Article de la sèrie "Un altre Punt de Vista" publicat a NOU DIARI el 4 de Maig de 1995

FRANÇA

Si el timbaler del Bruc s'hagués quedat a casa és més que probable que el diumenge estaríem elegint al President de la República. Tambés és més que probable que el català fos una reliquia, com a la Catalunya Nord. I és que els francesos (catalans inclosos) se senten orgullosos de ser-ho, cosa que no es pot dir que succeeixi amb els catalans del Sud quant a la seva espanyolitat. El millor aliat en la resistència per mantindre la nostra identitat ha estat l'Estat espanyol.

El nostre gran vei és un país ben organitzat, un país que funciona, encara que segurament molts francesos discreparien d'aquesta afrmació. Però la comparació amb l'altre veí és dfeinitiva. Ningú s'imagina els francesos retirant-se amb la cua entre cames en una guerra d'halibuts, o tancant una central nuclear desprès d'haver arribat a un acord nacional per construir-les, o entrant a la OTAN (ells sempre han mantingut les distàncies) per la porta falsa. França, lluny del "gegantisme" americà i del "formiguisme" nipó, és un país "possible". Ells tenen cultura i tecnologia. El seu programa nuclear propi, la seva tecnologia espaial, el seu pioner sistema de telecomunicacions, conviuen amb uns formatges exquisits, amb uns vins i caves luxurioos, amb uns perfums sofisticats, amb una roba interior elegant. C'est la joi de vivre i també l'orgull de fer les coses bé.

Tenint Toulouse, Montpeller i Marseille a cop de cotxe no se per què perdem el temps amb una Espanya profunda que ens roba els arxius. Aprenguem francès i mirem cap al nord! I mentres tant treiem-nos el barret (chapeau) davant una societat que fa molts anys que elegeix els seus caps d'estat.
Tornar a la plana principal