Article de la sèrie "Un altre Punt de Vista" publicat a NOU DIARI el 1 de Desembre de 1994
DINOSAURES

L'altre dia el meu fill petit, que té sis anys, em va preguntar si quan va morir Franco ja s'havien mort els dinosaures. Jo, tot abraçant-lo divertit, li vaig contestar que si. Però avui, aprofitant aquesta finestra del diari, li haig de confesar al meu fill que li vaig dir una mentida. No Xavi, tal vegada tu no ho puguis entendre, però els dinosaures no han desaparegut.

El Serbisaurus assassí segueix passejant-se per Bosnia massacrant petits mamifers que lluiten per la supervivència. Un inmens i estúpit rèptil, anomenat Otanosaurus, que amb una sol cop de les seves inmenses potes podria deixar fora de combat al Serbisaurus, resta impassible. Un altre totxo, que te per nom Solanadactilus, mira cap un altre costat i diu que cal marxar de l'escena no sigui que la sang l'esquitxi. I tota aquesta rècula d'animals viuen a costa nostra, insignificants mamífers que mirem estabornits l'orgía destructora..

Si fill meu; Franco, Hitler i Stalin, els vells rèptils ja no hi són. Però n'hi han d'altres que han près el seu lloc. Entre tants animals estúpits i assasins uns quants mamifers intentem seguir endavant, esperant que l'evolució escombri als dinosaures i triomfi la inteligència. Hauran de passar molts anys; pot-ser no ho veuràs tu, ni els fills dels teus fills. Però dorm tranquil; m'ha dit un ocellet que, en el llibre de la Natura, hi ha escrit un final feliç.


Tornar a la plana principal