Article de la sèrie "Un altre Punt de Vista" publicat a NOU DIARI el 1 d'Octubre de 1995

PENA

La pena de mort i la pena de la mort; aparents jocs de paraules que sintetitzen sentiments contradictoris davant dues notícies que ens han arribat amb poques hores de diferència. Ahir era la satisfacció que la legislació espanyola elimini total i absolutament (fins i tot per delictes militars en cas de guerra) la pena de mort; poc després era el horror de l'assassinat d'Annabel Segura. Precisament en casos com aquest, en què l'entranya sembla demanar la màxima pena per als salvatges que van segrestar i assassinar a pobre noia, és quan la grandesa de la idea abolicionista és més palesa.

Un estat democràtic i de dret no pot tolerar la pena de mort; el simple pensament que una pesseta dels nostres impostos vagin per una bala, o per una dosi letal que contribueixi fredamement a treure la vida a una persona (per reprobable que hagi sigut el seu comportament), hauria de fer trontollar la conciència d'aquells que encara dubten. Ha estat per a mi una veritable sensació de confort social veure que tots els grups parlamentaris espanyols han estat d'acord en abolir el darrer supòsit que deixava en peu la pena de mort (ni la pròpia guerra justifica la pena de mort!).

Un pot entendre que el pare o els germans d'Annabel desitgin la mort dels assasins. Però d'ací a la aplicació freda i asèptica de la mort per part dels organismes socials hi ha un abisme que no hem de recórrer. No cal entrar en un debat utilitari (la pena de mort no val la pena!); la grandesa ética d'una societat en què, progressistes i conservadors, renuncien a l'us de la mort com a eina represiva compensa d'altres misèries d'aquesta mateixa societat.Tornar a la plana principal