El segle XIX


1801-1810
1811-1820
1821-1830
1831-1840
1841-1850
1851-1860
1861-1870
1871-1880
1881-1890
1891-1900

1801- El canonge Josep Vilallonga, hospitaler féu construir per Vicens Roig, "Vicentó", un nou retaule pel Sant Crist de la Seu, destruït el 1936.

1802- No es fa processó per la misèria existent, malgrat que s'aconsegueix permís del vicari general per fer-la. S'encarrega a quatre congregants la redacció d'unes "Ordenances" de la Germandat de la Santa Creu, establerta dins la Sang, que van ser ratificades per assemblea general el 19 de desembre.
1803- S'aprova l'ordenança de la Germandat de la Santa Creu establerta a l'església de Natzaret, però donat que el decret del Vicari General no va ser satisfactori, s'envien les Ordinacions a Madrid per rebre la sanció del Rei i el Consell de Sa Majestat, que finalment el mes d'octubre sembla que ja estaven aprovades.

1804- La imatge de l'Ecce Homo de la Sang es reemplaça per una de nova esculpida per Gurri de Barcelona que va ser pagada pel comensal Diego Martí, el vestit el broda Teresa Bartolí. La Sang posa un lloguer a les vestes donades per paliar les dificultats que suposava el seu retorn acabada la processó, també fa una llista amb nom i adreça dels que les havien llogades. La Congregació varia l'itinerari de la processó de Dijous Sant per no passar davant el palau de l'arquebisbe per trobar-se la seu vacant.

1805- La Sang celebra les seves juntes a l'església i no pas a la casa de Natzaret per evitar que el governador enviés a les reunions un agutzil. Les dificultats perduren pel que fa a l'organització de la processó, així que la Sang acorda fer processó ni que hi hagin d'assistir ells sols com a confraria única ja que els gremis no volen sortir a la processó. Es documenta l'existència de 30 improperis a la Sang. Els espardenyers volen tenir cura del pas de l'Ecce Homo; la Congregació ho refusa.

1806- A partir d'aquest any la Germandat de la Santa Creu organitza la "Festa de la Santa Creu". Aquest any i el següent els cavallers no assisteixen a la processó perquè són pocs; aleshores s'improvisa un pas amb la figura de la Mare de Déu que estava als peus del Sant Crist.

1808- No es pot fer la processó el Dijous Sant per culpa del fort vent, però el mes de juliol en compliment dels seus estatuts surt la congregació de la Sang amb més de 100 congregants "con sus vergas y las 6 hachas vermellas" per acompanyar un condemnat.

1809- La guerra del Francès, convulsionà la ciutat, la població patí variacions enormes en tant sols pocs mesos, de 27.000 habitants el primer trimestre de 1809 es passà a uns 10.000 a causa d'una epidèmia que a part de la mortaldat foragità bona part dels habitants i refugiats a Tarragona. Per aquestes raons des de aquell any i fins 1814 no es celebra la processó, encara que si que hi tingueren lloc rogatives. Data del penó del gremi de marejants que correspon possiblement a l'any en el qual va ser restaurat. La Congregació de la Sang obté el perdó per un reu que anava a ser ajusticiat i que va ser inscrit en el Llibre de la Congregació. L'església de Natzaret és ocupada per "provisions de boca per lo Rey" segons Salvat i no s'hi podia celebrar missa.

1811- L'església de Natzaret patí estralls considerables durant la guerra, però aquest començaren abans de l'entrada de les tropes franceses. A primers de 1811 l'església de Natzaret servia d'allotjament a les "tropas francesas pasadas" que la nit del 19 al 20 de febrer roben l'església. Així Natzaret patí primer el saqueig dels desertors francesos que acollia i més tard els de les tropes en el seu assalt de la ciutat. Els primers actes violents suposaren el robatori dels objectes de valor que hi havia. A això es sumà la disposició del 18 de febrer de 1811 per la qual es demanava l'or i la plata de les esglésies amb la finalitat d'encunyar moneda i que possiblement va afectar també els objectes litúrgics de les confraries tarragonines vinculades a la Setmana Santa. L'entrada a la ciutat per part de les tropes napoleòniques suposà per al patrimoni de la Setmana Santa la desaparició del pas de la "Porta Creu" que aleshores es trobava custodiat al convent de Santa Clara, el de Jesús despullat de les seves vestidures també conegut com el dels Sastres i el pas del Sant Enterrament dels marejants. Sortosament la destrucció no afectà el retaule de Sant Llorenç, es salvà també la talla del Crist del Sant Sepulcre que es guardà a la catedral al costat de la Pietat i del Sant Crist de la Salut. Després de la primera desfeta del patrimoni de la Sang alguns devots van fer donacions per restablir el vestuari de la Verge, robat. En temps de guerra quan el setge a la ciutat s'anava apropant, el gener de 1811 la junta del Sant Ecce Homo acorda mantenir el Monte-Pio i deslliurar-se del compromís de la santa imatge. És el moment de la separació en dues escissions: "Monte-Pío" i "Administració del Sant Ecce Homo". Precisament durant l'assalt francès la imatge de l'Ecce Homo rep un tret o un cop de sabre que serà restaurat més tard per un artista suís. Després del terrible flagell que sotmeté a Tarragona la invasió napoleònica amb el setge, assalt i ocupació, el 4 de juliol es restablia el culte a la Catedral, havent-se demanat el permís corresponent el dia anterior a les noves autoritats franceses. La situació de l'església tarragonina durant la permanència francesa a la ciutat era d'absoluta desvertebració cosa que es reflecteix en el clam que repetidament alcen els membres del capítol catedralici que queden presentant la seva queixa a l'arquebisbe que s'està a Mallorca de que no hagi deixat un vicari general a Tarragona o una persona responsable. Malgrat el restabliment del culte al temple metropolità el mes de setembre encara hi havia malalts refugiats a la Catedral, doncs el dia 15 el canonge Ribes demana que es desocupi la Catedral dels mateixos.

1812- Com a mostra del grau de control que s'exercí fins amb les institucions eclesiàstiques durant el període de govern francès les autoritats imposades volien tenir coneixement de totes les predicacions que es feien a Tarragona, per evitar "imprevistos".

1813- Les repercussions del setge i ocupació francès de la ciutat es fan patents quan el 1813 la Germandat de la Santa Creu acorda no admetre als afrancesats o "caragirats" ni a aquells que van estar al servei dels invasors. El colofó de la presència francesa a Tarragona fou possiblement l'episodi més lamentable i de violència més injustificada que mai s'hagi cernit sobre la ciutat. En retirar-se de la plaça es produí a traïció la voladura de diversos edificis representatius de la ciutat, com ara el Palau de l'Arquebisbe, el castell del Patriarca, bona part del castell del Rei i altres fortificacions, que canviaren per sempre la fesomia de la Ciutat. Sortosament però es salvà la Catedral mercès a la intercessió del canonge Ignasi de Ribes que a risc de la seva vida n'evità la destrucció. La primera junta de la Sang després de la guerra del Francès se celebra el 26 de desembre de 1813, en ella es constata que l'església de Natzaret està "tota derrotada y robada". Havien estat robats els ornaments, els altars cremats, excepte el major, les imatges de la Dolorosa, l'Ecce Homo, i el Crist es salvaren perquè van ser duts a la Catedral, es perd però la relíquia de Santa Marina. Es salvà també la bandera de la confraria de la Sang que va ser robada i venuda posteriorment al capella de Vila-Seca. Entre els estralls consta també la pèrdua dels vestits dels armats.

1814- Diverses esglésies havien estat malmeses durant la guerra, la dels trinitaris ha de ser reconstruïda, la de Sant Llorenç la reedifica el General Comte d'Espagne, la capella dels Dolors ha de traslladar-se a la Rambla Vella per ser impracticable la de la Baixada de la Peixateria. Pel que fa a la Setmana Santa els treballs de recuperació s'emprenen ràpidament així es du a terme la confecció dels vestits dels armats, que s'estrenen l'any següent. La Setmana Santa quedà reduïda als actes més purament litúrgics com les funcions de Quaresma que es tornaren a fer a Natzaret amb molta concurrència. La Sang acorda no fer processó aquest any per no existir ni un misteri, ni improperis, ni vestimenta dels armats. El Dilluns Sant es va anar a recollir almoines per poder celebrar l'adoració el Dijous Sant i alguns altres actes litúrgics. El 3 de juliol la Verge de la Soledat és portada en processó general i sota pal·li a Natzaret ja que havia estat custodiada a la Catedral durant el temps de guerra.

1815- Torna a sortir la processó del Sant Enterrament, en ella els seminaristes es fan càrrec del pas de la Soledat. S'estrenen nous símbols dels improperis, ja que cada confraria -i fins i tot particulars- es comprometen a l'adquisició d'un improperi, per restablir el conjunt perdut durant la guerra. Hi figura el pas de Jesús amb la creu al coll que es guardava a Sant Francesc i era de format més petit que el natural i amb cabell.

1817- S'acaba la reforma dels vestits dels armats, dels quals es substitueixen els mitjos cascs, cuirasses i altres complements que foren cedits per l'artilleria de la plaça. La confraria de Pescadors abandona l'església de Santa Anna dels Trinitaris i es trasllada al convent de Nostra Senyora de la Mercè fins a la seva desamortització el 1835.

1818- El general Conde d'Espagne, governador militar i civil és majoral de la Sang, per aquest motiu hi hagué una assistència notable a la processó. Ja hi tornava a haver un nombre considerable d'improperis: més de 130. Aquell desembre es proposa traslladar la processó del Dijous al Divendres, però això planteja molts problemes, doncs segons sembla molts congregants el Divendres anaven a la processó de Reus.

1819- La ciutat de Tarragona tenia dificultats en celebrar la processó el Divendres Sant donat que mancaven vestes que eren deixades o llogades a Reus, on si es celebrava la processó aquest dia; per aquest motiu a Tarragona era més convenient celebrar-la el Dijous Sant per tal de poder trobar vestes suficients per als congregants. Fins i tot hi havia gent que també anava a Valls a buscar les vestes que també feia com Reus. Els fadrins menestrals duien la imatge de Jesús Natzarè a la processó. A primers d'any s'aproven les instruccions per la "Germandat de Dones" de la Sang que durà fins 1846 quan es funda l'Associació de Senyores de la Verge de la Soledat.

1820- Les vestes de la Sang tenien aleshores una cua de 10 pams. El gremi de boters vol anar a la processó amb la imatge de l'Ecce Homo dels Descalços i es comprometen a acompanyar-lo amb més de 100 atxes.

1821- El majoral del pas de Jesús Natzarè era Gabriel Nolla, segon alcalde o batlle constitucional, segons mostra aquest fet es considerava el pas de Natzarè el més important després de la Soledat. La "Comtessa d'Espagne" dona un mantell a la verge de la Soledat de la Sang, tant aquest vestit com el penó dels joves de la Sang van ser obra de la governadora i de Francisca de Cadenas y Bertramont.

1822- Els pagesos no tenen gremi segons la nova constitució i aquest fet l'al·leguen per tal de no anar a la processó, s'acorda però, que hi vagin els que puguin. No es fa processó a causa de la pluja. En un ajusticiament, el Governador fa pagar totes les despeses a la Sang. La Venerable Congregació de Maria Santíssima dels Dolors es trasllada a l'església de Sant Miquel del Pla.

1823- No es fa processó per: "averi est any molta misèria y lo estar la terra alvorotada de facciosos y traidors a la patria, y aixís se resolgué de no fer dita Processó" segons les actes de la Sang. Donada la situació política el capítol catedralici acorda enviar el tresor de la Seu a Mallorca.

1824- El mes d'abril es celebren rogatives de pluja en les quals es recorre a Santa Tecla, tota la congregació de la Sang hi assisteix.

1826- Es lliura el pas de la Soledat als comerciants. Pius VI concedeix un indult a la confraria de la Sang amb indulgències plenàries que s'obtenien en qualsevol dels dies que es trobés exposat el Santíssim en l'església de Natzaret.

1827- Els pagesos manifesten no poder anar a la processó amb els dos passos per trobar-se amb dificultats econòmiques, però el governador, marquès de Coupigni resol la situació. Al voltant d'aquest any te lloc la construcció del pas del Sant Enterrament dels Pescadors.

1828- Es suspèn la processó a causa de la pluja. La Sang acorda fer "los murions dels armats nous", es substitueixen els cascs de cartró per altres de llautó. Els cascs de cartró s'havien fet malbé a causa de la pluja durant les dues darreres processons que es van fer en Divendres Sant segons Salvat. El 14 de setembre caigué a Tarragona una pedregada horrorosa. A les 8 del matí i durant 25 minuts, caigueren pedres de la mida d'un cap humà i altres de 5 o 6 lliures de pes i trossos de gel irregulars de 4 o 6 onces, a Tarragona no quedà ni un sol edifici amb teules ni vidres. L'església i casa de Natzaret resultaren també afectades i per això pocs dies després la Sang demana un préstec a Vicent Hernàndez de 60 lliures per recompondre les teulades de l'edifici.

1829- Es suspèn la processó a causa de la pluja, que amb aquest ja feia tres anys que no es podia fer per aquesta causa.

1831- La processó és poc concorreguda pel mal temps, ja que va ploure i s'escurçà l'itinerari.

1834- El mes d'agost una epidèmia de còlera afecta la ciutat, amb el seu final s'inicia la devoció de l'Ecce Homo al Cós del Bou.

1835- La confraria dels Pescadors trasllada els seus mobles i objectes des de l'església de la Mercè fins a Sant Joan. La imatge de l'Ecce Homo es trasllada a la Catedral, fins aquest any es trobava al convent dels Carmelites Descalços que va ser desamortitzat. Aquest any la nena Tecla Ricomà, mare de Salas i Ricomà salva la imatge del Natzarè de l'església de Sant Francesc que havia estat desamortitzada i era en poder dels milicians. Com és lògic no es fa processó per motius polítics.

1836- Es condiciona fer la processó a que hi assisteixin pagesos i pescadors.

1837- La santa seu renova i aprova les indulgències concedides per Benedicte XIV sobre visitar la capella de l'hospital durant la Setmana Santa.

1838- Primera representació coneguda al Teatre Principal de la Passió, per la qual la Sang cedeix els vestits dels armats. A causa d'un intent de robatori de la corona de plata de la verge de la Soledat de la Sang, els comerciants deixen d'acompanyar-la per no voler pagar els desperfectes ocasionats a la corona renunciant definitivament a dur-la el 1846. Es suspèn la processó a causa de la guerra Carlina.

1839- La Sang acorda augmentar el nombre d'improperis i rebaixar a 10 rals el seu lloguer, el lloguer de les vestes es rebaixa deixant-se en 6 rals velló les grans i 4 rals velló les petites.

1840- D'ençà aquest any les confraries tenen problemes per passar per l'Arc d'en Salvi, entre el carrer Escrivanies Velles i Nostra Senyora del Claustre, doncs s'havien de desmuntar alguns dels passos per travessar-lo.

1844- Gregori XVI va agregar la congregació de la Sang a l'Arxiconfraria fundada a l'església de Sant Nicolau in carcere de Roma segons un breu pontifici.

1846- La bandera principal de la Sang és portada en la processó a partir d'aquest any pels governadors civil i militar i alcalde alternant-se com abanderats i cordonistes, seguint-se un protocol específic. La imatge de la Soledat torna a la Sang per la renúncia dels comerciants i es constitueix l'Associació de Senyores de la Verge de la Soledat.

1848- S'introdueix el costum d'arrossegar cadenes pesades com a improperi de la processó.

1851- Nova bandera de la Sang confeccionada per Josep Bargalló. a Barcelona es fan nous vestits per als Armats i els vells es venen a Vila-Seca.

1857- La d'aquest any va ser una processó multitudinària ja que 700 atxes van anar a la processó. També en ella es documenten que es portaven cadenes pesades al coll com improperis. Els excessos en la tradició dels fasos a la Catedral van causar el trencament d'una mà i un braç d'una estàtua del panteó de Jaume I. A primers d'any s'inicia l'enderroc de la coca de la Rambla Vella i nova urbanització de la mateixa que impedia el pas de la processó pel mig de la Rambla Vella.

1858- Fins aquest any la processó de Setmana Santa tenia lloc el Dijous Sant però aleshores l'arquebisbe Costa i Borràs n'ordenà el trasllat al divendres. Aquest mateix prelat estableix també la Processó de la Bona Mort que tenia lloc el dimecres de Cendra per contrarestar la tradició tarragonina d'anar a "enterrar la sardina" que era una sortida campestre i festiva. Aquest any es procedirà a reestructurar la processó en molts aspectes. Per exemple es prohibeixen l'acompanyament de "granaderos imperiales" del Sant Sepulcre, les pesades cadenes que arrossegaven els penitents, es suprimeixen també els "records" o pregoners que anunciaven els passos i indulgències de Setmana Santa i les creus pesades. La supressió també havia d'afectar els personatges bíblics humans que sortien a la processó, però aquests es seguiren fent fins 1872. En canvi es mantingueren els armats. Els estatuts de Costa i Borràs sobre les celebracions litúrgiques de Setmana Santa i Quaresma representaran un dels majors canvis que ha sofert la Setmana Santa Tarragonina en tots els temps.

1859- D'ençà aquest any i en compliment de les disposicions de l'arquebisbe Costa i Borràs no participen dones en la processó (si que ho segueixen fent com a penitents) ni infants menors de 7 anys al·legant-se que "lo primero daba margen al escándalo y lo segundo entorpecía la marcha de la procesión". Els excessos dels fasos es feien notar de manera que l'alcalde José Rossell fa un ban prohibint que els infants i nois fessin soroll i donessin cops amb objectes contundents durant els dies de Dimecres, Dijous i Divendres Sant, sota multa de 80 rals. Una nova limitació d'aquest any és no permetre als armats que visitessin els Sagraris en grup, per "la impropiedad del traje".

1860- La imatge de l'Ecce Homo és trasllada a l'església de Sant Francesc sense perdre el costum de portar-la al Cos del Bou durant els dies de Setmana Santa; fins aleshores es trobava custodiada a la Catedral. S'aprova definitivament l'enderroc de la volta de Salvi al carrer Escrivanies Velles a la casa propietat de Tomàs M. Fàbregas, que tant venia dificultant el pas de la processó del Sant Enterrament.

1861- L'Associació de Senyores de la Soledat li paga un nou mantell. En el Diari de Tarragona apareix la nota: "La procesión que en esta ciudad se acostumbraba a celebrar el jueves Santo, tendrá efecto el viernes. Son tan razonables las consideraciones que nuestro digno Prelado dirijió a la comisión que se le presentó para que no se variase la costumbre, que aconvencieron a la misma y se propone que sea tan lucida como lo estuvo en años anteriores". Aquest any es data el manuscrit de Bonaventura Hernàndez "Historia del origen, época y vicisitudes de la Cofradía y congregación de la Purísima Sangre de N.S. Jesucristo de Tarragona" que és, segons Babot i Boixeda, la primera història que es va escriure de la Sang.

1862- A causa de la dissolució de la confraria de Preveres de la Seu, l'església de Sant Miquel del Pla passa a mans de l'arquebisbat qui l'anirà cedint a diverses congregacions com la Confraria dels Dolors i les Filles de Maria, més tard les "Tresines" del beat Enric D'Ossó.

1863- La Soledat es porta sota pal·li a la processó. A la qual hi van encara els 12 apòstols amb palmes, davant l'Ecce Homo, i altres darrera els passos de Jesús Natzarè i el Sant Crist. El primer penó de la processó és dels aspirants de la Sang o fadrins menestrals.

1864- Des d'aquest any i fins el 1866 assisteix a la processó un misteri de "Jesús pregant a l'Hort de Getsemaní", acompanyat per alumnes del col·legi de Mn. Jeroni Rivera.

1865- En previsió d'altercats es posen sentinelles a les portes de Natzaret, aquest any no hi havia d'haver processó ni a Barcelona ni Reus, a Tarragona la pluja la va impedir també. Darrera del Sant Sepulcre hi havien d'anar personatges disfressats de: Pilat, el centurió i un soldat romà. Reapareix el grup de la Flagelació patrocinat per una família tarragonina.

1866- Els armats, a part d'obrir la processó, custodiaven també el Sant Sepulcre. La imatge de l'Ecce Homo surt acompanyada pel gremi d'artesans. El misteri de la Flagelació no surt a la processó ja que els menestrals acompanyen aquest any el Jesús Natzarè.

1867- El Sant Crist de la Sang estrena el sudari de glacé blanc. Participen a la processó diversos personatges disfressats de poble de Jerusalem amb branques d'olivera, uns que representen a Jesucrist i els 12 apòstols, i altres. El pas de l'Oració a l'Hort és acompanyat per alumnes de l'escola de Manuel Isern.

1868- Aquest any té lloc la fundació de la Pia Germandat de l'Ecce Homo, encara que no surt oficialment fins el 1870. Surt a la processó un nou pas de l'Oració a l'Hort acompanyat, com l'any anterior, per alumnes del col·legi de Manuel Isern. Els infants representaven la traïció de Judes i l'aprehensió de Jesús. També surt un pas nou de l'assotament de Nostre Senyor o Flagelació, però amb figures petites segons els cronistes d'època. Per disposició de l'arquebisbe Fleix i Solans, i a petició de la Sang, es traslladen la imatge de l'Ecce Homo i altres peces de Setmana Santa a l'església de Natzaret, per que estessin al mateix local tots els objectes usats en la processó. Es segueixen fent els "fasos" a la Catedral provocant desperfectes en retaules com el de Sant Oleguer, la premsa ho relata com un escàndol a la Seu que feia temps no es veia res de semblant. El pintor francès Mr. Jalabert fa gratuïtament l'improperi de la "Santa Faç". Els veïns del Cos del Bou demanen a l'arquebisbe Fleix i Solans el trasllat de l'Ecce Homo de Sant Francesc a Natzaret per motiu de la seva proximitat al barri. En unes rogatives de pluja celebrades el Diumenge de Rams els congregants de la Sang hi van però porten "vergas" o bastons en lloc d'atxes, costum que és el darrer cop que es documenta.

1869- No es celebra la processó de Setmana Santa. En canvi es fa una altra representació de la passió al Teatre Principal.

1870- A la processó hi anaven 14 armats que eren un capità trompeter i 12 soldats. El Misteri dels Assots o Flagelació era acompanyat per nens del Col·legi d'Antoni Ramos. Els joves del gremi de boters porten la imatge del Crist amb la creu al coll o Natzarè. Aquests anys es feia una processó a l'interior de la Catedral, que sortia per donar la volta al temple per Setmana Santa però no tenia res a veure amb la que organitzava la Sang. La Pia Germandat de l'Ecce Homo, que havia estat fundada per veïns del Cós del Bou, participa per primer cop a la processó.

1871- Una important corrent anticlerical va fer perillar aquell any els actes de Setmana Santa. La processó va patir alguns incidents, les autoritats no hi assisteixen, es fa funció al teatre els Dijous i Divendres Sant, i es fa mofa el dia de Diumenge de Rams. El preludi havia estat el carnestoltes quan durant l'enterrament de la Sardina hi va haver disturbis anticlericals. El 18 de juny, Corpus, era la primera ocasió en la qual una processó general havia de d'arribar fins a la part baixa de la ciutat, però no es va celebrar per "miracle" del Sant Crist de la Sang, segons explicaven els vells, doncs es preveien enfrontaments de caire polític.

1872- Durant la processó es tiren pedres a alguns dels passos cosa que provoca importants incidents i ferits a la processó. El pas de la Flagelació sortia de l'església de Sant Francesc i l'acompanyava la congregació "La Adolescencia". Aquest any va ser el darrer any en el qual es fan representacions de personatges i escenes bíbliques a la processó, per haver sortit efecte la prohibició de 1858.

1873- El context polític tornava a no ser favorable pel desenvolupament de processons, la guerra carlina, diverses vagues i la proclamació de la república, eren les causants.

1874- Tampoc es fa la processó per motius polítics i per la dissolució de les confraries de l'Ecce Homo i Jesús Natzarè.

1875- No assisteixen a la processó les confraries de l'Ecce Homo i la de Jesús Natzarè. Salvat i Bové localitzà una nota de premsa que diu: "por disolución de la Cofradía del Nazareno, es posible no asista este año a la procesión". Malgrat això la processó es celebra encara que amb menys concurrència i no passa per davant Palau per ser seu vacant. Es reforma la Germandat del Sant Ecce Homo produint-se la reconstitució segons els seus nous estatuts. L'any següent assisteix ja a la processó.

1876- Els actes de Setmana Santa es van redreçant, la processó com a màxim exponent presenta els misteris amb un acompanyament nombrós. La germandat del Sant Ecce Homo assisteix novament a la processó.

1877- Es prohibeix usar vestes de vellut a la processó. El pas del Jesús Natzarè surt a la processó portat pels alumnes del Col·legi de Tarragona. El misteri dels assots l'acompanyen els alumnes de Josep Ignasi Gual. El Divendres Sant, el Sant Sepulcre és acompanyat per gastadors d'infanteria per primer cop, reemplaçant la guàrdia romana.

1878- Els veïns del Cós del Bou demanen a l'arquebisbe que el pas de l'Ecce Homo sigui traslladat a Natzaret. Amb la construcció de l'església del Serrallo començarà a ser possible organitzar l'estructura eclesiàstica al barri dels pescadors, cosa que repercutirà amb la Setmana Santa. Aquests anys no surt el pas de la Flagelació.

1879- La congregació de la Sang renova la vestimenta dels armats, els quals es solien deixar per les funcions al Teatre Principal.

1880- En Ramon Salas intenta que els alumnes del Col·legi de Tarragona assisteixin a la processó acompanyant el Jesús Natzarè, però per aquell temps hi havia escàndols en aquest acte, la qual cosa va fer que els pares dels alumnes evitessin d'anar-hi. La confraria dels Pescadors trasllada a l'església del Serrallo la seva seu. El 20 de febrer l'Arquebisbe Vilamitjana signa una pastoral prohibint la representació de drames sacres com les passions a Teatres, amb la voluntat d'evitar els excessos que s'havien produït.

1881- Discrepàncies entre membres de l'Ecce Homo acordant-se de mantenir el "Monte Pio", un grup d'aquesta antiga confraria demana la custòdia de la imatge al prelat. Aquesta escissió significarà la fundació de l'"Administració del Sant Ecce Homo".

1882- L'arquebisbe Vilamitjana aprova la constitució de la nova confraria del Sant Ecce Homo, amb la condició de que es mantingués d'acord amb la Sang, el mateix dia s'hi van inscriure 53 socis, l'antiga confraria o Santa Germandat de l'Ecce Homo es degué dissoldre pocs anys després. La processó del Divendres Sant no es va fer a causa de la pluja. La Congregació de joves de Sant Lluís Gonzaga té a cura seva el pas de la Flagelació, fins l'any 1902.

1885- Des d'aquest any i fins a inicis de segle XX el pas de Jesús Natzarè el porten industrials i artesans ja que hi havia disturbis que feien inviable que el portessin nens de les escoles.

1886- Aquest any per primer cop la processó amplia el seu itinerari amb la incorporació Rambla Nova. Aquesta gran ampliació del recorregut es va veure també afavorida per la gran participació, segons les cròniques hi participaren 600 llums, entre ciris atxes i blandons. La variació de l'itinerari de la processó va suposar no passar pel carrer de Cavallers, per dirigir-se a la Baixada de Misericòrdia.

1887- El canvi d'itinerari de l'any anterior va motivar que els veïns de la Rambla Vella demanessin que la processó hi tornés a passar. En l'argumentació d'aquests veïns es feia notar que en l'esmentada Rambla hi havia fondes en les quals s'allotjaven persones que venien gaudint del privilegi de contemplar-hi des de les seves cambres la comitiva processional.

1889- La processó no passa per davant palau per ser "seu vacant".

1890- El consistori municipal en corporació visita els sagraris a partir d'aquest any. Aquell any però la processó es tallà i s'acabà suspenent a causa de la pluja.

1891- Deixa de participar durant uns anys a la processó el pas del Sant Enterrament dels pescadors, ja que aquesta entitat estava en crisi.

1892- Torna a sortir a la processó el pas de la Flagelació que no sortia des de 1885.

1895- Reapareix a la processó el pas del Sant Enterrament dels Pescadors.

1898- La Congregació de la Sang estrena nova bandera a la processó.

1899- Nova reforma dels estatuts de la Sang per part de l'arquebisbe Costa i Fornaguera, que va ser aprovada el 10 de juliol. És possible suposar que la processó era molt concorreguda ja que va sortir a les 5 i acabà a les 9 de la nit. Fins a finals de segle XIX subsistí el protocol de portar les banderes a la processó de Setmana Santa en el qual s'alternaven anualment el governador militar, el civil i l'alcalde.