Article de la sèrie "Un altre Punt de Vista" publicat a NOU DIARI el 13 d'Agost de 1995

AIGUA

Una anàlisi de l'haver i el deure en els quasi tretze anys de govern socialista deixa clarament en el deure el problema de l'aigua a Espanya. No es pot anar donant la culpa a la "pertinaz sequía" (igual com tampoc el dictador solucionaba res amb el tòpic "queda inagurado este pantano"). En uns anys de bonansa econòmica i d'ajuts per a infraestructures de la Unió Europea no s'ha fet res significatiu per a solucionar el que no és un problema nou sinó una característica física de la península ibèrica. De res no serveix fer embassaments on amb prou feines raja aigua; és ridícol transvassar aigua d'on no n'hi ha a altres llocs on n'hi ha menys. Un govern que s'ha gastat 1 bilió de pessetes en una verbena anomenada EXPO i un altre mitg bilió en un AVE que va de Enlloc a Ningunaparte és responsable d'haver negligit la infraestructura fonamental per a una terra amb grans desequilibris hídrics com és Espanya.

Perquè pagant Sant Pere canta; tampoc hi ha per aquestes terres petroli ni gas i bé que anem en cotxe i ens dutxem amb aigua calenta. Igual que hi ha una cosa que li diuen gasoducte n'hi ha una altre que li diuen aqueducte (o trasvassament, però des de llocs on l'aigua sobra; i d'això els nostres socis europeus, o la pròpia costa cantàbrica, en tenen a manta). Però quan, per exemple, la Generalitat fa gestions per portar aigua del Roine francès, el ministre Borrell s'indigna i parla de no sé quin Pla Hidrològic que no es veu per enlloc.

Espanya, que viu en bona part del turisme i l'agricultura (consumidors insaciables d'aigua) no es pot permetre, a les portes del segle XXI, llançar els diners en petards de fira o demanar aigua als sants en lloc d'invertir en infraestructures que solucionin problemes atàvics.Tornar a la plana principal