Article de la sèrie "Un altre Punt de Vista" publicat a NOU DIARI el 23 de Març de 1995

HOLA!

Dissabte passat Sevilla va ser com l'Hola, Lecturas, Semana i Diez Minutos totes juntes i en vídeo. El millor de cada casa (reial) al bell mig de la tierra de María santísima. "Hola reina" per aqui, "adiós princesa" per allà, i uns quants reiets de la casa. La pelu a la tele.

Aquesta fascinació atàvica que exerceixen reis i reines, prínceps i princeses sobre nosaltres, pobres mortals, és digna d'estudi per antropòlegs, sociòlegs i psicòlegs. Veure un famòs sempre fa patxoca però on hi hagi un bon rei, per la gràcia de Déu, que es desin els altres. I així, mentre que al llarg de milers d'anys ens hem anat desfent de mites i de sistemes socials arcaics i hem anat democratitzant la nostra vida, això no val pels reis. Avui ningú amb una mínima salut mental defensa idees caduques, com que hi hagin molts déus o que una raça sigui superior a una altra. Però els monàrquics continuen mantenint que el fill del cap de l'Estat ha nascut per a ésser cap d'Estat i es queden (i ens quedem) tant amples. A Espanya defensar el contrari, és a dir, ser republicà, és pocs menys que sinònim de esgarripacristos. Aquí es pot elegir al president de la escala, a l'alcalde, el president del Govern i a Miss Costa Daurada però no al cap de l'Estat.

Se'm dirà que els reis avui en dia pinten poc (faltaria més!), tant que diaris poc sospitosos de heterodòxia com The Economist diuen que l'única raó per a no abolir la monarquia és la molestia de fer-ho. Però vistes les tones de bava que supuraven diaris i televisions i les que haurem de suportar la pròxima (que s'hi jugen que serà a Barcelona?) seria d'agraïr que ens avisessin amb temps per poder progamar-nos les vacances.
Tornar a la plana principal