[p. 44] Aquesta sèrie es pot resseguir fins a davall la frontera del segle gràcies al modelatge de la part posterior que, en no estar treballada perquè no és la cara destinada a esser vista, sembla reflectir determinades tradicions immediates del taller on es va fer. És pensable que l'Atena "sense escut" MN 6459 (fig. 4)146 es va fer en aquesta època. Aquesta Atena empalma en l'esquema de les proporcions i en el traçat del contorn, no menys que a través de la concepció general del moviment147, amb l'estatueta MN 6457 (cf. fig. 4 i 2)148. Només l'oval de la cara sembla més ample, ja omplit d'un nou esperit, i la relació dels cabells del front –que serveixen de marc de la cara– amb la forma dels ulls recorda l'Atena MN 6458 (fig. 12), que tractarem més endavant en el marc d'una comparació amb obres en format natural de la primeria del segle Vè. Malauradament la cara s'ha conservada malament, de manera que el tret malagradós que té al voltant de la boca podria deure-se més aviat a la forta corrosió sofrida. De tota manera, hi ha un parell d'indicis que ajuden a reforçar la datació proposada. El més evident és l'estret parentiu del motiu del drapejat de l'ègida149 que comparteix amb la mètopa sud I del Tresor dels Atenesos de Delfos. També resulta significatiu en aquest aspecte el detall dels cabells de l'esquena, que presenten un pentinat ondulat, però que no presenten separacions entre si; en aquesta nova estilització, aquests cabells són comparables als de la cora 684 de l'Acròpoli150. Finalment, reclama la nostra atenció el tipus de vestit que duu posat, un pèplum dòric, en què en Weber hi va suposar un indici del nou corrent a l'interior de l'Àtica151. És discutible si amb això n'hi ha prou com per justificar una datació molt més baixa; no és gaire probable que l'estatueta es fés després de la batalla de Marató i la seva qualitat és massa alta com perquè se la pugui qualificar d'antiguitzant.
 
     
 
Encara que feta per una altra mà, l'Atena MN 6451 (fig. 3)152 –que es pot qualificar com la creació més subtil de tota la sèrie– continua [p. 45] –en l'alta talla, en l'ascensió del cos, que recorda la d'una planta, en la contenció del moviment i en el coll gairebé excessivament esvelt– una tradició de dins el taller tractat a dalt, una tradició que té el seu zenit en l'estatueta MN 6457 (fig. 2). Igual que aquesta, l'estatueta MN 6451 tampoc no té ègida, i no és per casualitat. En ella tot hi apareix gairebé extremat, duit fins als límits de la forma artística. Les cames i els malucs gairebé estan "desincorporats", tot just es distingeixen davall el quitó preparant-se per a fer una passa continguda. El vestit és presentat de la manera més senzilla, se cinyeix al tronc –que es desclou com una poncella– sense formar-hi plecs o arrugues, queda dividit cap a la part baixa per un senzill cinyell i es veu vivificat a la banda de les espatles mitjançant la presència d'una sèrie de plecs finíssims. La cintura escapular destaca en la seva amplària, les espatles estan una mica aixecades, el colze dret sobresurt, excessivament estès cap a fora, i formant una punta angular. La cara, prima i profunda, presenta un modelatge refinat i és d'una bellesa sensible. Damunt el front, relativament alt, els cabells, xepats per una clenxa central, cauen, desplaçant-se obliquament cap avall, agrupats en blens que flueixen suaument; damunt les temples, els cabells es veuen tapats per volutes disposades amb cura. El plomall de l'elm, que sobressortia part damunt l'estèfana que corona la figura, està romput; això no obstant, de cara a la compleció de la impressió general el podem reconstruir alt, igual que el de MN 6457.
 
     
 
Podem associar la nostra Atena al més aviat amb dues cores de l'Acròpoli que, emparentades l'una amb l'altra, foren fetes pels volts del canvi de segle153, i ho podem fer basant-nos en la forma esvelta, en la sobrellargària, en la mirada fortament interioritzada, en la depurada tendresa de què fa gala la nostra Atena. Valguin l'estilització dels cabells de l'esquena i la de la forma dels ulls, prima i caient una mica en el centre, com a ulteriors punts de contacte entre aquesta Atena i les cores esmentades; en l'afaiçonament de la cara aquest bronzo s'arrenglera de manera especialment estreta al costat de la cora 674154. Igual que aqueixes cores, aquesta estatueta de n'Atena també es degué acabar de fer pels volts del canvi de segle o poc temps després i el toreuta que li va fer l'acabat era un home que sabia, més que cap altre, d'exhaurir les possibilitats del canvi formal i espiritual dins un tipus155.
 
     
 
IV. D'un quart taller en va sortir l'Atena MN 6458 (fig. 12)156. En base a la comparació amb obres ateneses en format natural, i sobretot amb la cora del polos157, se la pot situar cronològicament a la primera dècada del segle Vè.
 
     

Notes:

146:
Alçada: 11 cm. Alçada del cap (de la barra fins a l'inici de l'elm): 1,5 cm. Alçada de la base: 0,65 cm. Inst.Neg. Atenes MN 2113 i 2133. De Ridder BronzesAcrop. nº 790. Cf. n. 84 i S.
 
147:
Amb un petit matís, encara que caracteritzador: la cama baixa esquerra no està col·locada una mica més cap enrere per mitjà d'una lleugera flexió del genoll, com en el cas de MN 16364 i MN 6457, sinó que més aviat continua, davall el genoll estès, en fuga recta, el lleuger avançament de la cama, sense caure, però en la rigidesa esquemàtica de MN 6456 (cf. figs. 4 i 7). L'estatueta de gran qualitat MN 6459 està dreta més que no camina. La comprensió més aprofundida de la mecànica de l'articulació que palesa, la'ns acredita com a pertanyent a l'entorn del taller tractat aquí. A això s'hi afegeix un detall antiquari: l'estèfana amb conquilles [Schale és molt polisèmic; també podria volir "cassoletes" o "plàteres", "closques", "valves" etc.] (cf. més amunt, p. 32).
 
148:
Sobre el contorn de la cama (sense la cuixa), cf. també el fragment de cama baixa que pertanyia a la mateixa obra que el cap 696 del Museu de l'Acròpoli, Foto Marburg 134 568, en Langlotz: dins Schrader op. cit. 60 figs. 22 – 24.
 
149:
Teseu i Atena. FdD. IV 1, làmina 38. De Miré und De la Coste-Messelière, Delphes làmina 125. Kähler, Metopenbild làmina 42. Sobre la datació, cf. Dinsmoor, AJA. 50, 1946, 86ss. Schefold, OHR. 73, per contra De La Coste-Messelière, BCH. 77, 1953, 179ss. Cf. Drerup, Gymnasium 62, 1955, 160..
 
150:
Cf. més endavant, n. 162.
 
151:
Fink-Weber, Beiträge 117, n. 4. Com és natural, les excepcions no fan trontollar el canvi de vestit que s'hi constata en els inicis de l'estil sever (cf. l'Atena amb pèplum MS 6453, més endavant, p. 50, n. 178), de la mateixa manera que l'inici de l'estil sever no es pot fixar després de l'atac persa (cf. Buschor, Olympia 5ss.). En contra, en Lippold, GrPl. 78: "...a Atenes, el vestit de tipus dòric d'abans de l'any -480 no es va tornar a agafar".
 
152:
Alçada: 15,8 cm. Alçada del cap (de la barra fins a la vorera de l'elm) 2,38 cm. Inst.Neg. Atenes MN 2114 dreta. De Ridder, BronzesAcrop. nº 792, Staïs, Guide 269, Joanna Konstantinu, ῾Ρυθμοὶ κινήσεων καὶ λόξαι στάσεις. Atenes 1957, 54ss. figs. 30s., làmina 15,1–3..
 
153:
Museu de l'Acròpoli 685 (Payne-Young 35, làmina 72 – 74. En Langlotz, dins: Schrader, AMA, nº 47, làmina 70s.) i 674 (Payne-Young 34ss., làmina 75ss., en Langlotz, dins: Schrader, op.cit., nº 44, làmina 62s.).
 
154:
També tenim la mateixa representació dels cabells de l'esquena a la cora 684 del Museu de l'Acròpoli, cf. n. 162.
 
155:
Cf. també, sobre aquest mateix punt, Joanna Konstantinu, ῾Ρυθμοὶ etc. loc.cit. Possiblement no es podrà dilucidar mai si va ésser alumne d'en Pòlies, son pare de n'Eutímides –a causa del parentiu amb les imatges vasculars eutimídiques–, tal i com ella hi proposa (op. cit., 56 n. 1).
 
156:
Alçada: 15,8 cm. Alçada del cap (de la barra fins a la vorera de l'elm) 2,15 cm. Inst.Neg. Atenes MN 2114. De Ridder, BronzesAcrop. Nº 781. Studniczka, Ephemeris 1887, 138s., Staïs, Guide 269.
 
157:
Atenes, Museu de l'Acròpoli 696. Langlotz, dins: Schrader, AMA, nº 20, làmina 29 i figs. 22 – 24; és millor la reproducció dins Payne-Young 38s., làmina 82s. Buschor, Olympia 29 ("àtic"). Schefold, Griechische Plastik I (1949) 59.75s. fig. 87.
 




PROF. DR. HANS GEORG NIEMEYER
Archäologisches Institut der Universität Hamburg
Johnsallee 35 • D-20148 Hamburg (R.F.d'A.)
Telèfon: 0049-40-46 30 43 • Telèfon laboral: 0049 40 42838-3070/4755
Fax: 0049 40 42838-3255
Adreça particular: Eppendorfer Landstr. 60, 20249 Hamburg
niemeyer@uni-hamburg.de