El toreuta posa de relleu els seus orígens "arqueoàtics" en el modelat dels ulls, en la junció dura i fixa de les superfícies de la cara, també en el peculiar drapejat de l'ègida que cobreix el pit i l'esquena exactament d'aquesta manera (pentura en recordança d'un apoptigma de pèplum) i no pas de la manera usual. No és casual que d'aquesta manera es ressaltin els elements de construcció horitzontals. Si interrogam la plasticitat del cap i el traçat de les línies de les superfícies, es palesa que el seu avantpassat és el cap 654 de l'Acròpoli i la seva germana major, la cora amb pèplum que pentura sigui una dècada llarga més vella: També són característics de l'obra de bronzo [p. 42] la fuga prefringent (és a dir, que es desplaça cap enrere a la seva part final) de les galtes, l'arcuació, ampla i alta, de les conques dels ulls i els pòmuls pronunciats138. D'aquesta manera, podem expressar la suposició que el toreuta va fer la seva formació escultòrica en el taller del mestre de la col·lecció Rampin. Aquesta Atena encara comparteix amb les obres en marbre d'aquest mestre un altre detall: els pits molt junts139. Per contra, en l'esquema de les proporcions del cos, el bronzo traeix un component força poc delicat: un coll rodanxó i rígid aguanta el cap, en contraposició a la faiçó força esvelta del coll de les obres en marbre del mestre de la col·lecció Rampin; i a les cores 670 i 673, que varen sortir del mateix taller140 i que són la primera coetània i la segona una mica més moderna que no l'estàtua de bronzo, l'esveltesa del coll es veu ressaltada per la caiguda vertical dels rulls de les espatles. També es poden rastrejar trets foranis en el modelat dels cabells del front, modelat que, a jutjar pel grau d'estilització, de ben segur que es coneixia des de feia temps en el taller on aquest toreuta havia fet el seu aprenentatge141, però que, això no obstant, només es troba, amb idèntiques accentuació i precisió, en el cap de cariàtide jònic de Delfos142. Mentre que, per una banda, el toreuta proclama a través d'aquests elements el seu sentit innat per un grafisme filigranat –i fent-ho satisfà les seves obligacions amb l'estil de l'època–, dóna als plecs que s'acampanen damunt les cuixes un modelatge plàstic i vivent desconegut en aquest indret. El que apareix és més el pal de modelatge que no el toros (cisell), una elecció idònia del procés de treball que no es tornarà a trobar, en el detall de la pàrifa i dels plecs que en surten, fins al present votiu de na Mèleso (cf. fig. 13). La predilecció per l'afaiçonament plàstico-voluminós també es fa evident a la part posterior de l'estatueta: els cabells de l'esquena han estat concebuts unitàriament i no separats per mitjà d'una curosa divisió, com es fa a l'Atena MN 6456 (fig. 7), que, si fa no fa, es degué fer per la mateixa època
 
     
 
[p. 43] Després de tot el que hem pogut dir sobre l'estatueta MN 16364, segurament la degueren fer a l'inici de la tirania dels fills d'en Pisístrat, encara dins la tercera darrera dècada del segle VIè i, per tant, mitja generació justa abans que no l'Atena MN 6457 (fig. 2)143. Aquesta Atena està emparentada, abans que no d'altres, amb el bell cap de cora 643 de l'Acròpoli144 i per aquest fet obté la seva datació: el magnífic estat de conservació i l'alta qualitat del treball ens revelen l'estatueta com un dels millors representants de l'època d'en Lèagre; en Wolfgang Lamb ha lloat amb raó la seva "bellesa gairebé exòtica"145, i al traçat de les superfícies i els bombaments, que l'autor dominava a la perfecció, se'l podria qualificar d'exquisit: en ella tot s'hi ha intensificat al màxim, per exemple, l'energia continguda en el moviment reprimit o el volum del cos clos cenyidament en el vestit. Tambè parla en favor d'un gran talent artístic el repartiment dels plecs, modelats i cisellats, pel vestit. — En comparació amb la seva predecessora, en aquesta es materialitza una imatge de l'home més esvelta i espigada, que presenta un grau elevat de refinament, i també en comparació amb la seva predecessora, la imatge de la deessa també ha canviat i ara es veu sota una llum més suau, – tal i com ens ho pot assenyalar, en qualitat d'indici exterior, la manca d'ègida. – Aquest refinament es pot copsar, endemés, a les cuixes –que s'eleven fíticament, d'una manera que recorda la d'un organisme vegetal–, en el coll més alt, en l'oval estret de la cara, la direcció del qual es veu accentuada pels cabells del front arreglats com si volguessin formar un frontó; el plomall del seu elm també coronava la seva figura molt més alt que el de la seva predecessora, com ho atesta el monyó conservat del crestall de l'elm (φάλος).
 
     
 
En el treball en fred es va tractar la part posterior de l'estatueta d'una manera més descurosa. En aquest pla posterior, els plecs cisellats de la clàmide que es duu tapant l'esquena, fan un efecte gairebé maldestre i informen d'una manca d'interès per perfer-los. El modelatge que ens revela el mestre d'aquesta estatueta, és, per contra, acurat, per exemple, el modelatge dels cabells de l'esquena que li arriben, formant una línia corba, fins ben avall, o, i sobretot, en la transició dels glutis a les anques, ja que, pentura, es podria veure en aquest punt un indici per a l'estreta connexió, a nivell de taller de producció, amb l'estatueta MN 16364, a despit de les diferències (del direccionament més acusat cap al verticalisme de l'estatueta MN 6457) consignades a dalt, que s'han d'entendre en el sentit d'una evolució. El parentiu del traçat de les parts de les galtes i de les palpebres podria donar suport a aquesta suposició; també volem assenyalar l'àmplia congruència del contorn de la cama dreta, vist des del pla posterior, el detall del genoll davall la vestidura, la plasticitat dels panxells. La distància de l'Atena amb el quitó folgat i la proximitat al cap de cora 643 de l'Acròpoli adjudiquen a l'estatueta de n'Atena sense ègida el seu lloc en el decurs de l'art àtic, que, a dalt, ja hem indicat amb la data aproximada de l'any -510.
 
     
     

Notes:

138:
Sobre el cap 654 cf. n. 141, sobre la cora amb pèplum, cf. n. 139. Cf. a més a més en Schefold, Griechische Plastik I 42.
 
139:
Cf. la cora amb pèplum, Museu de l'Acròpoli 679. Payne-Young 188ss., làmines 29 – 33. En Langlotz, dins: Schrader, AMA, nº 4, làmines 3 – 8 (amb literatura secundària; a més;s a més, en Rumpf, Crd'A. 14, 1938 41ss.), Lippold, GrPl. 77 n. 9. Cf. també el treball de taller: Museu de l'Acròpoli 678; Payne-Young 21ss., làmines 34s. Langlotz, dins: Schrader op.cit. nº 10, làmina 20s..
 
140:
Sobre 670, cf. n. 94. Sobre 673: Payne-Young 35s., làmines 62ss. Langlotz, dins: Schrader op. cit., nº 51, làmina 16, 74s. El parentiu de taller d'aquestes dues cores ha estat ressaltat especialment pen Langlotz, el qual assigna al mateix mestre l'Atena del frontó de la gigantomàquia i el cap 648 de l'Acròpoli, totalment gastat pel fregament. Cf. en Rodenwaldt, Gnomon 16, 1940, 163s.
 
141:
Cf. sobretot els caps del Museu de l'Acròpoli 654 (Langlotz, dins: Schrader op. cit., nº 85, làmina 94, atribuït pen Payne-Young 3s. 6,19, làmina 11, al mestre de la col·lecció Rampin) i 617 (atribuït al mestre de la col·lecció Rampin pen Payne, op.cit., làmines 9, 10. En Langlotz, op. cit., nº 86, làmina 95 l'enumenera entre els caps de cores. Però pentura és un cap masculí, cf. Deonna, Les Apollons 140, nº 14 i en Schefold, Griechische Plastik I 42). Seguint les regles d'aquest estil, tots dos caps encara no tenen els cabells tan fortament separats mitjançant una divisió vertical com els hi té l'estatueta de n'Atena, d'estil arcaic madur, MN 16364; S'hi podria comparar el credo formal semblant que retrobam en el pentinat en flamarades dels cabells del curos de Volomandra (Atenes, MN 1906) i del cap de Nova York, estretament emparentat amb ell, MetrMus., BrBr. 721, Richter, Cat. Greek Sculpt. (1954) nº 2, làmines 41a – c.
 
142:
A l'"ex-cnídia", Delfos, Museu, nº inv. 1203. FdD. IV 60 nº 30, làmina 26. Wolfgang Darsow, MdI. 3,1950, 119ss. De la Coste-Messelière, BCH. 77, 1953, 354ss.
 
143:
Alçada 19,5 cm, alçada del cap: 3 cm. Inst.Neg. Atenes MN 2117 i 2151. Foto Marburg 134 736. De Ridder, BronzesAcrop. nº 782. Μνήμ. τῆς ῾Ελλάδος, làmina 11,3. Semni Papaspyridi, Guide 202. Studniczka, Ephemeris 1887, 140ss., làmina 8,3. Lamb, GrRBr 99, làmina 37a. Zervos L'Art en Grèce 226.
 
144:
Payne-Young, làmina 70s. En Langlotz, dins: Schrader, AMA. nº 96, làmina 97s. En Langlotz, dins: Schrader loc.cit., en ressalta, amb raó, la qualitat i la situa cronològicament devés l'any 510. Cf. al respecte també en Payne, op.cit. 37.
 
145:
Lamb, GrRBr. 99.
 




PROF. DR. HANS GEORG NIEMEYER
Archäologisches Institut der Universität Hamburg
Johnsallee 35 • D-20148 Hamburg (R.F.d'A.)
Telèfon: 0049-40-46 30 43 • Telèfon laboral: 0049 40 42838-3070/4755
Fax: 0049 40 42838-3255
Adreça particular: Eppendorfer Landstr. 60, 20249 Hamburg
niemeyer@uni-hamburg.de