Article de la sèrie "Un altre Punt de Vista" publicat a NOU DIARI el 9 de Març de 1995

EL CAPITÀ KHAN

L'any 82 Espanya va ser una festa. Fins i tot aquells que no van votar els socialistes es van alegrar del canvi. Després la cosa es va convertir en un festival; les Olimpiades, l'Expo, la Movida, la Beautiful, pescaito frito i sevillanes. Els espanyols compraven barat a la Quinta Avinguda de Nova York i algú ja va anunciar que prendríem mal. Un cop passat el famós 92, es va desmuntar el paperot i ara la cosa s'ha convertit en un circ.

És un circ marxista (de Groucho) on els papers estan tots canviats: els periodistes fan de policies (em volen dir quants escàndols ha investigat o descobert el Govern, la Fiscalia o la policia?), els jutges es converteixen en personatges estel.lars (és més fàcil dir cinc noms de jutges que d'artistes de cinema), els parlamentaris fan de periodistes de tertúlia i els policies esdevenen (presumptes) delinqüents. És el gran Circ de Valentina, Locomotoro, el tio Aquiles i el capità Khan. I en un circ, està clar, els protagonistes són els pallassos. Els gags són cada vegada més espectaculars, es canvien els noms de les coses (per exemple a les devaluacions els diuen realiniaments?!), les riotes se senten fins i tot a Laos i el públic contínuament es pregunta quina serà la propera. Aquest públic, de fet, ja s'està cansant de l'espectacle però la trista realitat és que el recanvi, saludable i necessari, no li produeix trempera.

En el Club Super 3 a aquesta situació li diuen "petriestabilitat" i al recanvi, Megazero. Que còmic! Que trist!
Tornar a la plana principal