Article de la sèrie "Un altre Punt de Vista" publicat a NOU DIARI el 3 de Setembre de 1995

LLIÇONS

Avui vull parlar de coses realment importants; per exemple de Castells. L'amor (passió diria jo) que sento per la meva Colla no m'impedeix reconeixer que la actuació dels nostres rivals vilafranquins el dia de Sant Félix va ser, a més de extraordinària, la millor d'aquest segle. Com ja he dit alguna altra vegada, els números canten i els que no volen reconèixer els fets evidents cauen en el ridícul. Cal, a més, agrair als verds la reivindicació dels pilars; ja feia massa temps que les colles que fem grans castells amagàvem el cap sota l'ala a l'hora dels pilars.

Però més enllà dels fets hi han algunes lliçons en el Sant Fèlix d'enguany. Una de elles és que no existeix sostre casteller; hi ha en tot cas sostre per la imaginació, l'esforç i el treball dels individus, però no dels colectius. Aquests (les colles) han de ser capaços de trovar nous líders que els portin endavant; perquè d'altra manera van enrera. En els castells (com en moltes altres facetes de la vida) conservar és perdre. Una altra lliçó, és el poc que duren els triomfs; fa menys d'un any els vallencs tocaven el cel i semblava que ningú els destronaria. Ara és l'hora dels vilafranquins que (tard o aviat) es veuran superats. El pedigree i la tradició són bones pels museus; l'éxit requereix treball continuat, imaginació i...resultats!!!.

Els corol.laris són evidents. Veurem neixer més colles (la TV és poderosa...) i n'hi hauran més que faran castells grans. S'aixecaran castells de deu pisos (porucs i incrèduls abstenir-se) i cauran tots els mites que encara queden en peu. El cinc de nou és un d'aquests; Tarragona té la seva oportunitat per Santa Tecla. Si no l'agafem els tarragonins l'agafaran uns altres...hi han més dies que llonganisses. Aquest servidor, que no vol perdre la oportunitat de treballar per assaborir la glòria (per fugissera que sigui), s'en va a l'assaig.Tornar a la plana principal