Ja s'ha dit abans que, a la vista de la sèrie de representaciones de n'Atena d'estil sever, que s'han pogut agrupar fins al moment, només es pot parlar molt limitadament de l'existència d'un sol tipus. Això és una cosa que, de tota manera, queda clara a partir de tota la gamma de variacions motivístiques que es constaten en el si d'aqueixa sèrie: per la inversió especular de l'expressió del moviment de n'Atena de Madrid, el tors de l'acròpoli no només en representa una simple variant; pel bescanvi de l'atribut, el "tipus" experimenta un altre canvi fonamental – en sentit estricte, se l'abandona.
 
     
 
Després d'això, desapareix de manera definitiva qualsevol casta de lligam ferm amb un model determinat fins que la unicitat de la creació de l'Atena Pàrtena torna a arrossegar cap a si totes les forces creatives. Amb una excepció coneguda amb seguretat fins ara: l'Atena de la col·lecció Elgin, que en Langlotz darrerament ha relacionat amb bons arguments amb l'Atena Pròmaca fidíaca282. En aquest sentit hi ha tota una sèrie d'estatuetes de n'Atena, fetes ens els decennis que se situen al voltant de la meitat del segle, que ens mostren fins a quin punt i de llavors ençà es va poder exterioritzar sense traves la gran riquesa imaginativa dels toreutes. Interpretar individualment aquests bronzos és una tasca que encara s'ha de fer ja que ens ajuden a completar la imatge de la deessa en aquells casos que en coneguem l'estàtua de mida natural coetània [no sencera], però cal anar amb compte perquè poden incorporar –com per exemple, l'Atena de la col·lecció Elgin– els elements composicionals de l'estàtua de mida natural a l'art de petit format a través d'una "refracció" que pot esser més o menys forta. Com que una recerca d'aquesta mena trencaria els límits imposats al present treball, ens veim obligats a renunciar-hi ara i aquí.
 
     
 
Esmentem representativament aquí tan sols un únic bronzo d'aquest grup283: l'estatueta de n'Atena, coneguda des de fa molt de temps, procedent de les excavacions fetes pen Constandinos Carapanos a Dodona i que actualment es troba al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes (fig. 30)284. Aquesta estatueta ens presenta la deessa vestida amb un pèplum tancat i cenyit per davall l'apoptigma senzill. El pèplum queda tapat per l'ègida tant per davant com per darrere, si fa no fa, a la mateixa alçada. L'ègida és articulada [p. 75] en estar feta d'escates gravades amb cisell, però no presenta cap ornamentació especial ja que no té ni gogorni ni serrell de serps. L'elm àtic, amb el plomall col·locat directament damunt, presenta les galteres aixecades. En aquest element ja se'ns revela el tractament sumari que el toreuta va donar als detalls: els cabells de les temples, que surten de davall l'elm, es troben al mateix nivell que la part inferior de les galteres i només se'ls ha precisat amb algunes línies ondulades cisellades superficialment. També està fet amb poca cura el cisellat del plomall de l'elm i els trets feixucs dels plecs del pèplum fan un efecte gairebé avorrit. L'afaiçonament del braç dret també està fet de manera rudimentària.
 
     
 
Per tant, i tal i com ens ensenya un cop d'ull al grau d'elaboració del bronzo, l'estatueta no té ni de bon tros tanta de qualitat com s'ha vingut suposant fins ara285. A l'Atena de Dodona la caracteritza més aviat un esquematisme eixut –encara molt més pronunciat que no és el cas a les estatuetes de Lugano i Esparta (cf. a dalt, p. 71)–. Així, i a despit del moviment que el seu exterior expressa, s'hi ha mantengut l'orientació estrictament ortogonal de la disposició de la vestidura i se l'ha executada ortodòxament; l'ortogonalitat de la vestidura també ens fa descobrir, en aquesta estatueta, l'obra d'un argiu286 el qual la pogué haver feta a la primeria del segon quart del segle cinquè 287.
 
     
 
I tanmateix, aquesta estatueta mereix la nostra consideració, no tant per la seva qualitat, com ja hem apuntat, però sí per la forma com s'hi expressa el moviment: des del pla frontal i amb la cama dreta descarregada de pes, el tronc del cos i el cap estan girats clarament cap a l'esquerra, en correspondència amb el moviment dels braços. Pel que es veu, sostenia qualque cosa en cada mà: a la dreta hi devia tenir un objecte de dimensions més reduïdes que no el de l'esquerra; tant de l'un com de l'altre només se'n conserven restes informes; possiblement es tractava del mateix objecte en tots dos casos. Una explicació satisfactòria no se'ls ha trobat fins ara —i tampoc no és aquest el lloc on poder donar-los-hi—. Fóra possible que l'Atena de Dodona formàs part d'un grup? La veritat és que l'assumpció d'una segona figura a la seva esquerra podria fer comprensible la clara obertura que hi ha en aqueix lloc.
 
     

Notes:

282:
Cf. més avall, p. 84s.
 
283:
Cf. apèndix III.
 
284:
Atenes, Museu Nacional, Carapanos 23. Alçada: 11,4 cm, de la cara fins a l'inici de l'elm 1,1 cm. Carapanos, Dodone et ses ruines (1878) 32 nº 7, 18s., làmina 11,4. Furtwängler, KlSchr. I 408 n. 1. Staïs, Guide 361s. Semni Papaspyridi, Guide 209.
 
285:
Staïs op.cit., "travail soigné". Papaspyridi op. cit. "bon travail".
 
286:
La catoptròfora amb mànec d'ivori de Múnic, Museu d'Art Antic en Petit Format, inv. 3653, presenta un acabament horitzontal semblant de l'apotigma, amb doblec brusc dels extrems. Wiegand, 73. BWPr. 13 fig. 8. Langlotz, FB. làmina 23b. Vagn [Häger] Poulsen, ActaArch. loc. cit. 19.
 
287:
Cf. Papaspyridi op. cit.: "deuxième quart du 5e siècle".
 




PROF. DR. HANS GEORG NIEMEYER
Archäologisches Institut der Universität Hamburg
Johnsallee 35 • D-20148 Hamburg (R.F.d'A.)
Telèfon: 0049-40-46 30 43 • Telèfon laboral: 0049 40 42838-3070/4755
Fax: 0049 40 42838-3255
Adreça particular: Eppendorfer Landstr. 60, 20249 Hamburg
niemeyer@uni-hamburg.de