El segle XVII


1601-1625
1626-1650
1651-1675
1676-1700

1601- Grans festes a Tarragona, es celebren torneigs en motiu de la canonització de Sant Ramon de Penyafort, arquebisbe electe que va ser de Tarragona, entre els actes litúrgics també hi figuren processons.

1602- Isaac Hermes pinta la bandera de la Sang amb el Crist.

1603- Isaac Hermes pinta la pastera de la Sang. Es repara el mantell de la Verge de la Soledat.

1604- Es documenta que la Verge de la Soledat es portava a la processó amb un nou tabernacle i que rebia el nom de Nostra Senyora dels Desemparats. Isaac Hermes torna a pintar el Crist de la Sang.

1605- Els pagesos protesten a la congregació de la Sang pel trasllat de la funció patètica quaresmal. Es paguen a Mestre Cases 6 vergues per a la Sang.

1606- Memorial presentat pels Hortolans a la cúria de veguers en el qual es diferencien del gremi de Sant Llorenç.

1607- Es suprimeix el sermó de la Catedral que antigament s'havia fet a Sant Fructuós el dia de Diumenge de Rams.

1608- Davant la necessitat d'aigua, la Sang acorda fer una processó fins al Llorito.

1609- Solemne celebració de les 40 hores a la capella del Santíssim Sagrament de la Catedral, amb motiu d'un jubileu concedit pel papa a totes les ciutats i pobles on hi hagués casa i monestir de Caputxins, la processó tingué lloc el dia 20 de març. S'adoba el Crist de la Sang. Es suprimeix el refrigeri o "Colació de Dijous Sant" que es feia de retorn de la processó de Dijous Sant, per motius econòmics. Es fa un armari a la Sang per guardar les banderes. Finalització de les obres de la Sang.
1611- Un comissionat de la Sang va a Roma. Es renova la bandera dels Hortolans.

1612- El 12 de març el pontífex Pau V, concedeix a petició de R. Llorens, les gràcies pontifícies a la Sang.

1613- Tenen lloc unes rogatives especials dels Pagesos que van fins al Sant Crist de Salomó, per raó de la plaga d'erugues, per les quals demanen a la Sang les figures del Sant Crist i la Verge dels Dolors.

1615- La bandera principal de la Sang està bastant deteriorada per això es fa un nou estendard de tafetà negre a la Sang.

1616- La Sang fa un armari per guardar escriptures i actes. S'intenta afegir dos "desemparats" a la Mare de Déu de la Soledat a la processó, tal com la mare de Déu de la Mercè que era representada amb dos captius als seus peus. La imatge del Sant Crist de la Sang s'estava desfent perquè "és molt vell i cruixit" per la qual cosa s'acorda fer una nova talla que s'encarrega una talla nova a l'escultor Benet Baró, i que va ser encarnada pel mestre Sabater. L'any següent encara no es va poder treure a la processó per no estar acabada; amb ella estava previst que anessin a la processó eclesiàstics, advocats i metges.

1617- La imatge de la Soledat de la Sang és cedida a una associació de cavallers que la custodià fins 1846. Concretament el 12 de febrer, un grup de cavallers de la noblesa es va unir a metges, juristes i eclesiàstics essent autoritzats per encarregar una nova imatge de la Soledat per a la processó. Una comissió de la Selva del Camp ve a Tarragona "a veure com funcionava la Congregació de la Sang i que vist el seu parer aquell any ja es fessin las profesons de Setmana Santa". El confrare Francesc Benavent de la Sang proposa que la confraria faci "Cap d'Esquadra" per defensar la ciutat de lladres i bandolers.

1619- L'arquebisbe Joan de Moncada no vol que la processó del Dijous Sant es faci de nit, vol que es sigui de dia, però hi ha diversos inconvenients.

1621- La Sang fa construir a Benito Baró un retaule de fusta i basament de llisós que fa col·locar a l'església del Miracle.

1622- La Sagrada Congregació de Ritus prohibeix la comunió dels fidels el Divendres Sant. La confraria de la Sang estava "atraballada y cansada" i disposava de poques vestes per fer rogatives fins a Paret Delgada.

1623- Des d'aquest any la bandera de la Sang no era tal sinó un penó. S'acorda canviar l'antiga pràctica del Dimecres de Cendra de la Catedral, per acomodar-se al nou ofici. $ En un inventari de la Sang apareixen "tots los improperis de la passió".

1624- Bracers i llauradors componen el gremi de pagesos que de aquest any s'intitula "Confraria de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidro".

1625- Es pren l'acord de pintar el retaule de la Sang del Miracle. Es fa un Cap d'Esquadra, en el qual intervé la Sang.

1626- No es podia celebrar missa a Natzaret perquè queia terra damunt de l'altar.

1627- L'imatge de l'Ecce Homo es portada en processó per unes rogatives.

1628- Des d'aquest any la verge de la Soledat estava a l'església de Natzaret. Es documenta la cessió dels improperis de la Passió per la processó de la Mare de Déu de la Misericòrdia.

1630- Època de pobresa de la Sang, per haver-hi moltes despeses i poques entrades, per aquest motiu s'augmenten les quotes de la Sang. Llegat testamentari d'un monjo caputxí a la Sang per dotar tres donzelles.

1631- Els Pagesos demanen a la Sang el Crist i banderes per fer rogatives contra erugues. El gremi de Teixidors cedeix Sant Miquel del Pla a la Confraria de Preveres de la Seu, aquest temple estava en estat quasi ruïnós des de l'inici de segle. Els procuradors de la Confraria de la Soledat demanen fer una processó de les "poncelles". La Sang no pot assistir a la processó general amb la relíquia de Santa Tecla, per la crisi que passava.

1632- Es concedeix permís al cirurgià Gaspar Urgell, per fer una processó amb l'imatge de l'Ecce Homo que va anar des de l'església del Miracle fins a la Catedral.

1640- La guerra dels Segadors motivà la destrucció dels convents i esglésies extramurals com el convent de Predicadors, l'església de Sant Fructuós. Els cònsols de la ciutat lliuren arcabussos als confrares aptes de la Sang per defensar la ciutat. Queden establertes les ordinacions de Poncellas de la Sang per les quals des d'aquest any es dotava cada any amb 50 lliures una donzella pobre, entre les congregants o filles de les congregants, el sorteig es feia per Nadal. D'aquesta manera ja no es doten donzelles per medi de llegats testamentaris sinó que es feia a través dels propis fons de la Confraria.

1641- Segueixen les destruccions d'esglésies relacionades amb la Setmana Santa com la de Santa Magdalena de Bell·lloch, o del convent de Predicadors.

1642- Es produeix la destrucció del convent de Sant Anna dels Agustins en compensació de la qual el dóna a aquest orde uns solars a la plaça del rei. Com a conseqüència de l'enderroc del convent de predicadors la confraria dels Pescadors passa a tenir la seu al convent dels Jesuïtes, de la Rambla Vella.

1643- A la Sang documentem un "Christo que trauen als sentenciats ab sa creu y peanya" per tal de complir amb els deures contrets. No es fa processó per la penúria motivada per la guerra.

1644- A causa de la destrucció i ocupació per part de les tropes reials del temple del Miracle, els trinitaris es traslladen a Natzaret.

1646- Construcció de l'església de la Trinitat pels pares Agustins.

1649- Pilat i tres jueus apareixen en figura a la processó.

1653- A les actes de la Confraria de la Sang de la Selva del Camp apareix l'anotació després del contagi: "la processó de Tarragona ha desmillorat; vegen si es fa aquest any".

1654- A l'inventari "dels Procuradors" de la Sang, hi figura un "drap que·s posa quant hi ha algun sentenciat".

1656- Una consueta de l'església Catedral de Tarragona esmenta que "mentres passe la processó de la Sang de Jesuchrist, se farà pausa". Per aquest document coneixem que el cerimonial interior de la catedral contemplava una aturada en els ritus del temple metropolità quan per l'exterior passava la processó de la Sang. Per tant aleshores coexistien dues processons, la que transcorria per dins del temple que era la de la Santa Espina, i la que passava pels carrers de la Ciutat que era la de la Sang.

1662- En un inventari de la Sang apareixen documentats un tabernacle amb tres jueus "en bulto".

1666- Els trinitaris tornen al Miracle, després de tot el temps que havia estat utilitzat com a caserna de tropes reials. Consta que l'Ecce Homo sortia a la processó del Dijous Sant amb les figures de Pilat i els jueus, a diferència de quan sortia per altres processons o rogatives.

1673- La casa de la Sang està en ruïnes.

1678- Es produeix el tapiat del portal del Rei a causa del qual la processó s'organitza des de l'església dels Jesuïtes a la Rambla Vella, per aquest motiu els trinitaris mostren el seu descontentament. La processó sofreix un canvi d'itinerari.

1682- Per un pacte es resol el plet entre els confrares de la Sang i els de Santa Llúcia, "sogueros y cordeleros".

1695- La confraria de Sant Llorenç estableix la creació d'un consell de 18 prohoms.

1696- Els franciscans es traslladen a la Rambla Vella, per això cedeixen l'edifici de la plaça del Corral (plaça de la Font) als Dominics. S'uneixen els gremis d'Hortolans i de Llauradors per adquirir aigua de Sant Gregori d'Hòstia d'una font de Navarra, per tal de combatre la plaga de llagostes que malmetia els conreus.

1698- El gremi de Cordelers, també anomenat Confraria de Santa Llúcia de mestres corders, demana permís al municipi per anar a la processó de la Sang, a través d'aquesta dada sabem que la processó es celebrava en Dijous Sant i que volien treure el pas del "Porta Creu" il·luminat, altrament dit misteri de Jesús amb la creu a l'espatlla. Aquest era un misteri similar al que avui dia porten els Natzarens segons Salvat i Bové.