Article de la sèrie "Un altre Punt de Vista" publicat a NOU DIARI el 2 de Març de 1995

SIRENES

Inistiré una vegada més en la seguretat; i és que ens hi juguem la pell. Resulta que no cal autobusos i camions ni grans hangars plens de lliteres i cuines de campanya com a Holanda. Nosaltres posem imaginació i tecnologia a la cosa i tindrem sirenes i megàfons. Un visca per les noves tecnologies i la visió de futur!

Si no fos perquè juguen amb les nostres vides (i els calés!) seria divertit, propi de Groucho i companyia. Però quan un pensa que els habitants d'una de les zones més perilloses d'Europa ens instal.laran als carrers sirenes i megàfons es posa a tremolar. En tots aquests anys de plaseqtas i pentas no se'ls ha acudit res més brillant que reproduir la ciutat de Londres de la Segona Guerra Mundial. Amb la diferència que allí, quan les sirenes i els megàfons anonciaven l'arribada de les bombes, els londinencs podien córrer cap als refugis. Aqui no sabem ni cap on hem de córrer!

Amb els nostres impostos hem pagat expos, olimpíades, fons reservats i sous de responsables de Protecció Civil; potser ja és hora que a les nostres comarques es gastin una mica dels nostres diners en protegir-nos. Quan les noves tecnologies (les de veritat; informàtica + comunicacions) permetrien una seguretat individualitzada, ens posen sirenes i megàfons; ja està bé la broma!. Jo els suggereixo als autors de l'invent que, ja que si hem de córrer no serviran de res, almenys les facin servir per informar-nos si el Nàstic ha guanyat o per anar cantant els números de la loto-ràpid.
Tornar a la plana principal