Això no obstant, les estatuetes encara presenten més característiques comunes que ens permeten de reconèixer-hi darrere un taller comú: tret de la vestimenta i de la forma de l'ègida (tancament semicircular a la part de darrere) es tracta sobretot del pas curt, impedit pel vestit estret, la peculiar relació existent entre les mides del cap i l'amplària dels malucs amb l'alçada total de la figura, el coll fort, no massa alt, la cara impulsiva, que es va aprimant a mesura que s'acosta a la seva fi per la part de baix116, la relació de la curvatura de les celles amb la dels cabells del front, que li fan de marc, i, en darrer lloc, el grau de la comprensió general del cos davall la vestidura117.
 
     
 
Les estatuetes de l'Atena "d'en Lèagre" (MN 6456, cf. fig. 2) els precedeixen pel que fa al moment de creació. Encara enllancen directament amb les tradicions de l'escultura en format natural que es veuen materialitzades a la cora "antiguitzant" de l'acròpoli118, l'Atena del frontó pisistràtida de la gigantomàquia119 i també, per bé que en una nova refracció, en el cap Rayet120, tradicions a les quals es volia poder adscriure preferentment el tret específic del "paleoàtic"121. Malauradament, la cara de l'Atena MN 6456, la que presenta un grau d'elaboració més acurat, està massa espanyada com per poder permetre una comparació dels detalls. En l'essencial remetem a la caracterització feta més amunt dels trets comuns que uneixen tots tres bronzos i recordam aquí la forma grossa i plena de l'ull amb què llurs cares expressen llur irradiació i que enllacen amb les esmentades obres en marbre. L'ornamentació en forma de cércols de la pàrifa d'una d'elles és possible que no sigui utilitzable per a fer-ne la datació122, però sí que ho és l'acurada estilització dels cabells de l'esquena, disposats en trenes que cauen onduladament i que recorden composicions dels cabells com [p. 39] la de la cora de n'Antènor123 o la de l'estàtua d'al·lota 671 de l'Acròpoli124.
 
     
 
II. Cal situar a les proximitats d'aquest taller quatre curos que en Winifred Lamb ha demostrat que són àtics125. El parentiu amb les estatuetes de la deessa Atena esmentades a dalt resulta obvi: es fa palès en l'idèntic esquema de proporcions, una mica rabassudet, en la poca profunditat del perfil de la cara, en el qual totes les parts destacades surten cap a endavant i cap a fora, en el tall de la cara en la perspectiva frontal; finalment, també es fa palès en els ulls oberts, que gairebé es poden qualificar d'alegres, l'esguard dels quals conquereix el món126.
 
     
 
En Karl Anton Neugebauer encara volia arrenglerar el curos MN 6598 entre les obres peloponèsies127. Tanmateix, les estatuetes són prou diferents de les peloponèsies, fins i tot de les dels tallers del nord-est del Peloponès: als bronzos argius o sicionis els caracteritza un ésser més feixuc, llurs caps tenen proporcions més rabassudes, llur esguard no s'espaia de la mateixa manera: ja ens ho mostra una comparació amb l'estatueta, trobada a Olímpia l'any 1936, d'un jutge de sortida. Aquesta estatueta es va poder identificar com a obra argiva –i no en darrera instància– gràcies a la inscripció votiva que hi figura ΤΟΥ ΔΙϜΟΣ ΙΜΙ128. Malgrat la diferència temporal de pentura vint anys, les semblances no es poden passar per alt i d'elles se n'infereix que li va servir de model la mateixa imatge de l'home que també ho va ésser de les dues figures d'al·lot o jovençà. Això no obstant, la sintaxi de les formes i proporcions és, a despit de tot el parentiu exterior, radicalment diferent; i el mateix passa amb mant detall, com, per exemple, la boca del bronzo d'Olímpia, amb els queixos més profundament doblegats cap enrere, enfront de la boca contreta i atrompetada, malgrat els llavis molsuts, [p. 40] del curos MN 6598 de l'acròpoli o les espatles més angulars en aquella, oposats a les espatles redones i caigudes d'aquesta129. Finalment, el crani alt i prim de l'obra àtica s'oposa a l'afaiçonament del cap de l'obra argiva, enfonsat i redó de cara.
 
     

Notes:

116:
La clara i intensa irradiació de la cara es distingeix clarament en el cap –que, a més a més, està lleugerament inclinat cap enrere– de l'estatueta CdM. 149.
 
117:
Un petit tret característic és el dibuix en ziga-zaga de l'estèfana de l'elm..
 
118:
Museu de l'Acròpoli 669. Payne-Young 22ss. Làmina 27–28. Langlotz, dins: Schrader, AMA Nº 28. En Darsow va negar, amb raó, a MdI. 4, 1951, 98s. la unitat de la part superior i la part inferior, que ja havia qüestionat en Lippold, GrPl. 77 n. 8.
 
119:
Museu de l'Acròpoli 631 A. Cf. n. 84.
 
120:
Copenhaguen, NCGl. 11 (418). Budde, Att.Kuroi Nº 13. Richter, Kuroi nº 116 làmina 92. Buschor, Jovençans Paleogrecs 105s. fig. 122s.
 
121:
Cf. Langlotz, FB. 158ss. Íd. dins: Schrader op.cit. 19. Payne-Young 53. Lippold, GrPl. 75 (comentari al frontó amb la gigantomàquia), 77.
 
122:
Aquest adorn del passamà apareix en forma d'orla puntada (cf. Kloss op. cit. 86s.) a la Políxena de la Copa de la Iliupersi, procedent de Vulci (Etrúria) i deguda a la mà del pintor d'en Brigos, Pfuhl, MuZ. fig. 420. ARV. 245,1. Louvre, G 152.
 
123:
Atenes, Museu de l'Acròpoli, 681. Payne-Young làmines 51–53. Langlotz, dins: Schrader op.cit. nº 38. Raubitschek, Dedications Nº 197. Lippold, GrPl. 81 n. 1.
 
124:
Museu de l'Acròpoli 671: BrBr. 526. Payne-Young làmina 42s. Langlotz op.cit. nº 14 làmina 25s. Rodenwaldt, Gnomon 16, 1940, 165.
 
125:
Atenes, MN 6597 (de Ridder op. cit. nº 738, làmines 1,2 i 2,2; Inst.Neg. Atenes MN 2123s., 2172–2174); Londres, BM. 19 22 – 7 – 12, antigament El Cairo, col·lecció Fouquet nº 37, làmina 15, cf. Lamb, GrRBr. 100 n. 3s. Dec les fotos al Dr. Denys Haynes, Keeper of the Department of Greek an Roman Antiquities. Salta a la vista que els tres curos d'Atenes foren fets per la mateixa mà (cf. Jantzen op. cit. làmina 40). És digne d'atenció el detall de les crèpides a les estatuetes que conserven els peus.
 
126:
Cf. especialment l'Atena de París, fig. 5.
 
127:
Berlín, Cat. Bronzos I 69 n. 8. En Langlotz no tracta els curos a la seva obra sobre les escoles d'esculturors.
 
128:
Olímpia inf. I 77ss. Làmines 23s. (Hampe-Jantzen). Kunze, Neue Meisterwerke aus Olympia fig. 55 – 57. Un antipol encara més llunyà és el de l'art espartà, del qual esmentam aquí dos curos perquè cal fer-hi una correcció: els curos de Lípsia i Múnic, Jantzen, suplement 13 del JdI, làmina 39, tenen bescanviada la vista lateral; a l'esmentada làmina, les figs. 161 i 163 han d'anar juntes, i el mateix passa amb les figs. 160 i 164; una quarta obra del mateix taller: Münzen und Medaillen AG. Basilea, Auction Sale XIV 19 de Juny del 1954, nº 23. .
 
129:
Cf. W. Lamb, GrRBr. 100.
 




PROF. DR. HANS GEORG NIEMEYER
Archäologisches Institut der Universität Hamburg
Johnsallee 35 • D-20148 Hamburg (R.F.d'A.)
Telèfon: 0049-40-46 30 43 • Telèfon laboral: 0049 40 42838-3070/4755
Fax: 0049 40 42838-3255
Adreça particular: Eppendorfer Landstr. 60, 20249 Hamburg
niemeyer@uni-hamburg.de