Aquest aïllament de la divinitat de l'acció circumdant caracteritza una pàgina de la religiositat grega que, pel que sembla, fou especialment característica de finals del segle VIè i inicis del segle Vè: es troba realitzada de manera perfecta i per darrera vegada en els frontons del temple de Zeus d'Olímpia, mentre que en els frontons del Partenó, la mestressa del temple es veu estretament implicada en l'acció que ara ocupa la totalitat de l'espai. Fins a quin punt aqueta concepció de la divinitat dins l'espai d'un frontó o dins un grup escultòric es desmarca igualment de les creacions plàstiques anteriors, és una cosa que ja es fa palès a través d'una comparació amb el frontó dels gegants de l'Acròpoli atenesa259.
 
     
 
D'aquesta manera, aquesta evolució que observam dins el frontó també ens pot servir, en el context de la història del tipus arcaic d'Atena, de rerefons davant el qual es consuma el seu reafaiçonament dins el marc de l'escultura exempta, car, si en si resulta comprensible que un escultor del marbre com era En Pitis havia de fer aquesta elecció del tema per no contradir massa les lleis vàlides en la seva època per a l'escultura en pedra, tanmateix, alhora resulta també significatiu que aquesta tria es fés precisament a finals de l'època arcaica i no abans, en una època, per tant, en què el pintor d'en Cleòfrades havia començat a pintar els atuells de ceràmica que aquest terrissaire feia i un toreuta desconegut donava forma a la bella estatueta de n'Atena sense ègida (NM 6457)260. A l'època en què a Delfos el temple d'Apol·lo dels Alcmeònides i a Erètria el d'Apol·lo Dafnèfor presentaven als artistes una epifania tranquil·la dels déus. [p. 69] Per això podem suposar que aquest conjunt de monuments no és casual i que realment fou l'escultor Pitis261, pentura d'origen jònic, el primer qui, de manera visible per a tothom, va començar a reafaiçonar a Atenes, i per tant dins l'àmbit de tot l'art grec, la imatge de la deessa de la ciutat.
 
     
 
Aquest procés, de tota manera, només es fa del tot copsable amb una estatueta d'Atena, de mides seminaturals, procedent de l'Acròpoli, l'estàtua votiva de n'Angèlitos, en la qual, segons la prometedora suposició de n'A. Raubitschek, potser es pugui reconèixer una obra primerenca d'en Fídies262. Fou en Raubitschek el qui primer va apreciar aquesta obra en la seva justa mesura pel que fa a la seva rellevància com a primera imatge de volum redó de la deessa Atena; ens adherim a la seva datació que situa l'obra en els anys immediatament posteriors a l'atac dels perses del 480 a.C. amb què s'inicià la Segona Guerra Mèdica, datació que en Homann-Wedeking darrerament ha donada per bona263.
 
     
 
La deessa, vestida amb un pèplum cenyit per damunt l'apoptigma que li cau feixugament fins als peus, se'ns presenta ara dreta, amb una positura totalment tranquil·la, amb la cama dreta, que té el genoll lleugerament doblegat, una mica més avançada que no l'esquerra i visiblement descarregada de pes. El braç esquerr li descansa en el costat fins al maluc i el dret, aixecat, devia sostenir la llança dreta, recolzada en terra, exactament igual com feia l'Atena d'en Pitis: —un recurs que no fa minvar la grandesa de l'acte creatiu d'un jove escultor, i això més que més a la vista del fet que l'estàtua anterior més antiga fou destruïda durant l'atac dels perses—. Fins a quin punt aquesta nova figura de la deessa Atena s'adequava a la visió del món canviada dels grecs ho posa de relleu la següent constatació feta pen Technau: "Si, emperò, hom vol percebre el llenguatge d'aquesta època en la seva més pura eufonia, no ho ha de fer cercant les obres en què déus i homes s'encalcen, sinó que ha de contemplar aquelles obres en què els uns i els altres es troben en una harmonia serena. Igual que per a la figura masculina,... el mateix nivell també exigeix, per a la figura amb pèplum, un aïllament en una positura dreta i tranquil·la" (op. cit. 42s.). Endemés se'ns fa evident en el gran eco que l'estatueta de n'Atena feta al taller de n'Evènor va suscitar en l'art escultòric de petit format, tant en el coetani com en el posterior.
 
     
 
N'E. Petersen i en F. Hauser foren els primers en relacionar amb l'Atena 140 de l'Acròpoli la representació, feta en l'entorn pictòric del pintor de Deepdene, que es contempla en una enòcoe que actualment es guarda a Nova York264; en Poulsen265 i en Raubitschek266 hi han [p. 70] afegit posteriorment més exemples. Entre les estatuetes d'estil sever que, en llur autonomia tipològica ara més pronunciada, es recolzen de manera menys fidel en models determinats, creats antany, també s'hi pot constatar el mateix tipus de l'estàtua votiva de n'Angèlitos, per bé que, naturalment, més rarament que no d'altres tipus. A més a més, resulta significatiu que les obres en qüestió només siguin obres molt mediocres o creades a la perifèria de l'art grec les que han seguit estretament aquest model en el seu motiu figuratiu: esmentem a tall d'exemples una estatueta peloponèsia que el 1954 es va oferir en el mercat de l'art de Basilea (fig. 25)267 i una Atena etrusca que el 1938 es va posar venal en el mercat d'objectes d'art de Roma (fig. 24)268. A part d'una simplificació del vestit, especialment a l'exemplar etrusc -que també mostra una ègida de forma diferent- i la manca de gorgoni a l'estatueta peloponèsia, l'element figuratiu del braç esquerr abaixat i arrepitat al cos s'ha copiat curosament a tots dos bronzos, i també ho ha estat la llança dreta recolzada en terra, com ens mostra el braç dret de l'estatueta etrusca, que s'ha conservat sense doblegar; el braç dret s'ha de completar de manera anàloga a l'altra estatueta.
 
     
     

Notes:

259:
Schrader, AMA. 345ss. La bibliografia es troba reunida a Lapalus, Frontó 436. Lippold, GrPl. 75. Kähler, Gnomon op. cit. 153s. (contra la reconstrucció d'en Schrader). Cf. encara el grup de gegants i Atena de l'Acròpoli, Museu de l'Acròpoli 293, 658 etc. Schuchardt dins Schrader op. cit. Nº 418, làmina 161s.
 
260:
Cf. il·lustr. 2
 
261:
Cf. Raubitschek, Dedications 16 a nº 10, p. 524.
 
262:
Atenes, Museu de l'Acròpoli 140. Alçada: 81,5 cm (amb plint); Langlotz dins Schrader, AMA, nº 5, amb literatura més antiga; a més a més: Technau, Die klassische Figur, tesi de doctorat Heidelberg 1927, 43. Buschor, Olympia 29. E. Paribeni, RIA. 5, 1936, 239ss. Poulsen, ActaArch. 8, 1937, 63s. Raubitschek, BSA. 40, 1939/40 (1943), 31ss., íd., Dedications Nº 22. Lippold, GrPl. 109 n. 9s. Homann-Wedeking, Gnomon 27, 1955, 31 (amb adhesió a la possible atribució a la mà d'en Fídies). Cf. l'Atena damunt una columna d'en Fídies transmesa per en Tsetzes, Chil. VIII 353ss., Overbeck, SQ. 772. Lippold, RE s.v. Pheidias 1930 nº 9. Raubitschek, BSA. op. cit. i Homann-Wedeking op.cit. Cf., endemés, més avall, a la nota a peu de plana nº 273.
 
263:
En Dickins (Cat.Acrop. a nº 140), en Langlotz op.cit., en Schrader (JdI. 65, 1941,4) i en Lippold, GrPl. op. cit. (poc abans de 480?) han considerat possible o segur una datació amb anterioritat a l'any 480; una datació pels volts del 460 l'ha feta darrerament en Technau op.cit., i en Furtwängler la data "devés el 465" (MW. 40, de manera semblant en Buschor, Olympia 29: "del quart decenni").
 
264:
Nova York, Metr.Mus. Inv. 08.258,25. Richter-Hall, 114s. Nº 84, làmina 88. No a en Beazley, ARV. E. Petersen, RM. 12, 1897, 318ss. En F. Studniczka va posar en dubte a NJbb. 2, 1926, 399 la feliç identificació perquè l'"intent... no es resisteix a una comparació exacta". El segueix en Technau (op. cit. 43: "una estàtua escultural desconeguda d'Atena"), en Poulsen (op. cit. 64: "una estàtua d'Atena vestida de manera semblant") i, pel que es veu, també en Schefold (JdI. op. cit. 46 fig. 8), ja que no esmenta l'estàtua en relació amb l'enòcoe de Nova York. En Langlotz, si bé indicant -dins Schrader op. cit-, que els pintors de terrissa no copien de manera exacta, considerava, nogensmenys, evident un prototipus comú més rellevant (sense excloure l'altra possibilitat).
 
265:
op. cit. 64, la lècita de fons blanc d'Atenes, NM 1968 CC. 1625. Fairbanks, Athenian White Lekythoi I 121ss. Fig. 32: amb reproducció especular.
 
266:
BSA. op. cit. 33 fig. 42 l'àmfora nolana Londres, Mus.Brit. 1928, 1 — 17 — 57. CVA III, Ic làmina 46,2 i 51,3. ARV. 259,2 (Manner of the Alkimachos-Painter). Que també l'Atena de l'hídria de Nova York 25.28, Richter-Hall Nº 71, làmina 74, ARV. 386,39, cf. Raubitschek op. cit., i la de l'àmfora d'anses cordellades Múnic 2322, FR. làmina 138,1; Pfuhl, MuZ, fig. 514; ARV. 384,4 (cf. Richter-Hall 100 n. 14), totes dues pintades pel pintor de Nausica, al capdavall al·ludeixen a l'Atena oferina en ofrena per n'Angèlitos, és del tot versemblant, per bé que la representació de la deessa hi es una mica més lliure.
 
267:
Monedes i medalles AG. Basilea, Auction Sale XIV, 19.VI.1954, nº 27, làmina 8. Alçada 11,5 cm. El braç dret, torçat. Molt provinciana. Potser mitja generació més jove que l'estàtua votiva de n'Angèlitos. D'Arcàdia? Els trets de la seva cara i els plecs feixucs ens recorden les estatuetes esmentades a dalt, p. 59s. La relació del cap amb el cos sembla ser, tanmateix, diferent.
 
268:
Inst.Neg. Rom 1938, 1219/20.
 




PROF. DR. HANS GEORG NIEMEYER
Archäologisches Institut der Universität Hamburg
Johnsallee 35 • D-20148 Hamburg (R.F.d'A.)
Telèfon: 0049-40-46 30 43 • Telèfon laboral: 0049 40 42838-3070/4755
Fax: 0049 40 42838-3255
Adreça particular: Eppendorfer Landstr. 60, 20249 Hamburg
niemeyer@uni-hamburg.de