El segle XVIII


1701-1725
1726-1750
1751-1775
1776-1800


1704- A inicis de segle es concreten una sèrie de canvis en un dels gremis més antigament vinculats a la Setmana Santa. Els Hortolans passen a l'església de Sant Llorenç el 1704 després d'estar establerts a Natzaret.

1705- El decret d'aprovació de la unió de les confraries de Santa Maria Magdalena, Sant Llorenç i Sant Isidre d'Hortolans, pagesos i bracers tingué lloc el mes de gener de 1705 essent signat pel vicari General. Aquest any el gremi de Llauradors deixa com estatge social l'església de Natzaret. Per aclarir conceptes val a dir que la confraria de Santa Magdalena era la dels Hortolans i la de Bracers era la de Sant Llorenç. Amb aquesta fusió d'hortolans i pagesos es fixa la seva nova seu a Sant Llorenç.

1707- El Miracle és ocupat per un regiment anglès i els trinitaris són acollits a Natzaret.

1710- Els trinitaris demanen als cònsols, rei i capítol establir-se a Natzaret definitivament, però amb l'oposició de la Sang, malgrat el plet endegat, no ho aconsegueixen. El gremi de pagesos es disgrega en els antics gremis anteriors a 1705 per raons desconegudes, aleshores la seva església estava ocupada per militars.

1712- S'obté permís per a construir un misteri per la processó sobre el tema de Jesús és despullat de les seves vestidures, que l'havia de portar la confraria dels mestres Sastres.

1713
- S'afegeix a la processó de la Sang el gremi de Sastres amb el pas de l'arrencament de les vestidures en el Calvari, que el 15 de març demana assistir a la processó sota el nom de "Confraria de Nostra Senyora y lo Arcàngel Sant Gabriel de Mestres Sastres, Calçaters, Passamaners i altres oficis de la ciutat de Tarragona". La confraria de Sant Pere dels pescadors encarrega a Isidre Espinalt la construcció d'un pas representant el Sant Enterrament. Aquesta confraria es trobava aleshores als Jesuïtes. La confraria de la Sang es torna a instal·lar al Miracle doncs tant l'església com la casa de Natzaret estaven en estat ruïnós i el Miracle fins aquesta data havia servit d'allotjament de tropes, al mateix temps també hi retornaren els trinitaris.

1714- Encara assisteixen disciplinants a la processó del Sant Enterrament. Aquella Setmana Santa es suprimeix l'abús de "les tauletes de sucre" a la processó. En el document de prohibició el vicari general Joan Martí Perelló limita el repartiment d'aquestes llaminadures als penitents, disciplinants i portants dels passos i les escolanies que canten el "recort".

1715- El 21 de desembre s'uneixen la confraria de Pescadors i la germandat de Sant Pere Nolasco.

1717- El concili d'aquest any torna a incidir en la prohibició de la realització de processons en despoblat en direcció a ermites o parròquies veïnes, sense permís.

1718- El pregoner de la ciutat assisteix i anuncia la processó del Sant Enterrament.

1720- Aquest any i els següents sabem que l'església i la casa de Natzaret estaven en ruïnes.

1723- Al voltant d'aquest any l'arquebisbe Samaniego fa construir a la ciutat una capella dedicada al Sant Crist de Burgos. El 15 de febrer té lloc una processó en motiu de la finalització de la Santa Missió, en la qual predicà l'arquebisbe Samaniego, en ella quasi tots els assistents anaven amb una corona d'espines en el cap i una soga d'espart al coll. És una processó o desfilada emocional de penitents.

1726- Documentem la vertebració dels gremis fusionats de Santa Maria Magdalena dels Hortolans i de Sant Isidre i Sant Llorenç dels Llauradors.

1727- Ordinacions del Gremi de Pagesos.

1728- Ordinacions de la Confraria de la Sang en les quals es disposa que els confrares havien d'assistir a la processó del Dijous Sant amb vesta, atxa, escut de la Sang, guants negres i rosaris a la mà i tapats. La vesta havia de tenir una cua de 2 pams. La capella de música de la Seu assisteix a la processó. A conseqüència del cisma confraternal de la Sang, la congregació està incomoda al Miracle, per això es reuneix als Descalços. Es documenta l'improperi de la Creu de la Passió, que segons Salvat no es pot saber si ja existia abans; s'encarrega el treball a Anastasi Boxó.

1729- Fins aquesta data s'admeten confrares de gràcia a la Sang, però en aquest any es desvincularen de l'associació, formant-ne una altra. Es produeix per tant la separació amistosa dels dos tipus de confrares de la Sang: formant els de gràcia la "Pia Congregación de la Purísima Sangre de Nuestro Señor Jesucristo" i els forçats la "Cofradía de la Preciosísima Sangre". És el que s'ha vingut en anomenar el cisma confraternal a la Sang, pel qual desapareix el caràcter gremial de la Sang i es funda la Congregació. No obstant això les dues associacions resultants seguien tenint el patrocini de la Sang de Crist. Després del cisma confraternal, la Sang convida a les demés confraries de la ciutat a prendre part a la processó. El 19 de febrer l'autoritat eclesiàstica aprova les noves Ordinacions de la Sang que segellen el cisma confraternal a la Sang. Els canvis en l'organització de la Sang afectaren a la processó que surt des dels Jesuïtes, deixant descontents als religiosos Trinitaris del Miracle i el gremi d'espardenyers antic, recentment escindit de la Sang.

1730- Els procuradors de la confraria forçada de la Sang acudeixen a l'ajuntament per fer reclamacions contra els altres. El pregoner de la ciutat va davant la processó anunciant-la.

1731- Des d'aquest any es fan les funcions de Setmana Santa a Natzaret on es dut el Sant Crist de la Sang, per major comoditat dels congregants, ja que abans estava al Miracle. El 26 de setembre el papa Climent XII concedeix a la Sang un jubileu de 7 anys que incloïa un breu perpetu que concedia indulgència plenària a confrares i congregants els dies de festa principal i altres 4 dies triats amb consentiment de l'arquebisbe.

1733- Per llegat testamentari de Josep Figarola la Sang rep una corona de "canutillo" d'or pel Sant Crist que només podria sortir el Dijous Sant.

1734- Darrera data en la qual es documenten figures de cartró vestides de jueus. Com que molts congregants deixen d'anar a la processó durant els anys anterior, s'acorda prendre nota dels que no hi van. Mentre es produeix la reconstrucció de Sant Miquel del Pla la Confraria dels Teixidors de lli demana als pagesos l'Església de Sant Llorenç mentre duressin les obres a la seva seu.

1735- El vicari general proposa a la Congregació de la Sang la conveniència de canviar algunes parts de l'itinerari de la processó evitant el pas per les escales de la Seu, per evitar perills, però no es du a terme.

1737- Es documenta el costum d'enganxar estampes a les cases dels confrares de la Sang. Concòrdia entre la Sang i la Confraria de Sant Jordi dels Cavallers per la qual consta que el pas de la Soledat és propi del Braç Militar dels Cavallers. Aquell any hi va haver un plet entre els cavallers i la Sang, perquè els cavallers no volien deixar passar per les seves files als arrengleradors de la Sang, finalment el Vicari General dóna la raó a la Sang. El 13 de setembre tingué lloc la benedicció de l'església de Sant Miquel del Pla després de les obres.

1738- El misteri de l'Ecce Homo passa de l'església del Miracle a la dels Carmelites Descalços o Sant Llorenç, degut a les obres de l'església de Natzaret. Les funcions quaresmals es traslladen també a Sant Llorenç dels Descalços, fins el 1742. L'arquebisbe Pere Copons concedeix el patronat de l'església de Natzaret a la Sang, amb l'obligació de reedificar-la.

1739- Concòrdia entre els Agustins i els prohoms de la confraria de Pescadors davant el notari Juan Antonio de Rotalde per la qual la confraria passava a ocupar l'església de Santa Anna; fins aleshores la confraria havia estat als Jesuïtes.

1741- Fins aquest any la Sang paga al convent del Miracle 28 lliures anuals. Encara a la processó d'aquell any es feia el pregó o la "crida". La Sang encarrega estampes a Magí Canals.

1742- Finalitza la reedificació de l'església de la Sang, segons una inscripció que hi ha en el cor de l'església de Natzaret i que diu: "Se ha rehedificat a expensas dels congregants y cofrares de la Purísima Sang de N.S. Jesuchristi- any 1742". Fins aquest any la Sang celebra les seves festes religioses al Miracle. Amb el retorn a Natzaret la congregació de la Sang s'hi estableix definitivament i les imatges no es tornen ja al santuari del Miracle. Fins aleshores la congregació es reunia a Sant Llorenç. Dins de les remodelacions de l'església de Natzaret s'obre la porta que dóna a la Plaça del Rei ja que fins aquell moment n'hi havia una que donava a Pilats segons deducció de Salvat. Amb això la Sang s'independitza finalment dels Trinitaris, doncs a partir d'aleshores la processó surt i torna a Natzaret i no es tornen al Miracle les imatges del Sant Crist i Ecce Homo. Els sastres demanen guardar a Natzaret el misteri de Jesús és despullat de les seves vestidures. El "lotero real" Manel Vasallo dóna elements de plata pel sant Crist de la Sang, les inicials INRI i la corona de plata.

1748- Fins aquest any els notaris portaven el Sant Sepulcre a la processó ja que deixaren d'assistir-hi perquè volien que els arrengleradors de la Sang no passessin entre les seves files.

1750- La imatge de l'Ecce Homo és acompanyada a la processó pels gitanos, que consta que se'n fan càrrec fins l'any 1753. A partir d'aquesta data la confraria del Gloriós Sant Miquel Arcàngel de Mestres Teixidors congregada en l'església de Sant Miquel del Pla, participava en la processó. El 5 d'abril el Crist de la Sang es portat a la Seu en processó general de rogatives.

1751- El gremi de pagesos es fa càrrec del misteri Sant Sepulcre a la processó. Més específicament, els joves es fan càrrec de la Pietat, mentre que els vells es queden amb el Sant Sepulcre. Els joves però ja portaven abans la Pietat, són els vells que agafen aquest any per primera ocasió el pas del Sepulcre. El quart diumenge d'abril va ser adquirida al gremi de Bastaixos de Barcelona la talla del Sant Crist del Sant Sepulcre. Per aconseguir fons per l'adequació d'aquest misteri, dins el gremi de Pagesos, es passa a cobrament una taxa. I aprofitant que l'esmentat gremi tenia arrendada la guàrdia dels portals, quan hi havia infraccions s'havia de pagar una multa que es destinava a ornar el Sant Sepulcre. Els joves menestrals es fan càrrec de l'Ecce Homo, fins aleshores no tenien pas. Els religiosos mercenaris ofereixen a la confraria de "fadrins menestrals" figures representant la Flagel·lació, per formar l'anomenat misteri dels Assots que només va sortir aquell any. Es promulguen unes indulgències concedides per Benedicte XIV als que visitessin durant la Setmana Santa la capella de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, incorporant-la a la Basílica de Sant Joan de Letrán.

1752- Els pagesos tenen construït el pas del Sant Sepulcre. Els fadrins menestrals es fan càrrec de l'Ecce Homo.

1753- La crisi econòmica municipal suposa una retallada de pressupost de la Setmana Santa.

1754- Fins aquest any els gitanos es feien càrrec de l'Ecce Homo, a partir d'aleshores l'acompanyà el gremi d'espardenyers. Es publica una estampa que representa el "Sant Misteri dels Teixidors" que documenta l'assistència d'aquesta confraria a la processó. A causa de la crisi la corporació municipal no assisteix a les funcions de Setmana Santa a la Catedral, i no aporta els ciris pel Monument. Per aquests anys quan les imatges de la processó arribaven a la porta principal de la Catedral es cantava un motet.

1755- La Sang i altres gremis de la ciutat es congratulen per haver-se extingit els "drets i sisas" que pagaven abans.

1756- Conflicte entre la Sang i la confraria dels cavallers pel pas de la Soledat que aquell any va ser cedit a la confraria de la Santíssima Trinitat de fadrins menestrals.

1758- El gremi de Sastres recorda als seus associats la obligatorietat d'assistir a la processó i de mantenir encesa l'atxa fins al Cos del Bou. El papa Benedicte XIV concedeix un nou jubileu a la Sang. Primera referència dels armats a la processó de Setmana Santa; aleshores hi anaven el capità "manayes" i 12 soldats.

1759- Disposició de que tots els confrares de la Sang assisteixin a la processó sense excepció de cap classe i en cas d'absència venen obligats a posar-se un substitut pagant l'atxa. S'instal·la a l'església de Santa Anna dels Pares Agustins el Gremi de Marejants. Francesc Bonifàs esculpeix el retaule de l'església de la Sang.

1762- Aquest any la confraria de mestres espardenyers no pogué nomenar majoral però si "recort", com a demostració de lo important que es considerava aquest personatge. Es fa una processó solemne de trasllat de les imatges de la Sang des de el Miracle fins a Natzaret.

1765- S'accedeix a la petició dels cavallers de la ciutat que demanaven que els frares de la Mercè acompanyessin el misteri de la Soledat de Maria. A partir del mes d'abril s'acorda celebrar, per part de la Sang, a partir d'aleshores les festes de la invenció i exaltació de la Santa Creu. Fins temps de l'arquebisbe Joan Lario es mantingué el costum de l'entrada a la Catedral de la processó de Setmana Santa.

1767- Amb motiu de l'expulsió dels jesuïtes els agustins passen a ocupar el seu convent i el dels trinitaris ocupen el dels agustins. Aquest canvi de situacions també afectarà a les seus de les diferents confraries que estaven a recer de les ordres religioses esmentades.

1769- Es publica un edicte per part de l'Arquebisbe Lario que limita les processons per la nit.

1780- Es construeix el cor de l'església de la Sang. La Sang sol·licita novament que la processó de Setmana Santa pugui entrar a la Catedral. Aquest any documentem de nou els armats que eren 14. Es presenten al vicari general unes noves ordinacions de la Sang. Es publica un rescripte de Pius VI sobre indulgències als que visitessin la capella de l'Hospital durant la Setmana Santa.

1781- L'arquebisbe Santiyán aprova les noves ordinacions de la Sang.

1782- El 25 de gener el Sant Pare Pius VI signa un indult adreçat a la Sang.

1784- S'aprova la modificació dels estatuts del Gremi de Pagesos de Tarragona per part de Carles III i es crea la figura del "Consell dels Trenta", que era un orgue directiu format per 15 joves i per 15 vells. El motiu de la seva creació va ser l'elevat nombre d'associats (més de 500) a aquest gremi que impedia la fluïdesa de les reunions plenàries.

1791- El canonge Josep Vilallonga fa fer una vidriera per al Sant Sepulcre de la Catedral.

1793- L'arquebisbe Armanyà torna a insistir en que la processó es faci de dia, davant la qual cosa els majorals de la Sang manifesten l'inconvenient que suposaria fer-la d'aquesta manera per que coincidiria amb les funcions litúrgiques de la Catedral. Com que el prelat no va accedir a l'al·legació dels de la Sang, aquell any no hi va haver processó. El 24 de febrer la Sang acorda la creació d'una societat de Socors Mutus segons una proposta efectuada pel majoral Esteve Serrahima. La Guerra Gran començava a afectar la vida ciutadana d'una manera molt considerable, per això simultàniament quasi amb la creació d'un regiment urbà, l'ajuntament demana el 21 d'abril fer una processó de penitència contra amb motiu de la guerra contra França.

1794- Els espardenyers es neguen a posar el Penó a Natzaret i també es neguen a participar a la processó del Dijous Sant per diferències amb la Sang. L'arquebisbe dóna llicència per fer la processó al vespre, però aleshores molts congregants no hi volien anar per raó de la guerra amb França, per no enutjar a l'arquebisbe es va fer processó ja que havia concedit permís, però no hi va assistir cap gremi ni cap cavaller. Aquest any -el 30 d'agost- l' ajuntament també demana fer una processó de penitència contra amb motiu de la guerra contra França.

1795- L'arquebisbe Armanyà vol que la processó es faci de dia i que com a molt tard s'acabi a les 9 del vespre per aquest motiu s'escurça l'itinerari per acabar abans. S'introdueixen els armats a la Selva de Camp, per influència dels de Tarragona, Francesc Icart de Tarragona en fa els vestits.

1796- La processó amplia el seu itinerari i arriba a la Plaça de la Font. El gremi de pagesos no volia assistir a la processó, però el governador els va convèncer. Els motius d'aquest intent de boicot eren el malestar creat davant el desastre de les guerres nacionals i l'estat de ruïna dels gremis. Els sastres no contesten a la crida feta per la Sang perquè tots els gremis assisteixin a la processó. Vista la poca convocatòria que es preveia per la processó el governador Marquès de Vallesantoro imposa multa de 30 rals i 30 dies de presó als que no assistissin a la processó. En aquest ordre de coses la Sang elabora un memorial sobre la propietat del penó de l'antic gremi d'espardenyers els quals no volien anar a la processó però tampoc volien cedir el penó a la Sang.

1797- L'arquebisbe insisteix per a que la processó es faci amb llum de dia. Els congregants de la Sang decideixen fer un penó nou.

1798- Fins aquest any els disciplinants formen a la processó del Dijous Sant.

1800- Construcció de l'església de Sant Joan pels caputxins. Es funda la Germandat de la Santa Creu, formada pels congregants de la Sang. Els pagesos no volien assistir a la processó al·legant misèria en el seu gremi, la Sang contesta que hi vagin els que puguin i que de seguir així es prendran mesures correctives. El col·lectiu de sastres segueix també les veus dels qui no volen concórrer a la processó.