Article de la sèrie "Un altre Punt de Vista" publicat a NOU DIARI el 27 d'Agost de 1995

HOMENATGE

No vull deixar passar l'estiu sense retre un més que merescut homenatge a la que és, sens dubte, la més gran contribució espanyola a la cultura universal. No, no em refereixo ni al descobriment d'Amèrica, ni al castellà ni a la truita de patata. El meu reconeixement el dirigeixo cap a la "siesta", més que ben traduïda a la nostra llengua per migdiada.

Des del cop de cap furtiu davant la tele fins a la genuïna siesta (la de pijama, parenostre i orinal) tot un món de possibilitats s'obre davant nostre per fruir d'un plaer reservat als gourmets del ben viure. Igual com quan Josué va ordenar al Sol aturar-se, la agitació de la jornada s'apaivaga al voltant d'una bona migdiada. Què dic! Encara millor; els dies es dupliquen. Ens adormim i despertem dues vegades i, enmig de la dura realitat d'un dia vulgar, podem fruir dels deliris onírics; Felipe i Pujol s'en han anat a casa, Cruyff entrena a l'Albacete, Aznar ingressa a Esquerra Republicana, Garzón investiga la mort de Manolete, la parenta és la Schiffer i Hisenda ens torna calés. Mentre païm els fesols tot un món de fantasia lubrifica els nostres cervells i els deixa llestos per continuar la jornada. Frescos com una rosa i més optimistes que el ministre d'Economia ens aixequem disposats a enfrontar les hores que li queden al dia.

Segur que els set ciències que van elaborar aquell estudi en el qual Espanya figurava com a capdavantera mondial en qualitat de vida (i que tant ha servit per eixamplar les nostres artèries amb el sa exercici de riure) no van fer servir la siesta com a paràmetre; per què sinó ens sortíem de la tabla. Els catalans hem sabut copiar una de les més sanes costums dels nostres veïns; si en quinze anys d'autonomia hem fet tantes migdiades què no serem capaços de fer a partir d'ara?Tornar a la plana principal