Ἡμετέρα δὲ πόλις κατὰ μὲν Διὸς οὔποτ΄ ὀλεῖται
 
 
αἶσαν καὶ μακάρων θεῶν φρένας ἀθανάτων.
 
 
Τοίη γὰρ μεγάθυμος ἐπίσκοπος ὀβριμοπάτρη
 
 
Παλλὰς Ἀθηναίη χεῖρας ὕπερθεν ἔχει111.
 
     

Els tallers

     
 
Volem intentar de realitzar una nova contribució a la història de la torèutica àtica, basant-nos, per fer-ho, en la classificació de les estatuetes, que en part presenten una gran qualitat i estan magníficament acabades, i en alguns treballs en bronzo afins. El període abastat va des de la tirania dels pisistràtides fins a la disolució del tipus arcaic de representacions plàstiques que es fa palesa, en aquesta sèrie, amb l'ofrena, ja esmentada, de na Mèleso, a l'època en què en Fídies ja treballava a la seva Atena Pròmaca. D'aquesta manera, la nostra contribució engloba el període de vigència de l'ideal homèric dels déus en la plasmació específica que troba a l'escultura àtica en petit format.
 
     
 
I. A l'inici del nostre estudi hi podem posar el grup de bronzos d'Atenes (fig. 7)112, París (fig. 5)113 i Boston114. No tots ells són d'idèntica qualitat: la peça d'Atenes, –acuradament netejada i ben conservada– és la qui mostra el millor treball, especialment pel que fa al cisellat, mentre que, precisament en aquest aspecte, a les altres hi trobam a faltar precisió i força primordial. Les substitueixen intentant plasmar elegància i per mitjà d'un sentiment plàstic més fort: precisament el sentit de l'espai també és diferent a cadascuna de les tres estatuetes. Si a l'Atena MN 6456 un s'imagina que, amb el tronc del cos girat frontalment cap al fons, la veu preparant-se per a descarregar el cop de llança (cf. fig. 7), a les altres, en canvi, se'ns hi apareix més aviat en el moment d'avançar contra l'enemic: tenen la cintura escapular girada cap a l'espectador de manera més accentuada, el braç de l'escut està més sortit cap a fora, el braç dret, que duia la llança, apunta cap a un costat més que no està immòbil i estirat cap enrere tal i com ho exigiria la posició de descarregar un cop de llança. En el cas del bronzo de Boston, a més a més, les puntes penjants de la clàmide esbiaixada, estan més separades del cos –mentre que a les altres dues Atenes estan aferrades a la cuixa dreta, no tenen valor propi i només es veuen vivificades a través dels plecs que els autors els han cisellat. D'aquesta manera també s'entenen en ella els plecs que es bomben lleugerament entre les línies repussades; la mateixa actitud plàstica bàsica és responsable de la concepció general del cos, més tranquil·la i clara –que, d'altra banda, gràcies a aquest fet ha perdut una mica de rigidesa –: no se li ha posat la vestimenta com si fos un dibuix. El bronzo de París, per la seva banda, es va fer d'una manera molt descurada, gairebé una mica matussera, especialment pel que fa a la part del treball en fred.– Per contra, amb quina circumspecció el mestre que va fer l'Atena MS 6456 no va vorellar i traçar en llur forma tant els plecs en ziga-zaga [p. 38] com els escalonats! Els cercles repussats van molt seguits en el rivet o passamà central anterior i posterior per reaparèixer a una tira del rivet davall el pit dret115. –La cofa de l'elm també contrasta curosament amb la respectiva clatellera, la qual presenta un idèntic enquadrament característic –amb la vorera aixecada tot al seu voltant– a totes tres estatuetes de bronzo.
 
     

Notes:

111:
Soló, Eleg. Fr. 3; Anthologia Lyrica Graeca, fasc. 1³, ed. Ernestus Diehl (1949):
Mai no serà destruïda la nostra ciutat pel destí imposat per Zeus
ni per la voluntat dels déus, feliços, immortals,
car una guardiana, de pare puixant i cor animós,
Pal·les Atena, hi manté ses mans protectores damunt.
 
112:
MN 6456. Alçada: 10,4 cm. Alçada del cap: 1,6 cm. Alçada de la base: 0,6 cm. De Ridder, BronzesAcrop. Nº 789 amb reproducció. Staïs, Guide 269. Joanna Konstantinu, ῾Ρυθμοὶ κινήσεων καὶ λόξαι στάσεις etc. (Atenes 1957), làmina 6,2.
 
113:
París, Bibliothèque Nationale, Cab. des Méd. Babelon-Blanchet Nº 149. Alçada 10,7 cm. Ross, ArchAufs. I 106 làmina 7. Studniczka, Ephemeris 1887, 137 n. 6. J. Babelon, Choix des Bronzes et des Terres-Cuites des Coll. Oppermann et de Janzé 33 nº 27, làmina 21.
 
114:
Boston, Museum of Fine Arts, inv. 54. 145. Antiga col·lecció Vives, alçada 10,6 cm. Antonio García y Bellido, Los Hallazgos Griegos de España 52s. nº 13 làmina 34; íd. Hispania Graeca II 100 nº 16 làmina 31. BMusFA. 52, 1954, 74s. Cf. FA. 9, 1956, nº 308. Dec la informació i les fotos an en Wilhelm Grünhagen, el model de la il·lustr. 6 a l'amabilitat d'en Cornelius Clarkson Vermeule.
 
115:
"Orla encercolada", cf. Kloss, MdI. 5, 1952, 87.
 




PROF. DR. HANS GEORG NIEMEYER
Archäologisches Institut der Universität Hamburg
Johnsallee 35 • D-20148 Hamburg (R.F.d'A.)
Telèfon: 0049-40-46 30 43 • Telèfon laboral: 0049 40 42838-3070/4755
Fax: 0049 40 42838-3255
Adreça particular: Eppendorfer Landstr. 60, 20249 Hamburg
niemeyer@uni-hamburg.de