Πρόμαχος:
V: La transformació del tipus arcaic d'Atena

Hans Georg Niemeyer
Universitat d'Hamburg

 

 
[p. 66] A les darreries del segle Vè a.C., n'Epíteles va fer fer a l'escultor Pitis una estàtua de marbre de la deessa Atena, per a consagrar-la, col·locada damunt una columna alta perquè fos visible a tothom, a l'acròpoli de la deessa. D'aquesta ofrena votiva no en queda gaire cosa més que la columna –que duia la inscripció votiva– i el capitell, el plint –ajustat en el galze del capitell– amb els peus, i restes d'un vestit talar, així com, a mitjan cama, un fragment del que versemblantment era una peça de roba244. A jutjar per les restes que n'han quedat, aquesta estàtua d'Atena es diferenciava245 poc en la composició de les estàtues de cores (κόραι) de l'acròpoli, i només dos forats de trepant, un de més fondo que l'altre, fets al plint, davant el peu dret, han permès d'interpretar convincentment aquesta estàtua de marbre com una representació de la deessa Atena aguantant una llança dreta; el punt de suport d'aquesta llança s'hauria modificat lleugerament abans de la col·locació definitiva246. Es tracta d'un motiu dinàmic, que, a les representacions pictòriques d'Atena fetes a peces de ceràmica, es pot anar resseguint247 fins a la pintura vascular protoàtica passant per la pintura vascular de figures negres, i que, amb aquesta estàtua, és adoptat per primera vegada per a fer una imatge de volum redó de n'Atena.
 
     
 
Aquest fet –i la posició que té dins la història de l'art– mereix la nostra consideració, ja que amb ell es trenca, dins l'àmbit de les escultures exemptes, la tradició arcaica dels tipus, una tradició que, fent gala d'un hieratisme imposat per les imatges de culte, només va conèixer dos tipus d'imatges: d'una banda, el tipus tradicional de l'Atena sedent (cf. a dalt, pàg. 18ss.), i de l'altra, el tipus pal·ladià, al qual es pot afegir aquí, a fi de distingir-lo de la transformació d'aquests dos tipus, el tipus "promaquià" en qualitat de manifestació formal especial, no atestada com a imatge de culte. [p. 67] Malauradament, de l'obra d'en Pitis, que tipològicament és d'un valor inestimable, ens n'ha quedat tan poca cosa que només se'n poden dir dues coses que, tanmateix, impliquen un canvi fonamental per a l'escultura exempta tant des d'una perspectiva espiritual com formal: la posa de l'escultura, dreta i amb els peus lleugerament separats, és tranquil·la, reposada, en front de la posició d'atac o d'estar caminant a grans gambades de la "Pròmaca", i tampoc no branda la llança per atacar-hi, sinó que, aguantant-la sens dubte amb la mà, la manté dreta tocant amb un extrem el trispol.
 
     
 
A Delos, en Jean Marcadé va poder reconstruir, a partir de nombrosos fragments, una segona Atena semblant a aquesta que, tot versemblantment, també pertany als darrers anys del segle VIè248. Segons aquesta reconstrucció, aquesta Atena possiblement també aguantava, amb la mà dreta, la llança que devia estar dreta tocant el trispol. Per desgràcia, els fragments estan tan gastats que resulta difícil fer un judici sobre l'estil de l'obra. Al costat d'elements propis de les illes jòniques, sembla especialment clara la influència àtica -en correspondència amb la història política del santuari249-. De tota manera, l'estàtua dèlica no era una obra aïllada, sinó que formava part d'un grup escultòric dels dotze déus, dels quals, a banda d'ella, fins al moment se n'han pogut identificar sis més: Àrtemis, Apol·lo Citarede, Leto, Ares (?), Hera i Zeus intronitzat. Aquest grup es trobava, col·locat damunt una base avui perduda, en el tèmenos del Dodecàteon dèlic250. La posició oberta dels peus, que en Marcadé va assumir creiem que correctament, la disposició aplatada de la figura i l'acabat molt rudimentari de la part posterior, s'adiuen bé amb la col·locació o integració de l'estàtua dins un conjunt escultòric paratàctic. D'aquesta manera, l'Atena de Delos es correspon tipològicament -i possiblement, també en el contingut- amb una sèrie d'Atenes de frontó que presentaven la deessa en l'epifania als temples d'Erètria251, Cartea de Ceos252 i Egina253, a les quals cal afegir254 encara l'Atena 142 de l'Acròpoli d'Atenes. La pertinença d'aquesta darrera Atena al grup dels jugadors de jocs de taula, que en Schrader va esser el primer en defensar255, també és [p. 68] considerada256 possible, malgrat tenir-hi alguns dubtes, pen Schuchardt. I encara que a penes sigui possible d'assignar-la a un frontó257 concret, té importància pel que fa a la gènesi de l'epifania dels déus en el centre dels frontons. Si ocupa o no en aquest aspecte una primera posició, depèn bàsicament de la datació del frontó d'Erètria, ja que ens sentim inclinats a donar més aviat la primacia al mestre àtic d'aquest frontó, que, si pentura era superior, pel que fa a la qualitat, al mestre del grup de jugadors de jocs taula, de ben segur que ho era al de l'Atena 142 de l'Acròpoli.258
 
     
     

Notes:

244:
Atenes, Museu de l'Acròpoli n°s 136 i 453 (plint amb peus i restes del vestit). Per a la literatura secundària existent sobre aquestes peces i el suport de l'ofrena votiva, vulgueu veure En Raubitschek, Dédications nº 10 (sobre aquesta obra, vulgueu veure En Schefold, WüJbb. 2, 1947,44). Cf. BSA 40, 1939/40 (1943) 22ss. Cf. pel que fa a les escultures: Payne-Young 28s, làmina 43s., Langlotz dins: Schrader, AMA Nº 162, làmina 110 i Nº 271, làmina 111. En aquest treball adoptam la datació d'en Raubitschek ("not prior to 510 B.C."). Pel que fa a les datacions donades pen Langlotz, locs.cits., cf. les exposicions d'en Schrader, AMA. pàg. 20 i pàg. 42.
 
245:
En Payne, loc. cit. 69, encara la qualifica de cora. Que jo sàpiga, la interpretació com a estàtua de la deessa Atena es troba formulada per primera vegada a en Langlotz (loc. cit., comentari al nº 271: "versemblantment Atena"). Cf. Raubitschek, BSA. op. cit. 23.
 
246:
Segons demostra el fragment 453, el quitó estava arregussat en el costat esquerr. Langlotz op. cit. comentari a nº 162 qüestiona la filiació d'aquest fragment en contra d'en Payne, op. cit., 28s. Raubitschek op.cit. ho torna a repetir, per bé que sense aportar-hi arguments nous.
 
247:
Cf. la primera representació àtica d'Atena a l'àmfora funerària que es va trobar l'any 1954 a Eleusis; està datada en el segon quart del segle VIIè a.C. En ella, la deessa, amb la llança dreta, atura les Gorgones. G. Mylonas, Ὁ Πρωτοαττικὸς ’Αμφορεὺς τῆς ’Ελευσῖνος (1957) 101 làmina 1, 10, 13 i B (pel que fa a la datació, op. cit., 112ss.).
 
248:
Delos, nº d'inv. A 4197. Sis fragments del cos, que es corresponien els uns amb els altres, foren ajuntats pen Bakulis l'any 1949. Cf. BCH. 74, 1950, 182ss. reproducc. 3, 5-8. Làmina 32. BCH. 76, 1952, 278 (braç esquerr).
 
249:
J. Marcadé, BCH. 74, 1950, 192. Cf. Ch. Picard, BSA. 46, 1951, 140. H. Gallet de Santerre, Délos primitive et archaique. 1958, 267, 303.
 
250:
Cf. E. Will, Delos XXII 168ss. 177, així com els treballs esmentats a la nota nº 249.
 
251:
Kuruniotis, AD. III, làmina 29. Furtwängler, Egina, fig. 261. Els treballs en l'edició -més que necessària- dels fragments i escultures del frontó han estat continuats pen J. Konstantinu, cf. Praktika 1952, 153ss. AM. 69/70, 1954/55, 41ss. Bibliografia a Lapalus, Frontó 446.
 
252:
Graindor BCH. 29, 1094, 344 fig. 9. Amb ponderació insinuada (?). Trobada al peu del temple d'Atena (?).
 
253:
Cf. en especial l'Atena del frontó occidental. Múnic, Gliptoteca nº 74 (A 19); Lullies-Hirmer, Griechische Plastik (1956), làmina 69. Cf. la reconstrucció del grup central feta per n'Ed. Schmidt, Bericht VI. Congrés Arc. Làmina 35a, sobre el tema Kähler, Gnomon 21, 1949, 154. Bibliografia a Lapalus, Frontó 445.
 
254:
Payne-Young 73, làmina 121. Schuchhardt dins Schrader, AMA, 286ss., làmina 159 amb datació a finals del penúltim decenni del segle VIè.
 
255:
Schrader, Festschrift Graz 69ss. Figs. 59s. També ho subscriu, entre d'altres, en Schefold, JdI. 52, 1937, 32. Cf. Payne op. cit. 73. Lippold, Gr.Pl. 79.
 
256:
Dins: Schrader, AMA, 287 comentari a nº 412.
 
257:
Així en Lapalus, Frontó 132ss, 288, 362. Íd., BCH. 70, 1946, 301ss en referència a Picard, REG, 42, 1929, 126, REG. 43, 1930, 275ss., Deonna, REG. op. cit. 384ss., De la Coste-Messelière, REG. 44, 1931, 285s. En contra Schuchardt dins Schrader op. cit. 286 comentari al nº 412 i Kähler, Gnomon 21, 1949, 154.
 
258:
Atès que l'Atena i el grup de jugadors de jocs de taula probablement formen part d'un mateix conjunt, s'haurà d'aplicar a la primera la datació del grup de jugadors de jocs de taula calculada pen Schuchardt i situar-la cronològicament en el darrer decenni abans del canvi de segle (cf. n. 254) - Pel que fa a la datació del frontó d'Erètria, cf. Langlotz, FB. 190 ("devés 520"). Lippold, Gr.Pl. 73. En darrer lloc D.v.Bothmer, Amazons in Greek Art (1957) 126 ("devés 515") contra en Richter, Sculpture and Sculptors³ 396 n. 38 ("510/500"). Que el mestre d'Erètria és un àtic és quelcom que en Langlotz ja havia remarcat encertadament (op. cit. 190s). Igualment en Bothmer loc. cit., que rebutja els dubtes d'en Lippold. Darrerament n'E.v.Mercklin, Archaische Plastik der Griechen (1947) 6 i en Lullies-Hirmer, Griechische Plastik (1956) 46, el consideren un joni illenc.
 




PROF. DR. HANS GEORG NIEMEYER
Archäologisches Institut der Universität Hamburg
Johnsallee 35 • D-20148 Hamburg (R.F.d'A.)
Telèfon: 0049-40-46 30 43 • Telèfon laboral: 0049 40 42838-3070/4755
Fax: 0049 40 42838-3255
Adreça particular: Eppendorfer Landstr. 60, 20249 Hamburg
niemeyer@uni-hamburg.de