El segle XVI


1501-1525
1526-1550
1551-1575
1576-1600

1507- Des d'aquest any surten del Santuari de Santa Magdalena les peregrinacions quaresmals que anaven fins a Sant Pere de Sescelades. Per aquell temps era necessari adobar el camí per la gran peregrinació que s'hi feia els divendres de quaresma ja que en un acta municipal es manifesta que "és greument necessari hage camí oportú per lo mes convenient curt lloch que fer·se puga, per causa de la gran peregrinació que·y ha lo poble a guanyar los perdons dels divendres de quaresma". Segons Sanç Capdevila, aquesta església de Santa Magdalena era la que més es distingia en els cultes dels misteris de la Passió i Mort de Jesucrist, abans de que es fundés la Sang.

1508- El 20 de setembre de 1508 va morir Anton Barceló, canonge succentor segon la Seu que va construir la capella del Sant Sepulcre de Nostre Senyor, la de la Muntanya del Calvari i l'altar amb les imatges del Sant Crist, la Mare de Déu i els altres Sants i la capella de Sant Bartomeu i Sant Esteve.

1510- Sànchez Real aporta documentació d'aquest any localitzada en el llibre de comptes de l'obra de la Seu en les quals hi figuren un Sant Crist i s'esmenten els improperis ("per pintar les astes dels ganfarrons del Vexilla e lo pilar dels improperis").

1511- Fundació per part de l'arquebisbe Herèdia d'una missa diària ala Seu a les "cinc Llagues de nostre Senyor".

1522- Els Pescadors pacten amb els dominics la instal·lació de la seva confraria al convent d'aquest, donat que el Santuari de Sant Pere havia estat habilitat com a hospital de la ciutat.

1523- S'institueix a la Seu de Tarragona la celebració de la "passione Imaginis" o festa dedicada a la imatge del Sant Crist, fundada pel canonge Agustí Onofre Ortells.

1525- Documentem que el lavatori del Dijous Sant tenia lloc a la capella del Corpus Christi.

1536- S'institueix un benefici a la capella del Monticalvari de la Seu sota la invocació de les Cinc Llagues de N.S.

1539- El papa Pau III concedeix indulgències els devots del cos de Crist amb motiu de la creació de la confraria del Corpus Christi a l'església de Santa Maria Supra Minerva de Roma.

1541- Pau III en un breu datat a Roma confirma la donació de Santa Magdalena del Bell·lloch als Hortolans.

1545- Es presenta al consell municipal una instància de fundació de la confraria de la Preciosa Sang de Nostre Senyor Jesucrist, formada per espardenyers i esparters que aleshores agafà per patró l'Ecce Homo, per la qual cosa fou esculpit per Jeroni Xanxo i col·locat en el timpà de la porta principal de Natzaret el 1592. Les actes del Capítol Catedralici recullen el 28 d'agost la notícia de la "institutio confratie Sanguinis Jesu Christi". Les funcions de la confraries eren: servir el viàtic i enterrament dels confrares, enterrar també els desemparats fent sufragis per llurs ànimes, acompanyar els condemnats a mort i assistir a les processons de pregàries amb el sant Crist i un penó. Del 18 d'agost hi ha l'acord de cedir una capella a la Confraria de la Sang, per aquest document s'intueix que ja havia pogut existir abans una confraria similar doncs es parla de la "Confraria que novament se vol fer". Segons Salvat i Bové sembla poder-se descartar que aquests anys la Sang organitzés ja la seva processó degut a la manca de medis de la confraria.

1546- Inici d'activitats de la confraria de la Sang.

1547- Es produeix la incorporació dels confrares de gràcia (procedents de tots els estaments socials de la Ciutat) a la Confraria de la Sang, que s'uneixen als forçats del gremi. El papa Pau III concedeix a petició del canonge hospitaler Tomàs Campaner, abat de les Avellanes, un indult apostòlic als confrares de la Preciosa Sang de Jesucrist o segons diu Salvat als tarragonins devots del Sacratíssim Cos de Crist. Al voltant d'aquesta any es concedeix permís municipal a la Sang per demanar almoina a les esglésies.

1550- Segons Salvat i Bové aquest any és quan es celebra per primer cop la processó del Sant Enterrament. No obstant això en opinió de Sànchez de processons se'n celebraven ja abans, doncs la catedral disposava d'improperis, robes i altres objectes litúrgics que només s'utilitzaven per Setmana Santa. El cert és però, que aquest any la Sang comença a organitzar la processó i que per poder assolir aquesta fita sol·licita el 31 de març al capítol catedralici la cessió dels vituperis o improperis de la Catedral. Segons tots els indicis aquesta cessió només es va fer per aquell any. Així el Dijous Sant, 3 d'abril, de 1550 és la data de la primera sortida de la processó del Sant Enterrament de Crist, essent la primera de Catalunya i una de les primeres de l'estat segons Salvat. Segint aquest autor ens assabentem que hi assistiren l'Ecce Homo, els penitents amb els improperis, els disciplinants amb hàbit blanc i l'escut de les Cinc Llagues, el Crucificat i la Verge de la Soledat. El 24 d'octubre i dins el procés constitutiu de la Sang, els procuradors de la congregació compren la casa veïna a l'església de Natzaret que passarà a ser el domicili social de l'entitat fins als nostres dies.

1553- El 24 de març Josep Muntaner obté llicència de l'inquisidor per representar La Passió de Jesucrist a la Seu.

1556- Es concedeix un privilegi pel qual es podien redactar unes estatuts o ordinacions per normalitzar la situació del gremi que va fundar la congregació de la Sang.

1558- El pintor Olives encarna la cara i mans de la Verge dels Dolors i l'imaginer Jeroni Sancho cobra pel que ha fet de la mateixa. A causa de la pesta no es va fer la processó a Sant Fructuós.

1559- Es documenta la processó de la Santa Espina per l'interior de la Catedral.

1560- Encara hi ha dos gremis diferenciats de hortolans i pagesos que es reuneixen per aprovar les corresponents ordinacions, que podem interpretar com un intent d'unió possiblement sense èxit.

1563- Institució de dues misses setmanals a la capella de Monticalvari de les Cinc Llagues de Nostre Senyor de la Catedral.

1564- Es pren la determinació de no fer la cerimònia d'inundació de la Vera-Creu a l'església del Miracle, anomenada "pro esterilitate temporis" que es feia com a rogativa, per considerar-la superstició.

1565- Es documenta novament la processó del Dijous Sant, encara que no amb certesa absoluta. En aquell moment la Sang ja tenia improperis segons apareix en els seus inventaris i passos de la Passió: l'Ecce Homo, el Sant Crist de la Sang, i la Soledat també hi figuren la bandera i dos penons negres. Mercès a aquest inventari Sanç Capdevila manifesta que "la procesión aparece documentada en 1565, toda vez que en el inventario de 4 septiembre del año en cuestión, figuran varios improperios que demuestran ser exclusivos para aquel acto".

1566- Els confrares forçats de la Sang obtenen el privilegi de fer els seus estatuts. La confraria d'espardenyers i esparters que no és la de corders i soguers, va aconseguir el privilegi de fer ordinacions i poder expedir, previ examen, títol de mestre espardenyer i esparter.

1567- Queden aprovats definitivament els estatuts de la Sang, que els obliguen a actes humanitaris amb motiu d'un plet amb els corders. Per exemple la confraria es compromet a donar sepultura als cadàvers abandonats en el terme municipal i acompanyar al suplici els condemnats a mort. També a partir d'aquest any la Sang es compromet a assistir a les rogatives públiques o processons de pregàries. La congregació de la Sang es trasllada a la capella del Corpus Christi de la Catedral provisionalment a causa de les obres al seu local. L'església de la Sang estava en mal estat per culpa de les salves d'artilleria que es tiraven des del Castell del Rei en salutació de les comitives oficials.

1568- El consell municipal atorga privilegis a la soguers i corders, confrares de Santa Llúcia, el privilegi que els concedeix és el de fer espardenyes, en perjudici del gremi d'espardenyers, aleshores s'enceta un plet que durà més d'un segle i afectarà la Sang.

1570- Es documenta que certs artistes treballen en la Mare de déu dels Dolors i el Sant Crist de la Sang.

1572- Tarragona és la primera ciutat de l'estat en la celebració litúrgica de les 40 hores. Que en la seva primera ocasió es va realitzar a la capella del Corpus Christi de la Seu, impulsada pel cardenal Cervantes, concretament el dia 9 de setembre. Es fan uns penons nous o s'arreglen els vells, anomenats banderes de Setmana Santa de la Catedral i que contenien la vera-creu.

1573- El capítol catedralici acorda celebrar durant la Setmana Santa seguint "in omnibus et per omnia" el Cerimonial Romà, i es perd el costum segons Villanueva de fer la benedicció de palmes fora la ciutat és a dir a Sant Fructuós, on s'anava en processó. Els canvis de ritus afecten també a l'ofici de tenebres, reduint-se a 15 els tradicionals 25 ciris. El Cardenal Cervantes ordena celebrar amb tota solemnitat la processó del Divendres Sant per dins de la Catedral. De 14 de març és el primer document que ens parla de les quaranta hores, costum que degué portar el cardenal d'Itàlia, per la qual cosa Tarragona és la primera ciutat de l'estat en introduir aquesta tradició.

1574- La festa de la imatge del Sant Crist es continuava celebrant a la Seu. Acord del Capítol de canonges sobre que a totes les festivitats en les quals era costum celebrar missa a Sant Fructuós es celebrés a la Catedral.

1576- Els Trinitaris s'instal·len al Miracle edifici que els hi cedeix el Capítol Catedral i que aleshores estava en decadència. La instal·lació dels Trinitaris al santuari del Miracle serà en l'esdevenidor important per la congregació de la Sang, ja que en aquesta església és on s'hi dipositaran els mobles litúrgics de la mateixa. Aquesta acollida és en realitat una espècie de lloguer que els Trinitaris atorguen per 14 lliures catalanes per la conservació del material que custodien, que entre altres eren el Sant Crist de Natzaret, l'Ecce Homo i la Soledat.

1577- Es modifica la pràctica de l'església de Tarragona pel que fa al dimecres de Cendra.

1580- Fundació a Barcelona de la Confraria de Sant Magí, instituïda en Sant Pere de les Puel·les a honor i glòria de sant Magí". Les juntes de la Sang tenen lloc a la casa de Natzaret. Es produeix una peregrinació de la Sang al santuari de Nostra Senyora de la Pineda.

1581- Primera notícia segons Tomàs Àvila del sermó del "Mandatum" a la Catedral.

1582- Es comença a habilitar l'antic refetor dels canonges com a capella del Santíssim, ja que es parteix en dos i se'n destina una part al culte de Jesús Sagramentat.

1586- Es trasllada l'imatge de l'Ecce Homo de l'església de Natzaret al Miracle.

1587- El pintor Francesc Olives restaura el Crist de Natzaret.
I tenen lloc noves obres a la Sang.

1588- La d'aquest any, segons Salvat, és la primera processó del Dijous Sant documentada a través de les actes de la Sang. Aquesta dada constitueix la primera referència absolutament fiable d'una processó de Setmana Santa i que, segons sembla, estava bastant concorreguda, com l'any següent.

1589- Segons Blanch es comença a seguir a la catedral el Cerimonial Romà introduint-se la reforma romana del Papa S. Pius V. En aquest sentit a partir d'aquest any el Divendres Sant després de l'ofici de Tenebres es celebrava la processó de la Santa Espina per l'interior de la catedral i claustre, processó documentada 30 anys abans.

1590- Un acord del capítol de canonges que adverteix que totes les esglésies de la ciutat havien de tocar glòria el Dissabte Sant al mateix temps, doncs aquest any els frares de Sant Francesc havien tocat abans que la Catedral.

1591- Es documenten les figures de Pilat i els jueus (que eren ninots de palla) que apareixien a la processó. $ La confraria de la Sang torna a celebrar els seus oficis a Natzaret. La capella de música de la Catedral cantava a la processó de Dijous Sant. L'Ecce Homo que es venerava a l'església dels Trinitaris és encarnat pel pintor Hernàndez qui també fa els caps de les figures de Pilat i els jueus.

1592- Consta la participació d'organista i escolans de la Seu en cantar a la processó de Dijous Sant, notícia que es repetirà els anys 1593 i 1595. Es fan imprimir 400 estampes pels congregants de la Sang. Es reconstrueix la casa anexa a l'església de Natzaret segons la làpida de la façana que va ser esculpida per Jeroni Xanxo amb la inscripció: "Aquesta es la/casa de la sang/preciosa de JesuCrist/Any 1592". Isaac Hermes encarna l'imatge del Sant Crist de la Sang cosa que tornarà a fer el 1604.

1594- Augmenten els càrrecs de la Sang nomenant-se dos sagristans, dos avisadors o "andadores" i dos examinadors.

1595- Es diferencia ja entre les processons del Dijous Sant i la del Divendres Sant i podem dir que es documenten realment les processons de Setmana Santa amb anotacions a les actes de la Sang com la referida "Als cantors de la Seu per les professons del Dijous y Divendres Sant quatre lliures". El 20 de gener en un capítol de la Sang s'aprova fer una gestió a Roma, per aconseguir per la confraria les mateixes indulgències que tenia la homònima de Barcelona, però sembla que no es va aconseguir.

1597- Ordinacions de la Sang per les quals s'obligava a assistir a les rogatives amb el Sant Crist i on figura el detall de les funcions socials que feia la Sang, envers els pobres.

1598- La Sang encarrega 437 estampes la qual cosa ens dóna una idea aproximada dels seus membres, entre els quals hi havia 27 monges del monestir de Santa Clara.

1600- La Sang encarrega 600 estampes i l'artista Isaac Hermes és l'encarregat de pintar-les. Processó a Santa Magdalena. $ Des d'aquest any el gremi de Teixidors es fa càrrec de Sant Miquel del Pla.