Article de la sèrie "Un altre Punt de Vista" publicat a NOU DIARI el 17 de Novembre de 1994

JOVES

Quan es va formar la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, fa 15 anys, eren uns nens. Ara són joves de la Jove. Són els seus fills, els seus néts, els seus nebots; els coneixen molt bé. Estudien o treballen amb més o menys exit. Alguns porten els cabells largs i texans desfilats. Altres sembla que no hagin trencat mai un plat mentre que n'hi ha que sembla que "passen" de tot. Però amb el seu treball constant de mesos, amb el seu esforç, amb la seva alegria i també, per què no dir-ho, amb les seves llàgrimes han passejat el nom de la seva ciutat, Tarragona, per tot Catalunya. Diumenge, quan les seves cares reflectien el desencís del somni que havien estat a punt d'assolir, vaig pensar que es mereixien un homenatge.

He conegut polítics, científics, artistes, escriptors, persones de prestigi i renom. He sigut professor de joves brillants que poc han après de mi perquè l'alumne superava al mestre. A tots ells els he admirat i respectat. Però sense dubte, sense cap mena de dubte, l'honor més gran per a mi ha estat compartir la suor, l'esforç, la il.lusió, la rauxa, el desencís i les llàgrimes d'aquests joves companys meus. A ells van dedicades aquestes humils i curtes línies. Són el millor de Tarragona; són l'esperit d'aquesta Tarragona que tots sentim vibrar; són els joves de la Jove, centenars, cada vegada més. Salut companys; endavant amics. El futur és vostre.

Tornar a la plana principal