carrer.

1934- Tampoc no es fa la processó.

1935- Aquest any si que hi va haver processó i en ella hi va desfilar per única ocasió a la història el misteri del Crist de la Humiliació de Garrigós. El mateix artista després de la guerra es va oferir per fer de nou el pas i el de la Soledat, però emmalaltí i l'obra no es pogué dur a terme.

Abans de la guerra, la processó del 36

1936- Aquell any evidentment la processó seguint el seu itinerari pels carrers de Tarragona va ser suspesa per ordre governativa, es celebra però a l'interior de la Catedral amb la sola participació del Sant Crist de la Sang i el Sant Sepulcre que va ser portat per quatre agremiats. Seria la darrera ocasió que en les celebracions de la Setmana Santa apareixeria la talla del Sant Crist de la Sang de Benet Baró. El recolliment de la processó aixoplugada portes endins del temple metropolità permeté una celebració a l'antiga seguint en certs aspectes el ritual antic de la Catedral en els dies sants. Si un esdeveniment històric ha colpit especialment en el segle XX el desenvolupament del fet religiós a la nostra terra aquesta ha estat la Guerra Civil. La Setmana Santa, va estar de retruc, símbol i víctima de persecució, saqueig, destrucció, i menyspreu per part d'alguns que enlairaven banderes revolucionàries. Tota l'Església havia de passar pel seu pitjor episodi històric contemporani i la Setmana Santa Tarragonina no es lluirà ni bon tros d'una sacsejada que només al costat d'algunes de les més violentes agressions de les guerres del Francès i possiblement abans de la guerra dels Segadors, hauria patit. A part dels innombrables màrtirs, entre congregants i sacerdots o germans d'algunes ordres i congregacions, la destrucció planà sobre els símbols i l'art. Sobre les imatges, els retaules, els ornaments litúrgics i els temples en sí mateixos recaigueren les ires ferotges d'una persecució que no volem qualificar. La devastació fou tant gran que es perdé gairebé tot el ric patrimoni que al voltant de la Setmana Santa de la Ciutat s'havia anat forjant els darrers segles. La llista que podem fer resulta d'una eloqüència esfereïdora, els passos, les imatges del Crist, els improperis, els vestuaris, tot va ser presa de les flames, davant mateix de les esglésies. Desaparegueren completament: la imatge de la Verge de la Soledat de la Processó, els dos passos de la Salle, l'Oració en el Hort i el Prendiment de Jesús esculpit per Llimona, el Sant Crist de la Sang, esculpit per Benet Baró el 1617, el pas de la Flagelació, de Campeny, el Crist de la Humiliació de Garrigós, el pas de l'Ecce Homo, la imatge de Jesús Natzarè, el pas del Sant Enterrament, el Sant Sepulcre a excepció de la imatge i el pas de la Soledat que tenia quatre figures (d'aquest pas només es salvà un fragment del cap del Sant Crist). Els vestits dels armats sofriren pèrdues importants però malgrat tot encara foren salvaguardats de la crema alguns objectes com els complements de cascs, escuts i armadures dels armats que passaren la guerra en el local de la "Tau" al Pla de la Seu. Altres imatges procedents del món gremial o de les esglésies i parròquies on la Setmana Santa tenia una expressió notable remarquem la pèrdua d'una talla de Sant Crist gòtica que existia a la sagristia de Sant Llorenç procedent de la Catedral i les imatges de Sant Pere i Sant Andreu de la capelleta votiva de la plaça de les Peixateries Velles. Els temples patiren majoritàriament destruccions del seu mobiliari litúrgic, però es mantingueren els edificis en usos de magatzems com s'esdevingué amb les de Sant Agustí i Sant Francesc. Aquesta darrera serví de magatzem de fusta. De l'església de Natzaret es destrueix entre altres objectes el retaule principal i la imatge de Santa Marina que es trobava a la seva capelleta votiva. De Sant Francesc es destrueix la talla del Sant Crist de l'Agonia, del segle XVIII que servia en els Via Crucis dels Natzarens fins a l'ermita de la Salut. Desapareix la bandera del Gremi de Pagesos que contenia les imatges de Santa Magdalena i de Sant Llorenç, una a cada costat. El 21 de juliol de 1936 els germans de les Escoles Cristianes abandonen el col·legi i es refugien en cases particulars. Aquell mateix jorn al capvespre és incendiat el convent de Santa Clara. Es produeix l'assalt del convent dels pares Carmelites, incendiant-se només el cancell; de les altres esglésies, com hem dit, es respectaren en els seus edificis però es cremà el contingut en fogueres davant seu. Al propi temps que eren cremats a les fogueres la pràctica totalitat dels misteris de Setmana Santa, els passos de la Salle es cremen al pati del col·legi i els de Natzaret al costat de l'església. Com veiem la destrucció afectà tots els temples tarragonins d'una o altra manera relacionats amb la Setmana Santa. Aquells dies, entre el 21 i el 22 de juliol del 36 van ser també cremats els altars i objectes litúrgics de l'església de Sant Miquel del Pla que passà a convertir-se en magatzem agrícola. De la destrucció es salvà el pas fundacional dels Natzarens i el misteri de "El Cirineu" perquè es guardaven en un recinte privat al carrer Escrivanies Velles; però la imatge del Natzarè que presidia el primer com que es custodiava a l'església de Natzaret es va perdre. Del Crist de la Sang només en restà un fragment de la cara. Dos confrares del Gremi de Pagesos, Ramon Gibert i Andreu Dasca, salven el Crist del Sant Sepulcre, aquest darrer també custodià el calze de Sant Llorenç, dos preuats objectes que es salvaren de la seva segura destrucció.

1937- És evident que durant la guerra la processó no es va poder realitzar, els anys 37 i 38, l'ànim i la situació, feien impossible ni tant sols les mínimes expressions de culte en els dies sants. No obstant això del Divendres Sant que l'any 37 va caure el dia 27 de març, ens arriba un colpidor relat de la ploma de Mn. Salvador Ramon. Qui dona testimoniatge d'una "processó particular" que interiorment celebraren alguns anònims tarragonins recorrent silenciosament i individual l'itinerari pel qual tants anys havia transcorregut la processó del Sant Enterrament.

1938- Aquest any per Setmana Santa la situació havia empitjorat i la majoria de tarragonins "pernoctava" fora de la ciutat ja que hi havia bombardejaments continuats. Per això aquell any sí que va ser temps de celebració íntima i familiar de les festivitats religioses.

El ressorgiment

1939- Els primers quinze dies de l'any la ciutat va romandre sota govern de la República, per tant l'ús d'esglésies com Natzaret seguia mantenint-se en la seva funció de magatzem doncs persistia també l'obligació de lliurar tots els productes agrícoles amb les col·lectivitzacions encara vigents a magatzems com el de Natzaret, que era ple. El 14 de gener un ban ordena l'evacuació voluntària de Tarragona, per la qual es donen 24 hores de temps, les autoritats civils cessaven en les seves funcions passant a comandament militar, el ban el signà Francisco del Rosal, comandant militar de la plaça. Aquell mateix dia per la tarda la tarda la gent comença a forçar les portes de les esglésies convertides en magatzems d'aliments, Natzaret, Sant Miquel i Sant Agustí. L'endemà dia 15 a les 3 de la tarda Tarragona queia en poder de les tropes de Franco la qual cosa significava la fi de la guerra a Tarragona. La desfeta havia estat gairebé total, la guerra s'havia endut pràcticament tot el que configurava la Setmana Santa. Però la única cosa que no defallí va ser l'esperit que, partint de molts tarragonins, va fer ressorgir de les cendres la tradició dels dies Sants i improvisà de la manera més inversemblant una processó, i uns actes que semblaven condemnats a no tornar-se a repetir mai més. La Setmana Santa tornà a celebrar-se volent oblidar, la desgràcia recent d'una guerra i d'una revolta. D'arreu sorgien noves iniciatives i la represa es feia efectiva de la manera més ràpida possible. Malgrat les limitacions, la Setmana Santa restaurada significà el retorn a una normalitat de la pau. Fins a cert punt podem evocar els dies difícils de la represa de les processons com exercicis de pietat i de reflexió ben necessaris en aquells moments quan, un nou règim s'estava implantant. No cal dir que el nou govern de l'estat instrumentalitzava sense recança les manifestacions religioses, però més enllà d'aquest fet la Setmana Santa de Tarragona es recuperà per voluntat de la comunitat cristiana de la Ciutat, influïda per un esperit de redreçament, que ens evoca els temps de l'església primitiva, durant les persecucions. En aquest context la primera reunió de la Junta de la Sang després de la Guerra es produeix el dia 26 de febrer i en ella es donà compte de la recuperació d'un fragment del cap del Sant Crist i la presa de possessió de nou de l'església. Poc temps després, el 15 de març, es produïa la primera reunió després de la guerra de la Congregació de la Soledat. El 1939 els actes litúrgics de la Setmana Santa s'iniciaren amb la implantació del costum de que cada any una confraria, germandat o congregació oferís el ciri pascual a la Seu. El nou marc polític permeté tornar a adoptar el títol de "Reial" en el nom de la Germandat de Jesús Natzarè. Aquell any els natzarens comencen a vincular Sant Miquel del Pla a la seva història quan els és ofert el temple com a seu social, proposta que malgrat tot no prospera. Aleshores aquesta antiga església tarragonina es restaura i s'obre de nou al culte, tenint-ne cura la Congregació de Filles de Maria. Pel que fa a la processó, donades les dificultats de diversa índole es permet anar a la processó sense vesta. A la processó d'aquell any surt ja la bandera de la Sang. El diumenge de Rams de 1939 tingué lloc ja dins dels actes de la Setmana Santa la reconciliació del cementiri "profanat per la revolució", durant el Via Crucis de la Sang. Amb la benedicció el dia 4 d'abril del Jesús Natzarè de Salvador Martorell es tornava a completar el misteri del seu nom. A primers de maig la Sang encarregava a Salvador Martorell la talla del nou Sant Crist d'aquesta congregació. Aquell any es prodigaren les reunions de les confraries per tal de donar forma a les properes processons i celebracions de la Setmana Santa. El 4 de juny es celebrà una junta general de la Sang que fixà la quota anual en 15 ptes. i la voluntària en 30. L'agost següent l'edifici de la Salle era retornat als germans. El 14 de desembre tenia lloc una reunió a Ràdio Tarragona per tractar d'organitzar la "Hermandad de Nuestro Padre Jesús de la Pasión" que a primers d'octubre ja havia endegat les gestions per a la construcció del pas de la germandat per part de l'escultor Felipe Coscolla -signant-se el contracte el 28 de novembre amb l'artista- el nom del pas seria "Nazareno con la cruz a cuestas". Aquesta obra resultaria ser pòstuma doncs l'artista va morir poc temps després d'acabar-la.

1940- Es construeix un nou altar a l'església de Natzaret en substitució del retaule barroc destruït el juliol del 36. S'aproven per Vidal i Barraquer els estatuts de la Germandat del Sant Ecce Homo, el pas del qual només surt aquell any. A la processó tornen a sortir els Armats, amb vestits nous i s'inicia la tradició familiar d'aquest col·lectiu. Es duen a terme reformes al sostre i teulada de l'església de Sant Llorenç, i es canvia de sentit l'altar de Sant Llorenç. El gener del 40 En Martí Marias funda la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió, i el seu misteri obra de l'escultor Felipe Coscolla de Ribagorza aquell mateix any ja surt a la processó. Aquesta peça escultòrica, obra pòstuma, va sortir acompanyat de uns 100 confrares. El primer president de l'entitat va ser en Josep M. Tarrassa Alvira. Salvador Martorell fa la imatge del Jesús Natzarè, que va ser la única perduda pels natzarens durant la revolta, la imatge va ser beneïda el 4 d'abril del 40 encara que ja havia sortit l'any anterior amb el cap de guix, perquè no havia donat temps d'acabar-la. El dia 16 de març té lloc la benedicció del nou Sant Crist de la Sang de Salvador Martorell. Es procedeix a la restauració de la capella del col·legi de la Salle. Jujol dóna la imatge de Sant Isidre al gremi de Pagesos, decorada pel mateix arquitecte i que va ser beneïda el 5 de maig. Es crea la secció aspirants dels Natzarens, on hi podia entrar qualsevol menor de 17 anys. Es promulguen els nous estatuts del gremi de Pagesos. El Dimarts Sant, es produeix la benedicció de la imatge del Sant Crist dels Natzarens a la parròquia de Sant Francesc. El primer d'abril el fuster Lluís Àvila Roca obsequia a la Sang amb la Creu de la Passió o dels Improperis que obre la desfilada dels improperis. En Joan Voltas va assistir a la processó de Tarragona el Divendres Sant d'aquest any anterior i en tornar a Barcelona sorgí l'idea de formar una confraria amb els tarragonins residents a aquella ciutat. El propòsit inicial va ser el de fer el pas de la Pietat, però es cedí, davant l'interès del Gremi de Pagesos que l'havia portat antigament. El 18 de maig té lloc la constitució de la Confraria de Sant Magí Màrtir de Barcelona, erigida a la basílica de Santa Maria del Mar. El desembre del 40 l'esmentada confraria ja estava fent col·lecta per la construcció del pas del "Retorn del Calvari".

1941- Es fan reformes a les esglésies, per exemple s'habilita la portalada que estava cegada de Sant Llorenç i s'executa el nou altar de la Sang, de pedra, segons projecte de Francesc Monravà i Soler. Seguint amb la voluntat de redreçament per primer cop assisteix a la processó el misteri de la Confraria de Sant Magí Màrtir de Barcelona amb el nom del "Retorn del Calvari" ideat per Joan Voltas Verdés. El pas es beneí el Dimecres Sant a casa Foxà. La Salle comença a fer el Sermó de les Set Paraules, el Divendres Sant al matí. El gremi de Pagesos rep el donatiu de la imatge de Sant Antoni Abat. Surt a la processó el pas de l'Ecce Homo de Rafael Cases, mancat de qualitat. L'escultor de Barcelona Camps i Arnau esculpeix la imatge de la Soledat de la Sang que encara es guarda a Natzaret malgrat va ser substituïda el 1963 per la de Viladomat. Era una bona talla però molt austera. Té lloc una assemblea dels Marejants que acorda construir de nou el pas del Sant Enterrament. Novament complint un deure fixat estatutàriament, el 16 d'agost, el nou Sant Crist de la Sang assisteix a les execucions de: Ramon Lázaro Corella, Joaquín Escoda Curto i Juan Curto Espuny, que es produïren a l'aleshores presó de Pilats.

1942- Es publica l'auca de la processó de Divendres Sant amb text de Josep Maria Melendres i Rué, i amb dibuixos d'Enric Baixeras. Es beneeix la imatge de la Mare de Déu de la Soledat de la processó. Per Sant Isidre es beneeix la bandera del gremi de pagesos. Es crea en el si dels Natzarens la secció dels "Caballeros portantes del Santo Cristo" en nombre limitat a 12 que tenien l'obligació de transportar el Sant Crist a tots els actes. El Sant Sepulcre, va ser portat fins el 1942 amb la peanya provisional cedida per Castellarnau. Aleshores Jujol dissenya la nova carrossa del pas, essent beneïda el dia de la festivitat de Sant Antoni Abat. La peanya de Castellarnau havia estat construïda amb elements del llit de la Verge Assumpta de la Catedral. En aquests primers anys del redreçament el pas sortia a coll portat per 16 homes fins l'any 1951, tots els portadors eren pagats, abans de la guerra el pas el duien 12 homes, i entre els anys 1939 al 1941 el van dur 8 homes a causa de fer-se servir la peanya provisional. Des d'aquest any la germandat de l'Ecce Homo va a la processó amb el pas "Jesús davant de Pilat" obra de l'escultor Carlos Moya. Per tant, el misteri de Cases de l'Ecce Homo només va assistir a la processó un any, i els anys següents fins 1945 es va a la processó sense aquest misteri. L'Agrupació d'Associacions pren la determinació d'imposar les rodes a tots els passos. Els aspirants de la Salle surten amb el pas de l'Oració a l'Hort obra dels escultors de Barcelona: Messeguer-Rius que es beneeix el dia 1 d'abril als jardins del col·legi. L'Associació la Salle organitza el Sermó de les Set Paraules el migdia del Divendres Sant a la Capella del seu col·legi. El gremi de marejants torna a participar a la processó amb el pas de Salvador Martorell, "El Sant Enterrament", que és beneït el 1 d'abril davant l'església del Serrallo.

1943- D'aquest any són les dades documentals més antigues de l'existència de l'Associació de Senyores de la Verge de la Pietat, encara que testimonis orals diuen que ja existia abans de la guerra. Surt per fi complet en figures, però no en ornamentació, el pas del Retorn del Calvari de Joan Salvadó Voltas a la processó. Els Antics Alumnes de la Salle estrenen a la processó el pas "Vetlleu i pregueu", obra de Claudi Rius que va ser beneit als jardins del col·legi el 21 d'abril, diumenge de Rams. El 26 de maig es fon la campana de Natzaret, que és beneïda el dia de Corpus. A partir d'aquest any i fins 1945 la Germandat de l'Ecce Homo celebra el seu Via Crucis pels jardins de la Beneficència.

1944- Seguia a bon ritme el redreçament de confraries i el procés de reconstrucció de misteris, però aquell any hom va percebre una menor assistència de confrares dels Maginets de Barcelona a la processó segons es manifesta en una circular als confrares de l'any següent. El 1944 és quan surt per primer cop el pas de la Pietat realitzat per Jujol, que portaven a espatlles 8 homes, 4 dins i 4 fora, cobrant fins l'any 1948.

1945- L'escultor ampostí Soriano Montagut talla el pas de la Flagelació que acompanya els Aspirants de la Sang. Fins aquest any no es completa la decoració del pas del "Retorn del Calvari" concretament de les figures que després s'afegiren l'any 43 de Maria Magdalena i Maria de Cleofàs esculpides per Joan Salvadó Voltas. El 18 de febrer queda aprovat el nou reglament de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió.

1946- La confraria dels "Maginets de Barcelona" inicià l'any 1946 l'edició del seu típic opuscle de Setmana Santa, que ha mantingut durant anys i anys una qualitat editorial i de contingut ben remarcable. També el 46 tingué lloc la benedicció del pas de l'Ecce Homo esculpit per Moya i encarnat pel decorador Veciana. Aquesta Germandat s'instal·la a l'església de Sant Agustí, ja que fins aleshores estava a l'església de la Mercè de la Beneficència.

1947- S'encarrega el pas de la Flagelació a l'escultor Innocenci Soriano Montagut. Es passa a celebrar a la Catedral el Sermó de les Set Paraules per disposició del cardenal Arce Ochotorena.

1948- Es funda la congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu, el decret de fundació eclesiàstica data de 9 de desembre. Pau Olivé i Sanromà dóna a la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió la imatge del crucificat de l'escultor Claudi Rius de Barcelona, essent beneïda el diumenge de Rams d'aquell any. El 21 de març es du a terme la benedicció del pas de la Flagel·lació de Soriano Montagut. Un fet luctuós té lloc aquest any, el 4 de març es produeix l'ajusticiament amb garrot vil dels germans Joan i Esteve Guardiola i Castellnou a Pilats, a aquest acte hi assisteix la Sang tal com marquen els seus estatuts.

1949- Un dels darrers símptomes a la processó amb regust a postguerra es va suprimir l'any 1949. És aleshores quan es prohibeix l'assistència a la processó sense vesta, aquest advertiment figurava com a nota en el programa dels Natzarens: "No podrá asistir ningún cofrade a la procesión del Sant Entierro sin la correspondiente túnica por acuerdo tomado por la Agrupación de Asociaciones de Semana Santa". El 1949 va ser l'any de la benedicció del misteri dels "assots" de la Sang, també conegut com la Flagelació de Montagut. Les obres d'aquell any a Sant Agustí motivaren que fossin traslladats els misteris de l'Ecce Homo a Sant Llorenç i el dels Natzarens. Una nova confraria s'afegeix a la processó tarragonina, aquesta va ser la congregació del Venerat Cos de Nostre Senyor Jesucrist en el Descendiment de la Creu que sortí el Divendres Sant 15 d'abril havent demanat el seu ingrés en l'Agrupació d'Associacions el 15 de febrer.

1950- D'aquest any data la maqueta del pas "Descendiment de la Creu". Es completa amb els fanals de vidre el pas dels Maginets de Barcelona "el Retorn del Calvari".

1951- Des d'aquest any la Germandat de l'Ecce Homo té la seu a l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, fins 1957. La Congregació del Venerat Cos de N.S. J. en el Descendiment de la Creu assisteix amb el seu nou misteri per primer cop a la processó, l'obra estava inacabada i l'escultor era Saumells, segons maqueta de Buigas.

1952- Aquest any es posen rodes al pas de la Pietat. Surt per primer cop el Rosari del Dolor, el 9 d'abril, doncs es substitueix el tradicional Via Crucis per la processó del Dolor; en aquest acte ideat per l'Agrupació d'Associacions, hi havien de participar els cinc misteris de Dolor del Rosari. La Germandat de l'Ecce Homo adquireix una talla del Sant Crist pel seu Via Crucis. I el 19 de novembre la junta directiva dels Natzarens que posposa l'acord de posar rodes al pas Jesús Natzarè, no es van posar mai, malgrat les pressions i la polèmica.

1953- L'any del cinquantenari dels Natzarens, hi havia 512 associats entre aspirants i germans. Ràdio Tarragona emet per primer cop l'Hora Santa, es va tenir continuïtat fins 1979.

1954- El gremi de Pagesos obté permís perpetu per celebrar el via crucis per part de la Cúria. L'Agrupació edita una col·lecció de segells de propaganda de la Setmana Santa. La tècnica s'apropa una vegada més a la Setmana Santa de la Ciutat, facilitant la retransmissió en directe a través de les ones de Ràdio Tarragona i la veu de Josep M. Tarrasa Alvira, de la processó del Sant Enterrament. Aquest tipus de retransmissions es faran freqüents i mercès a la veu de diversos locutors i emissores arribaran fins als nostres dies.

1955- El mes d'abril la Confraria dels Pescadors acorda construir el Pas del Prendiment de Jesús.

1956- Un cop fort al tipisme de la Setmana Santa, en la seva vessant folklòrica, seria la proposta que efectuà l'Agrupació d'Associacions el 1956 adreçada a totes les confraries sobre la supressió del sistema de portar els misteris a espatlles; per passar a dur-los amb rodes. Els Natzarens són els únics que no acaten aquesta proposta. L'advertiment no era la primera vegada que es produïa doncs el 1951 a les actes de l'Agrupació d'Associacions apareix una advertiment al Gremi de Pagesos perquè posessin rodes al Sant Sepulcre l'any següent perquè tallava la processó essent dut a espatlles. Segons sembla no va ser fàcil aquella vegada fer entrar en raó als Pagesos, produint-se un cert estira i arronsa els anys 1951-52 quan el veterà gremi no volia concórrer a la processó amb rodes al Sant Sepulcre. El 56 va ser l'any de l'estrena del nou misteri dels Pescadors basat en l'escena del "Prendiment de Jesús" seguint el bocet de l'escultor Jaume Satorras. El nou pas sortí aquell any acompanyat per 200 confrares, tants com vestes hi havia. La benedicció s'havia realitzat el 18 de març a la llotja del Serrallo. Per obres a l'església de Natzaret, es desallotgen temporalment, els passos dels Maginets de Barcelona i la congregació del Venerat Cós de Jesucrist en el Descendiment de la Creu.

1957- És l'any de les noces d'or dels germans de la Salle a Tarragona i per tant de la seva participació a la Setmana Santa. Unes obres a l'Hospital motiven que la Germandat de l'Ecce-homo hagi de treure el seu misteri, tornant a Natzaret. Els Antics Alumnes de la Salle i la Congregació del Venerat Cos de J. en el Descendiment de la Creu realitzen un Via Crucis. El 20 d'abril, Dissabte Sant, es fa la primera processó de la Soledat, organitzada per la congregació de Senyores de la Soledat. El 14 de juliol s'aprova el reglament de la Secció de Maries del Calvari de la Reial Germandat de Jesús Natzarè.

1958- Aquest any tingué una marcada activitat de les seccions femenines de les confraries tarragonines car es posa en marxa la secció de Maries del Calvari dins la Germandat de Jesús Natzarè, i es crea la secció d'aspirantes de la Soledat, fins a l'edat de 14 anys. Aquestes darreres l'any següent ja assisteixen a la processó del dissabte Sant. Aquest any també es fa arribar fins a la Catedral la processó de la Soledat. Es fan així mateix els nous vestits dels Armats i la reforma dels vells de 1940. Amb aquesta finalitat s'obrí una subscripció entre institucions i algunes confraries.

1959- Aquest any significà la presentació d'un nou pas de l'Ecce Homo que passa a substituir el de Carles Moya. L'escultor del nou pas va ser el pare caputxí José Maria de Vera, qui treballà desinteressadament, el seu projecte s'aprovà el 23 de març de 1958 a la junta general de l'Ecce Homo i la benedicció tingué lloc a la capella de l'hospital el 23 de març de 1959. També es va dur a terme la benedicció del Crist de la Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el descendiment de la Creu.

1960- Es du a terme la restauració dels esgrafiats de l'església i casa de Natzaret fets per Joan Porqueras i Manuel Ribes. El primer de juny es signa el contracte de realització del pas "Jesús és despullat de les seves vestidures".

1961- Surt per primer cop a la processó el misteri de "Jesús despullat de les seves vestidures", el tercer pas dels Natzarens, fet per l'artista Agustí Ballester Besalduch i que va costar 125.000 ptes.; va ser beneït per Arriba y Castro als jardins del col·legi Saavedra el Dimarts Sant. El dia anterior s'havia produït la benedicció per part de Arriba i Castro del pas del Crist de la Humiliació esculpit per Innocenci Soriano.

1962- La junta de la Sang acorda fer una nova imatge de la Soledat, per problemes d'adaptació del mantell i es decideix fer una talla de cap i mans només. L'ajuntament concedeix la medalla de plata de la Ciutat a la Il·lustre Confraria de Sant Magí Màrtir de Barcelona.

1963- Es beneeix la Verge de la Soledat de Viladomat, que va tenir un cost només la cara i mans de 45.000 ptes. Aquest any els armats ja són alumnes de la Universitat Laboral Francisco Franco que formen la confraria Universitària de la Cohort Romana i van tenir continuïtat uns 7 ò 8 anys. Es suprimeix la processó del rosari del Dolor per impediments governatius, la reglamentació que prohibia emprar aparells acústics pels carrers i malgrat les gestions realitzades al voltant del governador, l'alcalde i el cardenal.

1964- Aquest any es fa per darrer cop el Via Crucis del Gremi de Pagesos que s'ha de suspendre bastants anys per manca d'assistència.

1965- Gran assistència de forasters a la Setmana Santa. Surt a la processó per primer cop la corona de la Soledat, que va costar un total de 120.000 ptes. Les congregants femenines de la Soledat, demanen acompanyar el pas de la Verge a la processó, però es denega, així com també va succeir els anys 70 i 76. Es celebra el 25 aniversari de l'assistència dels Maginets de Barcelona a la Setmana Santa.

1966- Uns "mossos d'Esquadra" acompanyen l'abanderat dels Maginets de Barcelona.

1967- Es canvia la porta de l'església de Natzaret per substituint-la per una de nova.

1968- El pregó de Setmana Santa es fa en català per primer cop. S'acaba el mantell de la Soledat fet per les monges clarisses de Banyoles.

1969- El Divendres Sant plou i el cardenal ordena que es faci un Via Crucis per l'interior de la Catedral, tal com es va fer el 1927, suspenent-se la processó exterior.

1970- No surt la processó a causa de la pluja.

1971- El 20 de juny té lloc la inauguració oficial del nou col·legi de la Salle.

1972- Adaptació de l'altar de la Sang a les noves normes litúrgiques.

1973- El dia 28 d'agost es produeix la pèrdua del pas de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió, obra de Coscolla, en un incendi fortuït a causa d'un curt-circuit, en un magatzem del carrer Pau del Protectorat. Aquest any es fa un contracte entre l'arquebisbat i els Natzarens per la cessió de l'església de Sant Miquel del Pla, per 30 anys prorrogables.

1976- El pas del Cirineu és portat voluntàriament per membres dels Natzarens.

1977- El misteri de l'Ecce Homo es cedeix a la Sang a causa del reduït nombre d'assistents a la processó d'aquesta Germandat, la Sang el cedeix temporalment a la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió, que no tenia misteri. L'ambient denota durant la dècada dels setanta una crisi general de la Setmana Santa i manca d'assistents.

1978- Aquest any, l'anterior i el posterior la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió va a la processó acompanyant el misteri de l'Ecce Homo, entitat que es trobava en època de gran crisi.

1979- S'obté permís per que les dones puguin anar a la processó aquell any hi van anar 10 dones congregants de la Soledat.

1980- Crisi de participants a la processó de Setmana Santa per part de la Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu. Del misteri d'aquesta germandat se'n fa càrrec a la processó la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió que no en tenia. Es produeix la reorganització de la Germandat del Sant Ecce Homo, que torna a acompanyar el seu pas a la processó. La Sang autoritza per fi a les dones a assistir a la processó com a congregants.

1981- La germandat de l'Ecce Homo torna a fer el Via Crucis del Dijous-Divendres Sant a la nit fins a la muntanya del Llorito. Les dones comencen a assistir a la processó amb vesta i golilla. En oposició a les celebracions de Setmana Santa a les darreries de febrer es tornen a celebrar públicament les festes de Carnestoltes, suspeses en la seva vessant pública durant molts anys.

1982- A partir d'un grup de la Salle, els armats passen a estar composats per joves voluntaris tarragonins i no pas per soldats, portuaris, pescadors o altres. Els pocs components que quedaven de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió es posen el dilema de dissoldre's o potenciar-la creant un nou misteri.

1983- Aquest any declarat Any Jubilar de la Redempció, els germans voluntaris dels Natzarens porten el misteri de el "Natzarè" que fins aleshores era portat per gent llogada. El pas de la Pietat surt a espatlles de nou. Amb motiu del seu 50 aniversari els Natzarens fan un Via Crucis amb el seu sant Crist de la Salut de l'església de Sant Francesc fins a l'ermita de la Mare de Déu de la Salut.

1984- Es crea la banda de cornetes i tambors dels Natzarens per acompanyar el pas dut a coll. Des d'aquest any un piquet dels armats obre el Via Crucis dels Natzarens que surt per la part alta, el Dimarts Sant es produeix també la primera actuació del Cor infantil d'aquesta Germandat. S'acorda la realització de reformes a l'església de Sant Llorenç. Entre aquest any i el següent té lloc la restauració de totes les imatges del misteri de Jesús Natzarè per part de E. Vallès.

1985- A la processó hi van anar 1.633 persones sense comptar armats i penitents.

1986- Es constata un augment de participació a la processó en un 20% sobre l'any anterior, arribant-se a uns 2.500 participants; i si es compten els membres de bandes musicals i exèrcit s'arriba a les 3.000 persones. Eustaqui Vallès restaura la imatge del Jesús Natzarè. S'estrenen els nous vestits dels armats. Durant la processó es produeix el trencament d'un eix del pas de l'Ecce Homo, va tenir que ser retirat de la processó. Els Natzarens incorporen a la processó una banda de cornetes. Al pas de la processó del Divendres Sant per la Rambla Nova es manà apagar les atxes per no embrutar el nou paviment, després d'un estira i arronsa entre ajuntament i l'organització. En aquest sentit el Dijous Sant, va ser el darrer cop que es tirà sorra pels carrers per la processó de Divendres Sant. Es debat entre si desfer o tirar endavant la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió, finalment es tira en davant i s'acorda encarregar una nova imatge al Sr. Pla d'Olot.

1987- Un canvi amb polèmica a la processó del 87 va ser la substitució del sistema d'atxes de cera pel de petroli. A causa de les pressions municipals, per evitar la brutícia causada per la cera als paviments dels carrers i tenint en compte principalment el nou de la coca central de la Rambla Nova, s'impulsà aquest canvi. Del nou model es van adquirir un total de 1.200 atxes de cartró pintat de blanc i 600 blandons, amb un cost total de 3.240.000 ptes. Aquell any només els nens petits van usar els ciris. L'arquebisbat cedeix a la Reial Germandat de Jesús Natzarè l'església de Sant Miquel del Pla i el 3 d'octubre s'aprova per l'assemblea general la restauració, rehabilitació amb la idea de fer un museu de la Setmana Santa. S'incorpora a la processó el nou misteri de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió, beneït el Divendres Sant al matí, dia 17, obra del Sr. Pla d'Olot que des del primer moment serà portat a espatlles.

1988- S'emprenen obres a l'església de Sant Miquel del Pla. Es fa la bandera de la congregació de Nostra Senyora de la Soledat. Surt a espatlles el pas del Sant Sepulcre. I es fan obres a la casa de Natzaret.

1989- Es fan excavacions arqueològiques a l'església de Sant Miquel del Pla. Es suspèn a meitat el Via Crucis dels Pagesos a causa de la pluja. I els armats incorporen dos nous tabalers.

1990- Es reincorpora a la capella de Sant Llorenç el retaule un cop restaurat. A la processó hi participen 214 improperis. Es torna a dur a espatlles el pas del "Sant Enterrament" per part del Gremi de Marejants.

1991- Es recupera el "rosari del Dolor" per acord de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de 6 de febrer en el qual s'encarrega a la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió l'organització del mateix. Els passos de la Soledat i l'Ecce Homo són portats a coll per primer cop, amb el ben entès que aquest darrer és beneït aquest any. Es restaura el pas de la Salle "Vetlleu i pregueu".

1992- Com a mostra de reconeixement a la tradició de la Setmana Santa tarragonina, els dies 18 de gener i el 16 de maig, el president de la Generalitat Jordi Pujol visità les dues confraries més antigues de la ciutat que intervenen secularment en la processó. La primera el Molt Honorable visità l'església i seu social del Gremi de Pagesos, la segona va ser la visita coincidint amb els actes del 400 aniversari de la seu social de la Sang a la Casa de Natzaret. Entre les novetats del 92, es produí la de la guàrdia romana del Sant Sepulcre, el seu acte de presentació tingué lloc el 10 d'abril. El 3 de juny tenia lloc la signatura del contracte entre Lluís M. Saumells i Panadés i la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió per la realització del nou misteri.

1993- La pluja va interrompre una de les processons que es preveien més esplèndides dels darrers anys.