Article de la sèrie "Un altre Punt de Vista" publicat a NOU DIARI el 8 de Desembre 1994

EUROPA

(Em permetran els meus soferts lectors que, seguint l'exemple d'un popular comunicador, dediqui aquestes línies al Govern que ha fet possible aquesta setmana tant especial)

Voldria parlar d'Europa. De la Europa de Bach, de Leonardo, de Goya, de Shakespeare i d'Einstein. De la que ha portat el progrés al món sencer. Voldria creure en Europa. En la de Normandia i del Tractat de Roma. Voldria somniar en una Europa sense fronteres, segura i portadora de seguretat i llibertat. Però la realitat no em permet parlar d'aquesta Europa. La macabra comèdia de Bòsnia, on s'ha permès tot a l'agressor i ara cínicament se l'amenaça amb la retirada de la protecció a l'agredit, em desperta del somni. Tota una immensa estructura militar pagada amb les nostres butxaques per assistir còmplices a la massacre d'innocents. És, altra vegada, la Europa que va permetre Auschwitz., la de les lleis d'estrangeria, la de l'especulació en els mercats de canvi, la de la convergència cap enlloc. No; jo no vull ser ciutadà d'aquesta Europa. Em fa vergonya.

Quan torni a sonar Beethoven, quan els soldats europeus serveixin per quelcom més que per fer bonic als Champs Elysées o ser segrestats a Bòsnia, quan l'ECU sustituiexi a la pesseta i a Catalunya no ens tallin vinyes, quan pugui mirar a les víctimes sense baixar la cara m'avisen. Mentrestant si truca Europa li diuen que no hi sóc.
Tornar a la plana principal