Article de la sèrie "Un altre Punt de Vista" publicat a NOU DIARI el 23 de Febrer de 1995

LA COTILLA

S'imaginen que els regalen un meravellós apartament en primera línia de mar i amb platja inclosa però que la platja està tancada i només hi poden accedir per un estret passadís? Prou que ens agradaria el regal, però el primer que fariem seria derribar la tanca de manera que la canalla i els nostres amics poguessin accedir lliurement a la platja.

Això és justament el que li passa a Tarragona. La natura li ha regalat una de les millors facanes marítimes de la Mediterrània però la història (i el progrés) li han posat una tanca que no li deixa accedir lliurement al mar.

En molts quilòmetres de costa només mitja dotzena d'accessos permeten als tarragonins i als visitants gaudir del mar i les platges. I si el tren ha estat i continuarà sent símbol de progrès no és menys cert que el seu traçat actual és una cotilla que enfaixa a Tarragona i que impedeix el seu desenvolupament com a ciutat turística i de serveis.

Barcelona va soterrar el tren en el seu dia i més recentment s'ha obert al mar pel Poble Nou eliminant la barrera del camí de ferro. Terrassa ja no està dividida; Girona té el seu traçat elevat. Ara li toca a Tarragona. Seria imperdonable que les baralles polítiques o personals impedissin l'obra més trascendent per al futur de la nostra ciutat. Tarragona està encotillada; qui la desencotillarà?; el desencotillador que la desencotilli bon desencotillador serà.

Tornar a la plana principal